El Yukon és el més occidental dels tres territoris del nord del Canadà. Està habitat des de la prehistòria, però va cobrar importància amb la febre de l'or del . En documents ancians es deia Yukon Territory. El nom prové d'una llengua aborigen, el gwich'in, i vol dir «riu gran».
Es troba a l'est de l'estat d'Alaska, a l'oest dels Territoris del Nord-oest i al nord de la Colúmbia Britànica. La seva superfície és de 482.443 km², però el 2016 la població era de tan sols uns 35.874 habitants, dels quals més de 28.225 es concentren a Whitehorse, la capital. El territori és famós entre altres coses per haver estat l'escenari de la Febre de l'or de Klondike, un fet històric que va ocórrer el 1897 i que va ser de gran transcendència per a la regió.
Història Prehistòria S'han trobat restes humanes de la població més antiga i primitiva d'Amèrica del Nord, tot i que la seva datació és bastant discutida. Una gran quantitat d'ossos modificats i trets humanoides que van ser descoberts a la regió d'Old Crow, al nord del Yukon, tenen entre 25.000 i 40.000 anys d'antiguitat, segons l'estudi pel mètode del carboni 14. El centre i nord del Yukon no van ser afectats per les glaciacions, a diferència de part de Beríngia.
Una erupció al Mont Churchill, proper a la frontera amb Alaska, va cobrir de cendres el sud del Yukon. Aquell dipòsit de brases i restes de magma pot apreciar-se actualment en algun punt de l'autopista de Klondike. Les històries de les Primeres Nacions del Yukon parlen sobre la mort dels animals i peixos a conseqüència d'aquest fet, de la mateixa manera com ho fan altres històries provinents de les tribus de llengües atapascanes, navaho i apatxe, el que ha portat molts antropòlegs a la conclusió que l'emigració dels pobles atapascans cap al que actualment és conegut com el sud-oest dels Estats Units podrie ser una conseqüència d'aquesta erupció. Poc després, les innovacions en la tecnologia de la caça van afavorir la substitució dels àtlatls per l'arc i la sageta.
Es van desenvolupar xarxes extensives de comerç i intercanvi entre els tlingits de la costa i les «Primeres Nacions» de l'interior. Es creu que els primers intercanviaven oli de Thaleichthys pacificus i altres productes del seu entorn per coure i pells de les «Primeres Nacions».
Segle Les incursions europees en el que més tard es coneixeria com el Yukon van començar durant la primera meitat del . Els exploradors i comerciants de la Companyia de la Badia de Hudson, que van arribar des dels llocs comercials del riu Mackenzie, van emprar dues rutes diferents per penetrar al territori, creant factories comercials per tota la ruta. La ruta del nord naixia a Fort McPherson, Territoris del Nord-oest, a la vora del Mackenzie, creuava les muntanyes pels rius Bell i Porcupine i arribava fins al riu Yukon. La del sud començava, en canvi, a Fort Liard (Territoris del Nord-oest), i es dirigia cap a l'oest pel riu Liard fins al llac Frances i després pel riu Pelly fins a la seva desembocadura al Yukon.
Després de fundar Fort McPherson, John Bell va creuar les muntanyes per arribar a la conca del Yukon el 1845, i va descendir pel riu Rat (avui conegut com a Bell) fins a la seva confluència amb el Porcupine. Després d'organitzar el comerç de pells a Fort McPherson va tornar al Bell, seguint-lo riu avall pel Porcupine fins a la seva unió amb el Yukon, en un indret on posteriorment s'hi aixecaria Fort Yukon. Poc després Alexander Hunter Murray va establir centres comercials a Lapierre House (1846) i Fort Yukon (1847). Murray va fer diversos dibuixos de les tendes de venda de pell i dels habitants de la zona, i va escriure el Journal of the Yukon, 1847-48 (Diari del Yukon), una valuosa font d'informació sobre la cultura local dels gwich'in del moment. En realitat aquest centre comercial es trobava a l'Alaska russa i la Companyia de la Badia de Hudson hi continuà la seva activitat comercial fins a ser-ne expulsada després de l'adquisició d'Alaska pels Estats Units el 1869. Paral·lelament Rumpert House va ser establert aigües amunt del Porcupine, però també es trobava dins d'Alaska. Els gwich'in, especialment sota el lideratge de Sahneuti, van enfrontar la Companyia de la Badia de Hudson amb els comerciants nord-americans de la Companyia Comercial d'Alaska.
Per aquelles mateixes dates Robert Campbell, procedent de Fort Simpson, va explorar bona part del sud del Yukon i va fundar Fort Frances (1842) sobre el llac homònim, a la conca del riu Liard, i Fort Selkirk (1848), en la confluència dels rius Yukon i Pelly. El 1852 Fort Selkirk va ser saquejat per guerrers tlingit de la costa, que es van oposar violentament a aquesta ingerència en la seva activitat comercial. Arran d'aquest incident Fort Selkirk va quedar abandonat i no es va restablir fins al 1889.
Els missioners anglicans i catòlics van seguir les petjades del comerç de pells, destacant William Carpenter Bompas, primer bisbe anglicà del Yukon. Per la seva banda els missioners catòlics pertanyien a l'orde dels Oblats de Maria Immaculada, encara present al territori.
El 1859 Robert Kennicott va emprendre una expedició per recol·lectar espècimens d'història natural a les valls dels actuals rius Mackenzie i Yukon i a la tundra àrtica. Kenicott va adquirir popularitat entre els traficants de la Companyia de la Badia de Hudson i els va incentivar a buscar espècimens d'història natural i objectes manufacturats per les Primeres Nacions i enviar-ho a la Smithsonian Institution. El 1865 es va organitzar l'"Expedició del Telègraf de Western Union", amb la finalitat de trobar alguna ruta possible per establir una línia de telègraf entre l'Amèrica del Nord i Rússia a través del mar de Bering. Kennicott va ser el cap científic de l'expedició i entre el grup de naturalistes que la integraven hi havia W. H. Dall. Lamentablement, Kennicott va morir d'un atac de cor quan remuntava el riu Yukon.
Malgrat els rumors sobre la presumpta presència d'or a la regió del Yukon no hi hagué grans investigacions. Després de la compra d'Alaska per part del govern dels Estats Units i el consegüent abandonament de Rampart House, els comerciants de la Companyia Comercial d'Alaska van començar a treballar al curs superior del Yukon. Tres miners (Alfred Mayo, Jack McQuesten i Arthur Harper) havent sentit aquests rumors es van unir als treballs de la companyia, si bé el seu principal interès radicava en la recerca d'or. El 1874 Mayo i McQuesten van fundar Fort Reliance, uns quilòmetres riu avall del que més tard seria Dawson City. Altres miners i buscadors d'or es van unir aviat a l'empresa, i es va trobar or en moltes àrees, tot i que rarament en quantitats suficients perquè suposés un bon negoci. El 1885 va ser trobada una bona quantitat d'or al riu Stewart i McQuesten va convèncer la Companyia Comercial d'Alaska per emprar els seus treballadors com a miners en lloc de centrar la seva activitat sols en el comerç de pells. L'any següent es van trobar quantitats rendibles d'or en brut al riu Fortymile, i es va fundar un nou centre comercial, Forty Mile, en la confluència del Fortymile i el Yukon.
Paral·lelament l'Exèrcit dels Estats Units va enviar el tinent Frederick Schwatka per reconèixer el riu Yukon per a l'exèrcit estatunidenc. Travessant el pas de Chilkoot l'expedició va construir basses i navegà pel Yukon fins al seu estuari, al mar de Bering, donant nom a moltes zones geogràfiques durant aquest tram. L'expedició de Schwatka va alarmar al govern canadenc, que va enviar al seu propi grup d'expedicionaris sota el comandament de George Mercer Dawson el 1887. William Ogilvie, un agrimensor que saltaria a la fama durant la febre de l'or de Klondike, va mesurar els terrenys per fixar amb precisió la frontera natural amb Alaska.
El 1894, preocupat per l'afluència de miners estatunidencs i el tràfic de licor, el govern canadenc va encarregar a l'inspector Charles Constantine de la Policia Muntada del Nord-oest investigar les condicions sota les quals es trobava el districte del Yukon. Constantine va declarar que s'apropava una febre de l'or i va reclamar, de forma urgent, la presència d'una força policial que fos capaç de controlar la zona. Un any després va tornar al Yukon en companyia de 20 homes, quan va començar la Febre de l'or de Klondike, el 1897.
Febre de l'or de Klondike
miniatura|Les rutes de Klondike miniatura|esquerra|Campament a Klondike La Febre de l'or de Klondike constitueix un fet crucial en la història del Yukon. Un grup comandat per Skookum Jim Mason va descobrir or en un afluent del riu Klondike l'agost de 1896. Entre 30.000 i 40.000 persones van desafiar una infinitat de dificultats per arribar als camps d'or de Klondike durant l'hivern i la primavera de 1897 i 1898, després que la troballa es fes oficial el 1897. Amb gran afluència d'immigrants estatunidencs, el govern canadenc va decidir crear un territori separat per controlar millor la situació. El 1901, després que molts tornessin a casa seva, el cens donava una població de 27.219 habitants, una xifra que no tornaria a aconseguir-se fins al 1991. La massiva afluència d'immigrants a la regió va estimular l'exploració minera a altres zones del Yukon i va propiciar dues "febres de l'or" de menor importància, a Atlin (Colúmbia Britànica) i Nome (Alaska), així com diverses petites incursions. La necessitat de transport cap als camps d'or va dur a la construcció del ferrocarril de White Pass i Yukon.
L'escriptor nord-americà Jack London va reflectir la vida dels buscadors d'or en diverses de les seves novel·les i relats. Va ser seduït, com tants d'altres, per la idea d'enriquir-se en poc temps, però després de passar diversos mesos allí va emmalaltir d'escorbut i va tornar amb les mans buides. Alguns dels seus millors contes ambientats en la dura vida del Nord són La foguera (To buil a fire, 1908), El silenci blanc (The white silence, 1899), El filó d'or (All gold canyon, 1905), L'amor a la vida (Love of life, 1905), i les novel·les La crida del bosc (The Call of the Wild, 1903) i Ullal Blanc (White Fang, 1906).
Segle XX En finalitzar la febre de l'or la població del territori va disminuir ràpidament, fins a assolir un mínim de 4.157 habitants el 1921 i romanent bastant estable fins als anys 1940. I això malgrat el desenvolupament d'altres àrees mineres a l'estat, incloent-hi jaciments d'argent a Conrad i especialment a Mayo, d'or a la regió del llac Kluane, i de coure prop de Whitehorse. A Klondike els drets de diversos miners particulars van ser adquirits i consolidats, amb suport del govern, per un reduït nombre de companyies, entre elles la Yukon Gold Corporation de Solomon R. Guggenheim, que utilitzava dragues flotants. La Yukon Consolidated Gold Company va continuar dragant la zona a la recerca d'or fins a la dècada de 1960, gaudint d'un breu període de prosperitat durant els anys 30 gràcies a la pujada del preu de l'or.
Cap a 1920 el consell territorial electe havia quedat reduït a tres membres i Yukon va passar a ser governat per un Comissionat de l'Or, funcionari federal depenent del Ministeri de l'Interior del Canadà.
El següent fet important en la història de Yukon va ser la construcció, durant la Segona Guerra Mundial, de l'autopista d'Alaska, la qual, després de la seva renovació feta pel govern canadenc a final de la dècada de 1940, va obrir el territori al tràfic per carretera. La guerra també va ser testimoni de la construcció de diversos aeròdroms com a part de la plataforma de la Northwest Staging Route. Amb tot, l'afluència de treballadors per a les obres de l'autovia del sud va tenir efectes devastadors per algunes de les Primeres Nacions, que van patir un gran nombre de morts en veure's exposades a malalties a les quals no eren immunes.
miniatura|L'autopista d'Alaska (Alaska Highway).