El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originàriament es va estrenar al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. Sens dubte, aquest ballet és dels més coneguts i populars del món per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovski.
Història Vladimir Petrovich Begichev, director dels Teatres Imperials de Moscou, va encarregar la partitura del Llac dels Cignes a Piotr Ilitx Txaikovski el maig de 1875 per 800 rubles. Txaikovski va treballar només amb un esquema bàsic de Julius Reisinger dels requisits per a cada ball. Tanmateix, a diferència de les instruccions per a les partitures de La Bella Dorment i El Trencanous, no es coneix cap instrucció escrita que hagi sobreviscut.
A l'estrena, amb coreografia de Reisinger, no va ser gaire acceptat, i el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Màrius Petipà, que va assolir un gran èxit al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. Es desconeix qui va escriure el llibret original, ni d'on va sorgir la idea de la trama. S'han proposat contes populars russos i alemanys com a possibles fonts, com "L'ànec blanc" i "El vel robat" de Johann Karl August Musäus, però tots dos contes difereixen significativament del ballet.
Papers La princesa Odette (la Reina Cigne, el Cigne Blanc, la Princesa Cigne), una bella princesa que s'ha transformat en un cigne blanc El príncep Sigfrid, un príncep atractiu que s'enamora d'Odette El baró Von Rothbart, un bruixot malvat que ha encantat l'Odette Odile (el Cigne Negre), filla de Rothbart Benno von Sommerstern, amic del príncep La reina, mare del príncep Sigfrid Wolfgang, el seu tutor Baró von Stein La baronessa, la seva esposa Freiherr von Schwarzfels Esposa de Freiherr von Schwarzfels Un herald Un lacai Cavallers i dames de la cort, amics del príncep, heralds, convidats, patges, vilatans, servents, cignes, cignets
Variacions dels personatges El 1895, Benno von Sommerstern ja s'havia convertit simplement en Benno, i Odette en Reina dels Cignes. A més, el Baró von Stein, la seva esposa, i el Freiherr von Schwarzfels i la seva esposa ja no apareixien al programa. La princesa sobirana o regnant sovint es tradueix com a Reina Mare.
El personatge de Rothbart (de vegades escrit Rotbart) ha estat obert a moltes interpretacions. El motiu de la seva maledicció sobre Odette és desconegut; diverses versions, incloent-hi dos llargmetratges, han suggerit raons, però cap s'explica típicament pel ballet. Rarament se'l representa en forma humana, excepte al tercer acte. Normalment se'l mostra com una criatura semblant a un mussol. A la majoria de produccions, el sacrifici de la parella resulta en la seva destrucció. Tanmateix, hi ha versions en què triomfa. La versió de Yury Grigorovich, que ha estat ballada durant diverses dècades pel Ballet Bolshoi, destaca per incloure els dos finals: Rothbart va ser derrotat a la versió original de 1969, d'acord amb les expectatives de l'era soviètica d'una conclusió optimista, però a la revisió del 2001, Rothbart juga un malvat joc del destí amb Siegfried, que guanya al final, fent que Siegfried ho perdi tot. A la segona producció de l'American Ballet Theatre d'El llac dels cignes, és interpretat per dos ballarins: un de jove i atractiu que atrau Odette cap a la seva perdició al pròleg, i una criatura reptiliana. En aquesta versió, el suïcidi dels amants inspira la resta dels cignes empresonats de Rothbart a girar-se contra ell i superar el seu encanteri.
Odile, la filla de Rothbart, sol portar negre com el carbó (encara que a la producció de 1895 no ho feia), i només apareix al tercer acte. A la majoria de produccions modernes, se la representa com la doble exacta d'Odette (encara que la semblança és deguda a la màgia de Rothbart), i per tant no es pot culpar Siegfried per creure que és Odette. Es suggereix que a la producció original, Odette i Odile van ser ballades per dues ballarines diferents. Aquest també és el cas en algunes produccions d'avantguarda.
Argument Acte primer: Jardins del castell del príncep Sígfrid miniatura|El príncep Sígfrid i Odette, transformada en cigne al mig d'un grup de cignes El príncep Sígfrid celebra el seu 21è aniversari acompanyat pels seus amics. Les trompetes anuncien l'arribada dels convidats que són saludats cordialment per Sígfrid; comença la festa i els balls. La reina, mare de Sígfrid, irromp en la festa amb les dames d'honor; aquesta el renya per la seva vida despreocupada i li informa que li ha preparat un ball que tindrà lloc la nit següent i en el qual haurà d'escollir esposa. Això provoca una gran malenconia en Sígfrid, que rebutja obstinadament l'ordre de sa mare. Al final, però, l'acaba acceptant. Quan la reina es retira, es reprèn la diversió i el príncep i els seus amics beuen i ballen amb les jovenetes de la festa.
Aviat es fa fosc i se senten les ales d'uns cignes. Els amics de Sígfrid li proposen anar a caçar. Agafen les ballestes i les torxes i se'n van al bosc, i per això decideix marxar cap allà.
Acte segon: El llac dels cignes miniatura|Les donzelles cigne miniatura|El príncep Sígfrid amb Odile, el cigne negre, al palau Reial Al bosc, prop d'un llac il·luminat per la lluna, comencen a sortir de les aigües unes precioses donzelles cigne. Els amics del príncep arriben al llac; els joves busquen els cignes entre els arbres, però queden extasiats quan veuen que aquests es troben nedant plàcidament sobre les tranquil·les aigües del llac. Quan el príncep Sígfrid s'hi uneix, es disposa a ordenar la batuda de caça. Però un estrany fenomen el deté. Mentre ell s'amaga darrere d'uns arbustos apareix al llac una extraordinària i màgica criatura, més dona que cigne; té la cara emmarcada per plomes blanques i una delicada tiara de brillants. En adonar-se de la presència de Sígfrid la noia intenta fugir. El príncep, completament enamorat de la dona cigne, li demana que es quedi i ella li suplica que no dispari la ballesta. En preguntar-li el príncep qui és, ella li respon que és Odette, la reina dels cignes, que va ser encantada amb les seves companyes pel mag i bruixot Rothbart i seguiran sent cignes, excepte entre la mitjanit i l'albada, fins que algú li juri amor etern. Els dos joves s'enamoren ràpidament i la seva alegria s'expressa amb la dansa dels cignes. Quan Sígfrid està a punt de jurar-li amor etern a Odette, apareix el malvat mag i bruixot Rothbart, que fa que les donzelles es tornin a transformar en cignes per tal que el príncep Sígfrid no pugui trencar l'encanteri. Tanmateix, abans que marxi Odette, el príncep Sígfrid la convida al ball de la nit següent. Odette s'allunya convertida en cigne.
Acte tercer: El castell del príncep Sígfrid Tot està preparat al castell per al començament del gran ball en honor del príncep. Al saló principal, ricament decorat, els convidats esperen l'arribada de la reina i el seu fill. Quan aquests entren, comença la festa. Es presenten les noies que la reina ha escollit com a candidates a princesa. Sígfrid balla amb elles, però s'hi mostra absent i indiferent. El príncep, de fet, està pensant en Odette i la seva trobada de la nit anterior. Quan la seva mare, la reina, li demana que esculli esposa, ell s'hi nega i li confessa que estima a una altra noia. En aquest moment, s'anuncia l'entrada d'un noble desconegut i la seva filla. El noble és el mag i bruixot Rothbart, que es presenta a la festa amb la seva filla Odile, una jove vestida de negre, convertida en una doble d'Odette, que és el viu retrat d'Odette. El príncep cau sota l'encanteri d'Odile, que es mostra seductora i calculadora. Ell en cap moment es planteja que Odile no sigui Odette. Així, la festa continua i els convidats, contents amb la celebració, ofereixen una sèrie de danses tradicionals.
Rothbart, satisfet amb el resultat del seu engany, proposa al príncep Sígfrid que balli amb la seva filla Odile, convertida en una doble d'Odette. Durant el pas de deux entre Sígfrid i Odile, convertida en una doble d'Odette, aquesta reafirma el seu poder sobre el príncep. Al final, el jove príncep Sígfrid demana al malvat bruixot i mag Rothbart la mà de la seva filla Odile i li jura amor etern. En fer el príncep Sígfrid el jurament, se sent un terrabastall de trons, la sala s'enfosqueix i els cortesans fugen atemorits. De lluny es veu la vertadera Odette. Sígfrid s'adona del seu error i corre desesperat al llac dels cignes.
Acte quart: El llac dels cignes miniatura|L'escena de la mort del cigne és potser la més popular d'aquesta obra, i una de les més conegudes del ballet clàssic És de nit i a la riba del llac les donzelles cigne ballen entristides pel destí de la seva reina. Odette arriba plorant desconsolada i les seves amigues intenten calmar-la. El príncep Sígfrid no tarda a aparèixer descompost per implorar-li perdó; la busca entre els cignes i quan l'entreveu envoltada per les seves donzelles la pren tendrament de la mà i li jura amor infinit. Malauradament, Odette li anuncia a Sígfrid que ni tan sols el seu jurament de fidelitat la podrà salvar, ja que el mag i bruixot Rothbart l'ha condemnada a morir si era traïda. Apareix llavors el mag i bruixot Rothbart, enfurismat, reclamant el retorn dels cignes. El príncep Sígfrid i la princesa Odette lluiten amb ell i el vencen. Però és en va. L'encanteri no s'ha trencat i Odette està sentenciada a viure eternament com un cigne. Només la seva mort el podrà desfer. Així, Odette es tira al llac i Sígfrid, bojament enamorat d'ella, també s'hi enfonsa darrere. El sacrifici d'amor d'Odette i Sígfrid trenca el malefici i amb la sortida del sol els cignes recuperen la seva forma de donzella per sempre més. Sobre el llac apareixen els esperits d'Odette i Sígfrid, que s'encaminen cap a una eterna felicitat.
Hi ha altres versions pel final de l'acte quart: la més coneguda n'és el trencament de l'encanteri amb la mort del malvat bruixot i mag Rothbart. Així, la princesa Odette i el príncep Sígfrid viuen junts i feliços per sempre més.
Finals alternatius Existeixen molts finals diferents, des del romàntic fins al tràgic.
El 1950, Konstantin Sergeiev va establir un nou Llac per al Ballet Mariïnski (després el Kirov) després de Petipa i Ivanov, però va incloure alguns trossos de Vaganova i Gorski. Sota el règim soviètic, el tràgic final va ser reemplaçat per un feliç, així que en les versions de Mariinsky i Bolshoi, Odette i Siegfried van viure felices per sempre. En la versió ballada avui pel Ballet Mariinski, el final és un d'un feliç sempre en el qual Siegfried combat a Rothbart i s'estripa de la seva ala, matant-ho. Odette es restaura a la forma humana i ella i Siegfried estan feliçment units. Aquesta versió ha estat utilitzada sovint per companyies de ballet russes i xineses. En la versió de 1966 Rudolf Nuréiev coreografiada per al Ballet Estatal de Viena, Rothbart s'emporta a Odette i deixa a Siegfried ofegar-se en la tempesta que va crear, deixant a Odette en captivitat. En la versió de 1986 Rudolf Nuréiev va coreografiar per al Ballet de l'Òpera Nacional de París, Rothbart lluita amb Siegfried, qui és vençut i mor, deixant a Rothbart per a portar a Odette triomfalment fins als Cels. En la producció neerlandesa de Ballet Nacional de 1988, coreografiada per Rudi van Dantzig, Siegfried es va adonar que no pot salvar a Odette de la maledicció, per la qual cosa s'ofega. El seu amic, Alexander, troba el seu cos i el porta. En la versió de 1988 del Ballet del Festival de Londres, Odette mor als braços de Siegfried, que la porta al llac, on tots dos s'ofeguen. Això trenca la maledicció i estan units en la mort.