Mary Patricia McAleese (en irlandès: Maire Pádraigín MhiC Ghiolla Íosa) (Belfast, Irlanda del Nord, 27 de juny de 1951) és una advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.

Formació i carrera professional Va néixer el 1951 a Irlanda del Nord, es va llicenciar en Dret a la Queen's University de Belfast el 1973 i va ser reclamada per treballar al Col·legi d'Irlanda del Nord el 1974. El 1975 va ser nomenada professora de Dret Penal, Criminologia i Penologia al Trinity College de Dublín i el 1987 va tornar a la Queen's University, per convertir-se en directora de l'Institut d'Estudis Jurídics Professionals. El 1994 es va convertir en la primera dona vicerectora catòlica de la Queen's University de Belfast.

Ha treballat com a periodista d'actualitat i presentadora de ràdio i televisió a Radio Telefís Éireann i director de Channel 4 Television.

Carrera política Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l'homosexualitat a la República d’Irlanda, mentre que, alhora, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l'avortament.

Va ser candidata del Fianna Fáil a la Presidència de la República d'Irlanda i, amb el suport del Sinn Féin (braç polític de l'IRA), va triomfar en aquestes eleccions el 30 d'octubre de 1997, amb el 45,2% dels vots. A Irlanda s'escull el president cada set anys però el càrrec té un paper fonamentalment simbòlic. El 2004 no hi va haver cap altre candidat, per la qual cosa McAleese reassumí el càrrec sense necessitat de celebrar una elecció.

Presidència El 1997 McAleese va vèncer el Taoiseach Albert Reynolds en una elecció interna del partit per determinar la nominació presidencial irlandesa del Fianna Fáil. Molts comentaristes van criticar la decisió del Fianna Fáil de nomenar McAleese al·legant que l'elecció d'una catòlica de Belfast podria danyar les relacions amb el Regne Unit. El 1990 el periodista i comentarista de dreta Eoghan Harris va encapçalar una campanya en contra seu.

Els seus oponents a les eleccions presidencials de 1997 van ser Mary Banotti del Fine Gael, Adi Roche del Partit Laborista i dos candidats independents: Dana Rosemary Scallon i Derek Nally. En aquestes eleccions va vèncer McAleese amb el 45,2% dels vots en la primera volta. Durant la segona i última volta va sortir afavorida davant Banotti amb 58,7% de la preferència de l'electorat. L'11 de novembre de 1997, es va convertir en la vuitena presidenta d'Irlanda, la primera en la història mundial en què una dona passa a una altra dona com a Cap d'Estat electa.

Els primers set anys de mandat de Mary McAleese van acabar el novembre de 2004, però va anunciar el 14 de setembre d'aquell any que aspiraria a un segon terme en les eleccions presidencials de 2004. Després del fracàs d'altres candidats a assegurar el suport necessari per a una nominació, la presidenta incumbent no va tenir oposició i va ser declarada electa l'1 d'octubre. En segon terme va començar l'11 de novembre. Els alts índexs d'aprovació de McAleese es considera com la raó per a la seva reelecció sense oposició d'altres partits polítics per evitar els costos (polítics i financers) de competir en una elecció que hauria estat molt difícil guanyar.

McAleese ha dit que el lema de la seva presidència és construint ponts. La primera nord-irlandesa a convertir-se en presidenta d'Irlanda és una visitant regular d'Irlanda del Nord on és ben rebuda per la majoria de les dues comunitats. McAleese és també admiradora de la reina Isabel II, a qui va conèixer quan va ser Pro-Vice Canceller de la Reina. S'ha dit que una de les seves grans ambicions personals és ser l'amfitriona de la primera visita d'un cap d'estat britànic a la República d'Irlanda.

El març de 1998, va anunciar que se celebraria oficialment el dia 12 de juliol així com el Dia de Sant Patrici, reconeixent la seva importància entre els protestants de l'Ulster. També va rebre crítiques de la jerarquia de l'Església Catòlica Irlandesa per fer comunió en una catedral anglicana de Dublín. El 27 de gener de 2005 va causar novament controvèrsies en fer referència a com alguns nens protestants a Irlanda del Nord eren formats per odiar els catòlics, així com els nens europeus per generacions, per segles van ser impulsats a odiar els jueus. Aquestes expressions van causar indignació entre polítics unionistes i McAleese va demanar disculpes més tard reconeixent que només havia criticat el sectarisme d'un sol costat de l'espectre religiós irlandès.

És membre del Council of Women World Leaders, que aplega dones Caps de Govern, o que han estat Presidentes i Primeres Ministres.

Després de la presidència (des del 2011) Devolució voluntària de la assignació presidencial El maig de 2012, The Irish Times va informar que havia retornat voluntàriament més de 500.000 € en fons d'assignació presidencial no utilitzats, acumulats durant els 14 anys del seu mandat, així com que havia donat la gran majoria dels regals rebuts durant el seu mandat a l'estat i a Gaisce."McAleese retorna més de 500.000 € en assignacions"

Premi de la Pau de Tipperary Mary McAleese, juntament amb el seu marit Martin, van rebre el Premi de la Pau de Tipperary el gener de 2012.

Estudis de dret canònic El 2018, McAleese va obtenir un doctorat en dret canònic (JCD) de la Pontífica Universitat Gregoriana. Anteriorment havia dit que havia obtingut un màster i una llicenciatura en dret canònic i que el seu interès havia crescut a causa de la seva preocupació pel que havia estat passant a l'Església: l'escàndol d'abús sexual, entre altres coses. Quan McAleese va examinar l'escàndol, va dir: «Em va sorprendre el que van dir els investigadors sobre el dret canònic i els advocats canònics. Va ser una acusació mordaç: en cap cas d'abús sexual el dret canònic havia pogut fer res a favor de la víctima, res útil».

Nomenaments El 2012, McAleese va ser anunciada com a presidenta del Grup d'Alt Nivell de la Comissió Europea sobre la Modernització de l'Educació Superior a la Unió Europea. El seu treball a la Comissió li va valer el Premi Gilbert de la Universitas21 2016.

El 2013, McAleese va ser nomenada presidenta de l'Institut Von Hugel a la Universitat de Cambridge. El març de 2013, McAleese va ser nomenada becària Burns al Boston College, EUA. El 2014, McAleese va ser nomenada professora distingida d'estudis irlandesos a Universitat de St Mary, Twickenham El 2015, McAleese va ser investigadora visitant a la Universitat de Notre Dame, EUA. El 2018, McAleese va obtenir un doctorat en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia Gregoriana.

L'octubre de 2017, McAleese va ser nomenat canonge de la Catedral de Christ Church de Dublín de l'Església d'Irlanda i és un homilista habitual als serveis allà. L'1 d'octubre de 2018, McAleese va ser nomenat professor d'Infància, Dret i Religió a la Universitat de Glasgow, Escòcia, un nomenament conjunt entre la Facultat d'Arts i la Facultat de Ciències Socials de la universitat.

L'1 de novembre de 2019, McAleese va ser elegit rector del Trinity College de Dublín.

McAleese és membre executiva de la Notre Dame School of Global Affairs i presidenta de l'Institute for Global Religions.

Amfitrió del podcast El 2024, McAleese va unir forces amb l'emissora Mary Kennedy per presentar el podcast Changing Times - The Allenwood Conversations. El podcast està produït per Enda Grace a Dundara Television and Media a Allenwood, comtat de Kildare.

Família Està casada amb Martin McAleese, un comptador i un dentista de professió. La parella té tres fills: Emma filla gran es va graduar com un enginyer de la University College, Dublín i ara és un estudiant d'odontologia al Trinity College, i els seus germans són bessons: Justin, un comptador amb un mestratge de la University College de Dublín, i SaraMai, qui va obtenir un mestratge en bioquímica a la de la Universitat d'Oxford.

Referències

Categoria:Polítics de Belfast Categoria:Presidents d'Irlanda Categoria:Periodistes nord-irlandesos Categoria:Alumnes de la Universitat Queen's de Belfast Categoria:Professors de la Universitat Queen's de Belfast Categoria:Activistes LGBT britànics Categoria:Activistes LGBT irlandesos Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Fordham Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Xile Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes de la República d'Irlanda Categoria:Polítics britànics del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Doctors honoris causa per l'Open University Categoria:Polítics britànics nascuts al segle XX