El topless fa referència a l'estat en què els pits d'una dona, incloses les arèoles i els mugrons, estan exposats, especialment en un lloc públic o en un mitjà visual.
Els pits exposats eren i són normals en moltes societats indígenes. Tanmateix, els països occidentals tenen normes socials al voltant de la pudor i de la modèstia femenina, sovint imposades per estatuts legals, que obliguen a les dones a cobrir-se els pits en públic. En moltes jurisdiccions, les dones que exposen els seus pits poden ser processades per exposició indecent, tot i que la lactància materna pública sovint està exempta de les lleis públiques sobre indecència.
Les normes socials al voltant del topless varien segons el context i la ubicació. Al llarg de la història, els pits de les dones han aparegut en els mitjans artístics i visuals, des de la pintura i l'escultura fins al cinema i la fotografia, i aquestes representacions es defensen generalment per mèrits artístics. El topless també es pot considerar acceptable per motius educatius, mèdics o polítics. A moltes platges i destinacions turístiques, especialment a Europa i Austràlia, les dones tenen permís formal o informal per prendre el sol en topless. Tanmateix, les societats tendeixen a veure l'exposició dels pits de manera desfavorable i la sotmeten a regulacions o prohibicions estrictes, si es percep que la seva intenció és l'excitació sexual.
Ús i connotacions La paraula «topless» sol referir-se a una dona que està nua per sobre de la cintura o els malucs o, almenys, els pits de la qual estan exposats a la vista pública, incloent-hi específicament les arèoles i els mugrons. Pot descriure una dona que apareix, posa o actua amb almenys els pits al descobert, com ara una «model en topless» o una «ballarina en topless», o a una activitat realitzada sense portar una samarreta, com ara «prendre el sol en topless».
Es sol indicar els llocs designats on es podria esperar trobar dones que no es cobreixen els pits, com ara una «platja topless» o «bar topless». També es pot utilitzar per descriure una peça que està dissenyada específicament per ensenyar els pits, com el «vestit de bany topless» (també conegut com el monokini, dissenyat per Rudi Gernreich a la dècada del 1960).
La paraula «topless» pot tenir connotacions sexuals o exhibicionistes. Per això, els defensors del dret legal de les dones a ensenyar els seus pits allà on els homes poden anar amb el pit nu han adoptat el terme alternatiu de «topfree», que no es percep que tingui aquestes connotacions.
Tors nu masculí L'equivalent masculí és el pit descobert (en anglès barechestedness), també anomenat comunament sense camiseta (en anglès shirtlessness). El tors nu masculí és l'estat d'un home o nen que no porta roba per sobre de la cintura, deixant al descobert la part superior del tors. Els torsos masculins nus generalment es consideren acceptables dins o al voltant de la llar; a platges, piscines i zones per prendre el sol; quan es fa exercici a l'aire lliure; quan fa calor; i en determinats entorns de treball de construcció a l'aire lliure. No obstant això, algunes botigues i restaurants tenen una regla de «sense camiseta, no hi ha servei» per evitar que entrin homes amb el pit nu. Tot i que pot ser acceptable anar amb el pit nu a les activitats a l'aire lliure, és tabú als llocs de treball d'oficines, esglésies i altres entorns formals.
En la majoria de les societats, el tors nu masculí és molt més comú que el topless femení, fins i tot entre els nens. Sovint es considera que l'exposició dels músculs pectorals masculins és molt menys tabú que la dels pits femenins, tot i que alguns els consideren igualment erògens. Sovint s'atribueix el tors nu masculí a raons pràctiques com la calor o la capacitat de moure el cos sense estar restringit per una peça superior del cos. En diversos esports s'aconsella o fins i tot és obligatori anar amb el pit descobert.
El pit nu masculí també es pot utilitzar com a mostra de poder, o per cridar l'atenció sobre un mateix, sobretot si els músculs de la part superior del cos estan ben desenvolupats.
Societats tradicionals Les actituds cap al topless han variat considerablement segons les cultures i al llarg del temps. La manca de roba per sobre de la cintura tant per a dones com per a homes va ser la norma a les cultures tradicionals d'Amèrica del Nord, Àfrica, Austràlia i les illes del Pacífic fins a l'arribada dels missioners cristians, i continua sent la norma en moltes cultures indígenes avui en dia.
La pràctica també era la norma en diverses cultures asiàtiques abans de l'expansió musulmana als segles i .
Índia En determinades parts del nord de l'Índia, algunes dones no portaven una peça superior excepte durant l'hivern abans de la conquesta musulmana de l'Índia. Les dones i els homes normalment portaven un antriya a la part inferior del cos i anaven nus de cintura cap amunt, a part de les joies. Aquesta era la forma estàndard de vestir tret que les dones optessin per portar un sari, en aquest cas es cobrien la part superior del cos amb una túnica.
El topless va ser la norma per a les dones entre diverses comunitats del sud de l'Índia i Sri Lanka fins al segle o principis del . Aquestes comunitats incloïen tàmils al llarg de la costa de Coromandel, tiyan i altres pobles de la costa de Malabar, kadar de l'illa de Cochin, todes, cheruman (de la casta pulayar), kuruba, koraga, nicobarese i uriya.
Tailàndia A Tailàndia, el govern del mariscal de camp Plaek Pibulsonggram va emetre una sèrie de normes culturals entre 1939 i 1942. El Mandat 10 emès el 8 de setembre de 1941 va ordenar als tailandesos que no apareguessin en llocs públics «sense vestir-se adequadament». El vestit inadequat incloïa «no portar camisa o portar un drap envoltant». Abans de la introducció dels codis de vestimenta occidentals, les dones tailandeses eren representades tant completament vestides com en topless en públic. (2484 del calendari solar tailandès)
Fins a principis del , les dones del nord de Tailàndia portaven una faldilla llarga de tub (Pha-Sin), lligada per sobre de la cintura i per sota dels pits, que estaven al descobert. A finals del , la influència dels missioners i la modernització sota el rei Chulalongkorn va animar les dones locals a cobrir-se els pits amb bruses.
Laos A Laos, el francès Henri Mouhot va fer una fotografia l'any 1858 de dones laosianes on apareixien noies verges amb els pits coberts i dones casades amb els pits sencers exposats en públic, perquè es considerava que el fet de mostrar els pits per alletar-los era no sexual.
Indonèsia A la regió d'Indonèsia, el topless era la norma social entre els diaks, els javanesos i els balinesos d'Indonèsia abans de la introducció de l'Islam i el contacte amb les cultures occidentals. A les societats javanesa i balinesa, les dones havien anat en topless per treballar o descansar còmodament. Entre els diak, només les dones de pits grans o les dones casades amb els pits caiguts es cobrien els pits perquè els seus pits interferien amb la seva feina.
Orient mitjà A la majoria dels països de l'Orient Mitjà, el topless no ha estat socialment acceptat almenys des del començament de l'Islam (), a causa dels estàndards islàmics de modèstia femenina. Tanmateix, el topless era la norma en algunes cultures preislàmiques d'Aràbia, Egipte, Assíria i Mesopotàmia. Tunísia i Egipte són una excepció entre els estats àrabs, ja que permeten als turistes estrangers nedar amb el pit descobert a les platges privades.
Àfrica Entre les dones himba del nord de Namíbia i les hamar del sud d'Etiòpia, a més d'altres grups tradicionals d'Àfrica, la norma social és que les dones estiguin amb el pit nu.
El topless femení també pot constituir un aspecte important de les celebracions culturals indígenes. Per exemple, en la cerimònia anual Umhlanga, noies d'entre 16 i 20 anys ballen en topless davant el rei zulú.
Austràlia Les pràctiques tradicionals en topless poden provocar conflictes interculturals i legals. El 2004, la policia australiana va prohibir als membres de la comunitat papunya utilitzar un parc públic a la ciutat d'Alice Springs per practicar una dansa aborigen tradicional que incloïa dones en topless.
Corea Al , el jeogori femení (저고리) (una peça superior) era llarg, ample i cobria la cintura. La longitud dels jeogori de les dones es va escurçar gradualment: era d'aproximadament 65 cm al , 55 cm al , 45 cm al i 28 cm al , amb alguns de tan sols 14,5 cm. Es portava un heoritti (허리띠) o jorinmal (졸잇말) per cobrir els pits. La tendència de portar un jeogori curt amb un heoritti va ser iniciada per les kisaeng (기생) i aviat es va estendre a les dones de la classe alta. Entre les dones de les classes mitjana i de classe baixa, va sorgir una pràctica en què revelaven els seus pits després del part per indicar amb orgull que havien donat a llum un fill, és a dir, un hereu masculí.
Viatgers com el estatunidenc Harry A. Franck van remarcar que «mostraven a la mirada pública exactament aquella part del tors que les dones de la majoria de nacions s'esforcen per ocultar».
Sud del Pacífic Al Pacífic Sud, el topless era habitual abans del contacte amb missioners occidentals, però avui és menys freqüent. Al territori francès de Moorea, el topless és habitual.
A les illes Marshall, les dones tradicionalment anaven en topless abans del contacte amb missioners occidentals i encara no objectitzen sexualment els pits femenins com és comú en gran part de la societat occidental. Les dones de l'illa Marshall solen nedar amb els seus muumuus que avui estan fets d'un polièster fi que s'asseca ràpidament. L'ús de biquinis i vestits de bany d'una sola peça que cobreixen els pits a les Illes Marshall es veu principalment a les platges i piscines occidentals d'accés restringit com les dels complexos privats o les instal·lacions del govern dels Estats Units a l'atol de Kwajalein, dins del Lloc d'assaig balístic Ronald Reagan.
En la cultura occidental
A la majoria de les societats occidentals, és una norma cultural que les noies després de la pubertat, si no abans, es cobreixin els pits sobretot mentre estan en un lloc públic, com a acte de modèstia. Almenys, culturalment no és acceptable que les dones exposin els mugrons i les arèoles en públic. Tot i que moltes dones no consideren que els seus pits siguin objectes sexuals, la majoria no anirien en contra de la norma social, i molt menys desafiarien diverses lleis referents al topless. Fins fa poc, les dones que anaven en topless en un lloc públic podrien haver estat citades per exposició indecent, lascivitat o lleis similars. Les dones i la llei de la majoria dels països occidentals en general no consideren els pits indecents.
Un petit nombre de dones fa campanya pel que anomenen topfreedom, buscant canviar aquestes lleis. El rigor de l'etiqueta varia segons el context social. Per exemple, en esdeveniments culturals específics la norma es pot relaxar, com ara al Fantasy Fest de Key West, al Mardi Gras de Nova Orleans i al Carnaval de Brasil. El mateix també es pot aplicar a les platges designades topless.
Modes públiques de pits descoberts En moltes societats europees entre el Renaixement i el , els pits al descobert eren acceptables mentre que les cames, els turmells o les espatlles visibles d'una dona es consideraven indecents. Durant el Renaixement, molts artistes es van veure fortament influenciats pels estils i la cultura de la Grècia clàssica, i les imatges de temes nus i mig nus en moltes formes van proliferar en l'art, l'escultura i l'arquitectura d'aquest període. En els cercles aristocràtics i de classe alta, l'exhibició dels pits també invocava associacions amb escultures i arts de nus grecs clàssics i una forma clàssica del pit es considerava de vegades com un símbol d'estatus, com un signe de bellesa, riquesa o posició social. Per mantenir el pit d'aspecte juvenil, les dones podrien contractar dides per alletar els seus fills.