miniatura|Detall de les flors. El lletimólletimó, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (Dictamnus albus) és una herba amb diverses tiges, robusta glandulosa i molt aromàtica, tiges erectes i fulles compostes, flors rosades en panícula, fruit en càpsula de 5 carpels. Arriba excepcionalment a més d'un metre d'alçada i viu en boscos caducifolis.

Aquesta planta es troba en estat silvestre des del centre d'Alemanya al nord, a Romania a l'est i en punts aïllats de la Catalunya plujosa fins a les muntanyes de Prades. També creix en punts de l'interior de la península Ibèrica.

És molt similar a una espècie del mateix gènere Dictamnus, el gitam (Dictamnus hispanicus), però no és tan apreciada respecte a les seves propietats medicinals.

Nomenclatura El lletimó, timó de llei (Dictamnus albus), del grec "diktamnos" paraula composta de Dike (muntanya homònima de l'illa de Creta) i de "thamnos" arbust. "Albus" prové del llatí i vol dir blanc. És un arbust de la família de les rutàcies que no és gens abundant.

Ecologia És un arbust present al Sud d'Europa, nord d'Àfrica i l'Àsia central i meridional. A Catalunya es troba a la comarca d'Olot, al peu del Montseny i a la Serra de Prades.

Morfologia És un arbust perenne d'arrel fasciculada amb les tiges llenyoses a la base i herbàcies a la resta. Té una alçada d'uns 80 cm. Les tiges presenten pèls simples i pèls glandulars de color rosa fosc. Les fulles només tenen pèls simples. Les fulles bassals són simples, les altres són pinnaticompostes (imparipinnada) dividida en 7-9 segments de forma ovada, ovada-lanceolada o lanceolada de 3-6 cm, verd intens en l'anvers i més pàlides al revers. A contrallum tenen puntets clars transparents que són bossetes d'essència. Les inflorescències són unes terminals en forma de raïm de 5-25 flors. La simetria és zigonomorfa amb bràctees. El calze està format per 5 sèpals lanceolats soldats gamosèpal. La corol·la és gran, formada per 5 sèpals, 2 pètals superiors, 2 pètals laterals i 1 pètal inferior lanceolat. Tot té un color rosa tènue (o blanc rosat), amb nervis púrpura i amb glàndules. És dialipètala (pètals lliures) L'androceu està format per 10 estams corbats, 5 més alts que els altres, també amb glàndules. El gineceu és pentacarpelar. El fruit és una càpsula que té 5 seccions disposades en forma d'estrella. Cada part està coberta de prominències glanduloses. La planta desprèn una olor entre la ruda i l'anís.

Farmacologia

Composició química Les arrels contenen: Olis essencials: fraxinelona, timol, beta-pinero, geijereno i prefeijeno. Alcaloides: dictanina, gamma-fagarina, esquimianina. Triterpens: limonoides, limonina, obacunona, dictamdiol.

Les fulles contenen: Olis essencials: estragol, anetol, mirceno, limoné, eucaliptol, p-cimero. Alcaloides: fucoramines, psoraleno, xantotoxina, aurapteno, bergapteno E. Flavonoides: rutina, diosmina, isoquercitrina. Triterpens: limonina, obacunona.

Usos medicinals miniatura|Detall de les flors. En usos tradicionals s'han utilitzat per: Tractament de parasitosis intestinals (ascaridosi, enterobiosi, teniosi, toxocarosi, tricuriosi). Espasmes abdominals. Amenorrea.

Accions farmacològiques Antihelminitic. Disminueix l'alliberació d'ous Clonurchis sinensis.

Toxicitat La presència d'un alcaloide (dictamina), que és tòxic (té propietats oxitòciques), el fa contraindicat en l'embaràs i la lactància. La presència de psoraleno i bergaptè (fucoraninas) són compostos fotosensibilitzants i això pot causar reaccions al·lèrgiques, dermatològiques en exposició al sol.

Referències

Bibliografia Plantas medicinales. Pio Font Quer. Ed.LABOR S.A. Guía del campo de las flores de España. Oleg polunin/B.E.Smythies. Ed omega. Joan Perucho hi deixà una referència sobre el Díctam blanc a la fantàstica "Botànica Oculta o el fals Paracels"

Enllaços externs

http://funghiitaliani.it/index.php?act=Print&client=printer&f=72&t=26797 www.afleurdepau.com/Flore/rutaceae/dictamnus-albus/x.htm

Categoria:Plantes medicinals rutàcies Categoria:Rutàcies