Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte del pretori de la Gàl·lia del 450 al 452/3.Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc. Es sospita que era natiu de Nimes i la seva família tenia possessions a la Narbonesa. Els seus descendents es troben a Narbona. Era net per part de mare d'Afrani Siagri, prefecte del pretori d'Itàlia i cònsol (381 i 382). Va exercir el càrrec durant tres anys: el 430, 431 i 432.
Apareix esmentat en un escrit de Sidoni Apol·linar que diu que Tonanci Ferriol, prefecte romà, va residir un temps a Nimes, a la seva residència ordinària de Prussià (Prusianus), una casa rústica a la vora del Gardon.el que suggereix que almenys les ciutats episcopals de la Narbonesa -i Narbona amb seguretat- estaven sota autoritat romana, doncs sembla poc probable que la primera autoritat romana d'un territori hagués residit en territori dominat pels visigots El seu govern fou apreciat pel poble i els notables provincials i va tenir molta cura de reduir els impostos. Va aconseguir aturar el setge visigot del rei Turismund de la vila d'Arle gràcies a les seves dots diplomàtiques i accions judicioses, cosa que no havia aconseguit Aeci amb les seves tropes.
Arvand va exercir el mateix càrrec anys després (464-469) i contra aquest Tonanci, aliat amb Taumast, va dirigir l'acusació de peculatus i lesa majestat. El 470 estava retirat a una casa rústica que tenia a les muntanyes dels Cévennes anomenada Trévidon, quan va morir. Es creu que s'havia retirat a aquest lloc (que estaria a la dreta del Tarn a la província d'Aquitània Primera) per no haver de viure sota domini visigot.
Estava casat amb Papianilla Agrícola, neta d'Agrícola, cònsol el 421, i parent de l'emperador Marc Mecili Avit. També era cunyat de Rurici de Llemotges. Un dels seus fills, Tonanci Ferriol, senador de Narbona,Settipani 2014, p. 213. va destacar pel seu gust per la literatura i Sidoni Apol·linar en parla amb elogis.
De vegades se li atribueix un altre fill, Roricius, bisbe d'Uzès, però això és molt probablement una mala interpretació de les Acta Firmini.Settipani 2014, p. 238-239.
Referències
Bibliografia
Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, Oxford, P & G, Prosopographia et Genealogica, coll. « Occasional Publications / 16 », 2014, 2e éd. (1re éd. 1989), 347 p. (). Dom Claude Devic, dom Joseph Vaissète, Histoire générale de Languedoc.
Categoria:Governadors romans de la Gàl·lia Categoria:Romans del segle V Categoria:Prefectes del pretori