El carnaval de Palamós és la festa d'hivern més important de Palamós i un dels carnavals pioners de Catalunya. Des de molt antic ja se celebrava el "ball del drac" documentat al Costumari Català de Joan Amades, però cal tenir en compte que els primers documents escrits que parlen del carnaval de Palamós són del 1479 segons ha publicat l'historiador Gabriel Martín Roig. Tenint en compre que la primera referència documentada que hi ha de la celebració del carnaval a Catalunya és del Carnaval de Barcelona en una disposició del Consell de Cent del 1333 que prohibia el llançament de taronges i regulava l'ús de màscares en determinats àmbits, apuestes dades de l'historiador Gabriel Martín Roig fan del carnaval palamosí un dels més antics de Catalunya, documentalment parlant. El carnaval modern es celebra a PALAMÓS des de 1983 tot i que mai va desaparecer del tot.
Així doncs, la tradició de les festes de Carnaval a Palamós ve de lluny. El , Ignasi Pagés, al Semanario de Palamós i també la prestigiosa "Revista de Girona" explicava com es desenvoluparen les festes. Segons relata Ignasi Pagès, per aquella època ja es parla de la "cercavila" i de les famoses "cançons" que es cantaven formant un cercle on les persones s'agafaven de la mà i ballaven. Era un acte molt participatiu on la gent es dividia per categories: un d'aquests cercles era pels més petits, després venien els joves i finalment els adults, als quals se'ls permetia unes lletres més "picants".Rosa Maria Medir i Huerta, Carles Sapena i Aznar. PALAMÓS Quaderns de la Revista de Girona, Núm. 15. Sèrie: Monografies Locals (Núm. 8) p.48-49. Diputació de Girona/Caixa d'Estalvis Provincial. Primera edició en català: Febrer del 1988.
Publiquem aquí un extracte de l'article d'Ignasi Pagés (1878):
"...Un dels esdeveniments més importants era la Cercavila, el segon i tercer dia del carnaval. Des de les onze del matí a la una de la tarda es ballava voltant pels carrers del poble. Eren dos dies especialment indicats per als enamorats, ja que els passaven junts i amb un certa llibertat. Començava a la plaça Major, i des d'allà s'anava a la plaça del Forn, la Planassa, el Moll, el Pedró i la plaça del Portal (Pl. dels Arbres) i s'acabava al carrer Major. A cada un dels llocs citats es parava i es ballava el contrapàs, la sardana, les corrandes i la borra, i en el descans es cantaven les Cançons. El recorregut s'anava fent cada vegada més bulliciós a mesura que s'acostava a la plaça del Portal i al carrer Major, on es reunia tot el poble i no només les parelles solteres eren els balladors, sinó que casats, o avis i netes, i tothom, es llançaven a la gatzara. En acabat, el noi acompanyava la seva parella a casa i els pares de la noia el convidaven a dinar per donar-li les gràcies per haver tret la filla. Ell corresponia acompanyant la família al ball de nit, les despeses del qual pagava..."
Història El Carnaval de Palamós. Estaríem parlant d'un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines i fins i tot de Catalunya segons ha publicat l'historiador Gabriel Martín Roig.
Fins fa poc, les primeres referències documentals referides a dit carnaval s'havien remuntat a la premsa escrita de finals del , quan el 1878, el periodista i historiador local Ignasi Pagès explicava com es desenvolupaven els actes d'aquesta celebració al Semanario de Palamós i també a la prestigiosa Revista de Girona. El propòsit de l'article de Gabriel Martín Roig és recular molt més en el temps, doncs demostra que hi ha referències anteriors en fonts manuscrites que permeten parlar d'un dels carnavals documentalment més antics de les comarques gironines i potser de Catalunya. La festa del Carnaval de Palamós, tal com l'entenem avui, probablement tingui les seves arrels a l'Edat Mitjana, però fins avui no s'havia trobat cap document que acreditès aquesta suposició. No obstant això, alguns protocols notarials dels segles i constaten la importància que tenia a Palamós aquesta data festiva. El carnaval era un dia referenciat per l'administració del govern de Palamós. Els jurats, juntament amb el Consell Estret de la vila, es reunien l'1 de gener per escollir tres habitants de Palamós que eren presentats al rei, per tal que en designés un pel càrrec de batlle general. El nou batlle començava el seu mandat precisament el dia de carnestoltes per un període de tres anys. A tall d'exemple, el 7 de gener de 1479 es va produir el nomenament del batlle de Palamós concedit per rei Joan II a favor de Pere Vidal pel trienni que començava justament el citat dia de carnestoltes. Aquestes petites citacions en documents notarials, referides a preses de possessió de càrrecs públics són les primeres mencions directes del Carnaval de Palamós. No obstant això, la citació més concreta apareix en el llibre de comptes de la vila que es guarda en el Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. Es remunta a l'any 1723, quan els jurats de la vila van enviar a Girona un emissari per a informar a l'excel·lentíssim governador Baró d'Huart de com havia transcorregut la nit de carnestoltes. La segona citació documental es troba en el mateix llibre tres dècades després, quan el 7 de febrer de 1755 va arribar a l'Ajuntament una ordre prohibint les màscares i les diversions públiques per carnestoltes. Aquesta privació és un indici per se de la importància social i comunitària que havia adquirit la festa a Palamós, equiparable a d'altres poblacions del Principat. Els actes de carnestoltes es duien a terme al llarg de tres dies: un diumenge i els dos dies subsegüents, és a dir dilluns i dimarts. Els balls populars o de disfresses se celebraven a la plaça de la Vila cada tarda o vespre. Habitualment les cobles de tres quartans eren les encarregades d'acompanyar les ballades durant la festa i la gent hi acudia caracteritzada i emmascarada. El ball durava fins ben entrada la nit.
Des de molt antic ja se celebrava el "ball del drac" hi ha referències al Costumari Català de Joan Amades, una vella dansa marinera que inicialment es feia a la platja però que posteriorment es va traslladar als casinos de Palamós, però el millor escrit de com eren els carnavals a Palamós és l'article "La Cercavila i les cançons de Palamós" publicat el 1884 al Semanario de Palamós i signat per Ignasi PagèsIgnasi Pagès i Ortiz. SEMANARIO DE PALAMÓS, Núm. 18. La cercavila i les cançons de Palamós 31 de gener de 1884 que relata els carnavals dels anys 1850-1884,
Abans de la guerra del 36, el cicle del carnaval era el següent:
El diumenge abans del dimecres de cendra es feia la "passada" de les comparses i el ball de nit a les societats recreatives de l'època: la Gorga, el Centre Republicà Federal, el casino El Puerto i el casino La Unión. El dilluns i el dimarts, "cercavila" per carrer Major i la Plaça dels Arbres. El dimecres tothom anava a la platja de la Fosca per fer l'enterrament de la sardina. Es feia un berenar i els més petits cremaven el ninot del carnestoltes.
Del 1933 fins al començament de la guerra es va fer una gran rua de carrosses que desfilaven pel Passeig Marítim, entre la platja i l'estació del "trenet". Als anys 30, l'eufòria carnavalesca va ser gran: la rua, les cercaviles, les ballades de sardanes i les sessions de ball organitzades per les societats recreatives de l'època.
La guerra, amb la crisi econòmica i les prohibicions van anar trencant la tradició. Durant els anys posteriors des dels locals de la vila es portaren a terme diversos intents que anaren substituint la celebració.
Com que la llei franquista prohibia anar disfressat pel carrer o portar la cara tapada, cap a l'any 1947 es va crear, coincidint amb les festes de carnaval, la "festa dels vestits regionals". Aquesta festa era una excusa perquè la gent de Palamós es pogués disfressar i anar al ball. També es feien concursos de disfresses i comparses al casino del port.
A partir de 1963, amb el tancament del darrer casino "El Puerto", els balls es varen anar perdent i s'hagué d'esperar vint anys per tornar a recuperar la tradició.
Carnaval infantil Des de sempre les mares i els pares, de manera espontània, disfressaven els fills i sortien a passejar pel carrer Major. Als anys 70, aquest carnaval infantil espontani que se celebra el dijous gras va anar agafant força rellevància. Anys més tard el 1984 l'escola "La Vila" va sortir per primer cop al carrer fent una ruaProa de Palamós, Núm. 172. Abril de 1984. Revista mensual. Pàgina 4. Editada per Associació Cultural Equip Proa i a partir del 1985 la resta d'escoles juntament amb la comissió organitzadora van organitzar una rua matinal. El ball infantil de disfresses a la tarda es va iniciar el 1983. Actualment aquest dia els nens fan una desfilada pels carrers del poble, a la tarda fan una festa-berenada i després de l'escola van a la Nau disfressats. L'any 2003 les escoles no van poder desfilar el Dijous Gras perquè plovia i ho van cancel·lar. L'any següent ja va ser el primer que, per problemes i discrepàncies diverses, les escoles es van desvincular de l'acte i ja no hi van tornar. Des d'aleshores, la rua infantil del Carnaval de Palamós l'han protagonitzat bàsicament la mainada de les llars d'infants. L' any 2022 degut a la pandèmia totes les llars d'infants es van desvincular.
Inici del carnaval modern miniatura|Cartell informatiu del primer Carnaval de Palamós de l'època moderna, el 1983 El 1983, un grup de persones membres de Ràdio Estudiantil de Palamós, l'actual Ràdio Palamós, organitza el primer ball popular de carnaval modern que té lloc, des de llavors, el primer dissabte després de dijous gras.Eva Fornós i Puigvert. Revista del Baix Empordà, Núm. 1. El carnaval de Palamós de fa 20 anys. P 79-93. La Proa Diari del Baix Empordà SL: Gener, febrer i març 2003. DL GI-458-2003 El grup de joves iniciadors van ser Jordi Iglesias Mateo, Ricard Mercader Morenza i Joan Castanys Bartolin entre d'altres.”PROA DE PALAMÓS, Núm. 160. Març de 1983. Revista mensual. Pàgina 12”. Editada per Associació Cultural Equip Proa. DL GE-428-79 També aquest any es recupera el concurs-exhibició de comparses i disfresses que a partir de 1985 passa al diumenge a la nit. Així doncs, la primera edició del carnaval modern a Palamós va tenir lloc l'any 1983.
L'antic cinema Conchs (Actualment Teatre-auditori La Gorga) fou el marc del ball únicament els dos primers anys. Molt aviat queda petit i obsolet i es decideix llogar l'envelat situat a la platja. L'any 1984 s'inicia la rua, al principi amb un recorregut curt pel centre de la vila però l'any 1986 ja es traça el seu recorregut actual que surt des de Sant Joan i arriba a la Planassa. A proposta del centre d'Iniciatives i Turisme de Palamós es crea el 1984 l'actual Comissió Organitzadora del Carnaval de Palamós. Aquest mateix any es va triar un personatge per ser el rei de les festes, "el carnestoltes", i l'any 1985 també es va triar per primera vegada la "reina del carnaval".
Per iniciativa dels comerciants de la vila, juntament amb la comissió organitzadora, s'inicia una tradició que ha arribat fins als nostres dies. Els comerciants decoren els seus comerços o el seu carrer i es disfressen segons aquesta decoració. Aquest "dia dels botiguers" distingeix a aquesta població per haver estat la primera a organitzar una festa d'aquest tipus. Actualment les colles que disposen de carrossa fan la "plantada" a diferents llocs de la població per animar la festa amb la seva música.
Actualment el Carnaval agrupa més de 60 colles de totes les edats i el seu objectiu ha canviat, ja no és un moment de l'any on tot s'hi val, les colles preparen durant mesos les disfresses i coreografies, els participants algunes d'elles es gasten més de 120 euros amb complements, maquillatge, etc. Cada any també hi participen colles d'altres zones, que obren la Gran Rua del dissabte.