miniatura|El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món miniatura|Kakhib, un dels molts auls abandonats al Daguestan miniatura|Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa de l'Est, al llarg de la Mar Càspia. Es troba al nord del Gran Caucas, i forma part del Districte Federal del Caucas Nord. La república és l'extrem més al sud de Rússia, i comparteix fronteres terrestres amb els països d'Azerbaidjan i Geòrgia al sud i sud-oest, les repúbliques russes de Txetxènia i Calmúquia a l'oest i al nord, i amb el krai de Stàvropol al nord-oest. Makhatxkalà és la capital de la república i la ciutat més gran; altres ciutats importants són Derbent, Kizliar, Izberbaix, Kaspíisk i Buinaksk.
Daguestan cobreix una àrea de 50.300 kilòmetres quadrats, amb una població de més de 3,1 milions d'habitants, format per més de 30 grups ètnics i 81 nacionalitats. Amb 14 llengües oficials i 12 ètnies que constitueixen cadascun més de l'1% de la seva població total, la república és una de les més diverses lingüísticament i ètnicament de Rússia i una de les divisions administratives més heterogènies del món. La majoria dels residents parlen una de les llengües caucàsiques del nord-est o turqueses; tanmateix, el rus és la llengua franca a la república.
Toponímia La paraula Daguestan és d'origen turc i persa, es tradueix directament a "Terra de les muntanyes". La paraula turca dağ significa "muntanya", i el sufix persa -stan significa "terra".
Algunes zones del Daguestan van ser conegudes com a Lekia, Avària i Tarki en diverses èpoques.
Entre 1860 i 1920, el Daguestan es va anomenar Òblast del Daguestan, corresponent a la part sud-est de l'actual república. Les fronteres actuals es van crear amb l'establiment de la República Socialista Soviètica Autònoma del Daguestan el 1921, amb la incorporació de la part oriental de l'Òblast de Tèrek, que no és muntanyosa sinó que inclou el litoral de Tèrek a l'extrem sud de la depressió del Caspi.
Noms en les diferents llengües oficials En rus: (Respúblika Daguestan) En àvar: (Daġistanałul Jumhuriyat) En darguà: (Daġistanes Respublika) En kumyk: (Dağıstan Cumhuriyat) En lesguià: (Respublika Daġustan) En lak: (Daġusttannal Respublika) En tabassaran: (Daġustan Respublika) En rútul: (Respublika Daġustan) En agul: (Respublika Daġustan) En tsakhur: (Respublika Daġustan) En nogai: (Dağıstan Respublikası) En txetxè: (Deġestan Respublika) En àzeri: (Dağıstan Respublikası) En tati: (Respublikei Doġistu)
Geografia La república està situada a les muntanyes del Caucas del Nord. És la part més meridional de Rússia i limita al seu costat oriental amb el mar Caspi.
Superfície : 50,300 kilòmetres quadrats Fronteres : Internes: Calmúquia (N), Txetxènia (O) i krai de Stàvropol (NO) Internacionals: Azerbaidjan (Districte de Balakan, Districte de Khachmaz, Districte d'Oghuz, Districte de Kabala, Districte de Qakh, Districte de Qusar, Districte de Shaki i Districte de Zaqatala ) (S), Geòrgia (Kakhètia) (SO) Litorals: Mar Càspia (E) Punt més alt: Mont Bazardüzü Distància màxima nord-sud: 400 kilòmetres Distància màxima est-oest: 200 kilòmetres
Rius Hi ha més de 1.800 rius a la república. Els principals rius inclouen:
Riu Sulak Riu Samur Riu Tèrek Avar Koisu Andi Koisu Kazi-Kumukh Koisu
Llacs Daguestan té uns de costa del llac més gran del món, la mar Càspia.
Muntanyes La major part del Daguestan és muntanyós, amb les muntanyes del Gran Caucas que cobreixen el sud de la república. El punt més alt és el pic Bazardüzü/Bazardyuzyu a , a la frontera amb l'Azerbaidjan. El punt més al sud de Rússia es troba a uns set quilòmetres al sud-oest del pic. Altres muntanyes importants són Diklosmta ( ), Gora Addala Shukgelmezr ( ) i Gora Dyultydag (). La ciutat de Kumukh és un dels assentaments de les muntanyes.
Recursos naturals Daguestan és ric en petroli, gas natural, carbó, entre molts altres minerals.
Clima El clima està classificat com a clima continental, amb una important manca de precipitacions. És un dels llocs més càlids de Rússia. A les regions muntanyoses el clima és subàrtic.
Temperatura mitjana del gener: Temperatura mitjana del juliol: Precipitació mitjana anual: (planes del nord) a (a la muntanya).
Divisions administratives Daguestan es divideix en quaranta-un districtes administratius (raions) i deu viles. Els districtes es subdivideixen a més en dinou assentaments de tipus urbà, i 363 okrugs rurals i estanitsa okrugs.
Història miniatura|Interior de la fortalesa persa de Derbent, Patrimoni de la Humanitat En els primers segles d'AC, l'Albània Caucàsica (corresponent a l'Azerbaidjan modern i al sud del Daguestan) es va convertir en vassall i finalment subordinada a l'Imperi Part. Amb l'arribada de l'Imperi Sassànida, es va convertir en una satrapia (província) dins dels vasts dominis de l'imperi. En l'antiguitat posterior, l'Imperi Romà i els perses sassànides van lluitar unes quantes vegades, ja que els primers van intentar impugnar el domini dels segons sobre la regió, sense èxit. Al llarg dels segles, en una mesura relativament important, els pobles del territori del Daguestan es van convertir al cristianisme juntament al zoroastrisme.
Al , els sassànides van guanyar avantatge, i al segle VI havien construït una forta ciutadella a Derbent, coneguda des d'aleshores com les Portes del Caspi, mentre que els huns van envair la part nord del Daguestan, seguits pels àvars caucàsics. Durant l'època sassànida, el sud del Daguestan es va convertir en un bastió de la cultura i la civilització perses, amb el seu centre a Derbent.Michael Khodarkovsky (2015). A la regió es va traçar una política de "persització" durant centennis.
Influència islàmica Durant les conquestes islàmiques, el poble daguestani (regió de Derbent) va ser el primer poble a esdevenir musulmà dins l'actual territori rus, després de la conquesta àrab de la regió el 643. Al segle VIII els àrabs es van enfrontar repetidament amb els Jàzars. Tot i que la població local es va aixecar contra els àrabs de Derbent el 905 i el 913, l'islam es va adoptar als centres urbans, com a les ciutats de Samandar i Kubatxi (Zerechgeran), des d'on es va difondre constantment per les terres altes. Al segle XV, el cristianisme havia desaparegut, deixant una església a Datuna del segle X com l'únic monument de la seva existència.
Turcs Seljúcides A la segona meitat del , els turcs seljúcides van prendre part de la regió del Daguestan sota el seu control.
Domini Mongol Els Mongols van assaltar les terres del Daguestan entre 1221 i 1222 i després van conquerir Derbent i els seus voltants de 1236 a 1239, durant les invasions de Geòrgia i Durdzuketia .
Timúrides Els timúrides van incorporar la regió al seu regne seguint els mongols.
Domini persa i rus altern miniatura|Moneda de plata de Nàdir-Xah, encunyada al Daguestan, datada entre 1741 i 1742
(esquerra = anvers; dreta = revers) A mesura que l'autoritat mongola s'erosionava gradualment, van sorgir nous centres de poder a Kaitagi i Tarki. A principis del , els perses (sota els safàvides) van reconsolidar el seu domini sobre la regió, que duraria, de manera intermitent, fins a principis del . Als segles XVI i XVII es van codificar les tradicions jurídiques i les comunitats muntanyoses (djamaats) van obtenir una autonomia considerable. A la dècada de 1720, com a resultat de la desintegració dels safàvides i la guerra russo-persa (1722–23), els russos van annexionar breument el Daguestan marítim als safàvides. Els russos no podien aguantar l'interior del Daguestan, i només podien ser aturats davant de Bakú amb l'ajuda de les forces otomanes sota el comandament de Mustafa Paixa. Amb un tractat signat entre Rússia i l'Imperi otomà l'any 1724, amb l'objectiu de dividir els territoris de l'Iran safàvida entre ells, Derbend, Bakú i alguns altres llocs de la regió van quedar sota domini Rus. Daguestan va passar breument sota el domini otomà entre 1578 i 1606.
Tanmateix, els territoris van ser retornats a Pèrsia el 1735 pel Tractat de Ganja.
Entre 1730 i principis de la dècada de 1740, després de l'assassinat del seu germà a Daguestan, el nou governant persa i geni militar Nàdir-Xah va dirigir una llarga campanya a zones del Daguestan per conquerir completament la regió, que va tenir un èxit considerable, tot i que finalment es va veure obligat a retirar-se a causa del temps, l'esclat de malalties i les fortes incursions dels diferents grups ètnics del Daguestan, obligant-lo a retirar-se amb el seu exèrcit. A partir de 1747, la part del Daguestan, dominada pels perses, va ser administrada a través del Kaanat de Derbent, amb el seu centre a Derbent. L'expedició persa de 1796 va resultar en la captura russa de Derbent el 1796. No obstant això, els russos es van veure obligats de nou a retirar-se de tot el Caucas després de problemes governamentals interns, permetent que Pèrsia tornés a capturar el territori.
El domini rus consolidat No va ser fins a les conseqüències de la guerra russo-persa (1804–1813) que es va confirmar el poder rus sobre Daguestan i que la Pèrsia Qajar va cedir oficialment el territori a Rússia. El 1813, després de la victòria de Rússia a la guerra, Pèrsia es va veure obligada a cedir el sud del Daguestan amb la seva ciutat principal de Derbent, juntament amb altres extensos territoris del Caucas a Rússia, d'acord amb el Tractat de Gulistan.Timothy C. Dowling (2014). El Tractat de Turkmantxai de 1828 va consolidar indefinidament el control rus sobre Daguestan i va treure Pèrsia de l'equació militar.Aksan, Virginia (2014).
Aixecaments contra la Rússia imperial esquerra|miniatura|Imam Xamil, heroi nacional i lluitador per la llibertat miniatura|Home del Daguestan, fotografiat per Sergei Prokudin-Gorski, entre 1907 i 1915 L'administració russa, però, va decebre i va decepcionar els muntanyencs. La institució de forts impostos, juntament amb l'expropiació de finques i la construcció de fortaleses (inclosa Makhatxkalà), va enfurismar els muntanyencs perquè s'aixequessin sota l'ègida de l'Imamat musulmà del Daguestan, dirigit per Ghazi Mohammed (1828–1832), Gamzat Beg (1832–1834) i Xamil (1834–1859). Aquesta guerra caucàsica va durar fins al 1864.
Daguestan i Txetxènia es van beneficiar de la guerra russo-turca (1877–1878), aixecant-se junts contra l'Imperi Rus. Txetxènia va tornar a aixecar-se en diferents moments al llarg dels segles XIX i XX.
Era soviètica El 21 de desembre de 1917, Ingúixia, Txetxènia, Daguestan i la resta del Caucas del Nord van declarar la independència de Rússia i van formar un únic estat anomenat "Pobles de les Muntanyes Unides del Caucas del Nord" (també coneguda com la República de la Muntanya del Caucas del Nord). La capital del nou estat es va traslladar a Temir-Khan-Shura. El primer Primer Ministre de l'estat va ser Tapa Txermoiev, un destacat estadista txetxè. El segon Primer Ministre va ser un estadista ingúix, Vassan-Girey Dzhabagiev, que el 1917 també es va convertir en l'autor de la constitució del país, i el 1920 va ser reelegit per a un tercer mandat.Вассан-Гирей Джабагиев Després de la revolució bolxevic, els exèrcits otomans van ocupar l'Azerbaidjan i el Daguestan i la regió va passar a formar part de la efímera República de la Muntanya del Caucas del Nord. Després de més de tres anys de lluita contra l'Exèrcit Blanc i els nacionalistes locals, els bolxevics van aconseguir la victòria i van proclamar la República Socialista Soviètica Autònoma del Daguestan el 20 de gener de 1921. A mesura que la recentment creada Unió Soviètica estava consolidant el control de la regió, el Daguestan es va declarar una república dins de la federació soviètica de Rússia, però no va seguir les altres RSSA en declarar la sobirania.
Època post-soviètica