miniatura|Acció de la gelifracció La gelifracció o crioclàstia és un procés de meteorització mecànica que consisteix en la fragmentació de les roques deguda a l'augment de volum que, per congelació, es produeix en l'aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d'estratificació. Aquest procés es localitza en zones de climes humits i de freqüents alternances glaç-desglaç. Cantals, pedrisses, runars o tarteres són el resultat habitual de les gelades repetides: per això són més comuns a la muntanya mitjana o alta. Com que els productes de gelifracció són de dimensió molt vària, sol distingir-se la fragmentació (esquarterament o clivellament) que separa blocs, lloses o llenques, de la disgregació gra a gra, que esmicola les roques en superfície. Les roques més resistents són les massisses, de baixa porositat i sense juntes ni plans d'estratificació.Roselló, V.M., Panareda, J.M. i Pérez Cueva, A. (1998). Manual de Geografia Física (segona). València: Universitat de València. Pàg.250
Quan un sòl humit es congela, l'increment de volum pot provocar-hi una expansió que repercutirà en la regolita no glaçada de sota. En resulta una mescladissa o revoltim (circumval·lacions), sobretot en ambients subàrtics. Quan el sòl es desglaça, esdevé moll i altament erosionable per manca de cohesió. Les pedres o els fragments grossos del sòl tendeixen a ser expulsats cap amunt, mentre que el material més fi es desplaça gra a gra.Roselló,V.M., Panareda,J.M. i Pérez Cueva, A. (1998). Manual de Geografia Física (segona). València: Universitat de València. Pàg.320
Expansió volumètrica Quan l'aigua es congela augmenta de volum un 9% i, si està empresonada, pot exercir pressions de fins a 125Kg/cm². Els esforços resultants de la cristal·lització del glaç esqueixen la roca per les juntes o trenquen els vincles minerals. L'explicació tradicional ens diu que la fracturació de la roca en ambients on predomina el glaç-desglaç, és deguda a l'expansió de l'aigua en congelar-se. Darrerament però, predominen d'altres explicacions que s'adapten més a la realitat d'aquest fenomen.Matsuoka, N.; Murton, J. (2008). "Frost weathering: recent advances and future directions". Permafrost Periglac. Process. 19: 195–210Sytovich, Nikolai Aleksandrovich (1975). The mechanics of frozen ground. Scripta Book Co. p. 78–79.
L'explicació més recent es basa en la importància de l'aigua que resta empresonada als espais intersticials de la roca. És a dir, no tant en l'aigua que es pot escolar per les diàclasis de les roques en general sinó, per la que resta a l'interior de la mateixa degut a la porositat. Quan aquesta aigua continguda als espais intersticials es congela, augmenta de volum i, al no poder ser expulsada pels porus de la roca, resta empresonada, es dilata i provoca la fracturació d'aquesta. Aquest procés de meteorització mecànica provoca l'esmicolament de les roques en forma de clasts."Periglacial weathering and headwall erosion in cirque glacier bergschrunds"; Johnny W. Sanders, Kurt M. Cuffey1, Jeffrey R. Moore, Kelly R. MacGregor and Jeffrey L. Kavanaugh; Geology; July 18, 2012Murton, Julian B.; Peterson, Rorik & Ozouf, Jean-Claude (17 November 2006). "Bedrock Fracture by Ice Segregation in Cold Regions". Science 314 (5802): 1127–1129.Dash, G.,; A. W. Rempel, J. S. Wettlaufer (2006). "The physics of premelted ice and its geophysical consequences". Rev. Mod. Phys. (American Physical Society) 78 (695): 695.
Vegeu també miniatura|Procés de geliturbació L'acció de les glaçades en ambients on predomina la humitat, pot afavorir altres processos de meteorització mecànica: Geliturbació Gelifluxió Pua de glaç
Referències
Categoria:Processos geològics