Les tortugues marines o quelonioïdeus (Chelonioidea) són una superfamília de sauròpsids (rèptils) marins que habiten la majoria d'oceans del món, llevat de l'Àrtic. Hi ha tortugues marines que es poden trobar a tots els oceans excepte a les regions polars. Les espècies marines de tortugues vivents són set: la tortuga careta o babaua (Caretta caretta), la tortuga verda marina (Chelonia mydas), la tortuga carei (Eretmochelys imbricata), la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea), la tortuga olivàcia (Lepidochelys olivacea), la tortuga plana d'Austràlia (Natator depressus) i la tortuga bec de lloro (Lepidochelys kempii). Algunes espècies viatgen entre els oceans. La tortuga plana (N. depressus) només és present a la costa nord d'Austràlia.
Ecologia Les tortugues marines són gairebé sempre submergides a l'aigua, i han desenvolupat un sistema de respiració anaeròbica. Malgrat que totes les tortugues marines respiren aire, quan es presenten circumstàncies que identifiquen com a perilloses poden desviar la respiració a una anaeròbica durant llargs períodes. Una tortuga de mar pot omplir ràpidament els seus pulmons amb un moment. Els seus grans pulmons s'han adaptat per permetre el ràpid intercanvi d'oxigen i per evitar els gasos que atrapen en immersions profundes. esquerra|Una tortuga carei nedant a Hondures |miniatura miniatura|Tortuga verda (Chelonia mydas) D'acord amb SeaWorld Parks & Entertainment algunes tortugues marines poden assolir edats de fins a 80 anys.
Calen dècades perquè les tortugues marines arribin a la maduresa sexual. Després de l'aparellament al mar, les tortugues marines femelles adultes tornen a terra a niar a la nit. Les diferents espècies de tortugues marines presenten diferents nivells de filopàtria. En el cas extrem, les femelles tornen a la platja on van néixer. Això es pot dur a terme cada dos a quatre anys de maduresa. Fan entre un i vuit nius per temporada.
La femella madura arriba a la platja, gairebé sempre de nit, i troba sorra apropiada sobre la qual crear un niu. fent servir les seves potes posteriors, cava un forat rodó de 40 a 50 centímetres (16 a 20 polzades) de profunditat. Amb el forat excavat, comença a omplir el niu amb ous de closca tova, un a un, fins a arribar a pondre'n entre 50 a 200, depenent de l'espècie. Algunes espècies poden arribar a pondre 250 ous, com la tortuga carei. Després de col·locar-los, reomple el niu amb sorra, refà i allisa la superfície fins que està suficientment amagat com per passar desapercebut visualment. El procés complet dura entre trenta i seixanta minuts. Després deixa de prestar atenció als ous i se'n torna al mar.
El gènere sexual de la cria depèn de la temperatura que assoleixi la sorra. La incubació dura al voltant de dos mesos. Els ous en un niu desclouen en un període molt curt de temps. Quan estan llestes per sortir de l'ou, les cries empenyen amb el seu musell i caven a través de la sorra. Aquest fenomen sovint passa de nit, per tal d'evitar depredadors com les gavines. A la nit les taxes de supervivència a la platja són molt més altes. Quan arriben a la superfície, de manera instintiva, es dirigeixen cap al mar. Si, com passa en rares ocasions, la posta es duu a terme durant el dia, només una proporció molt petita dels ous de cada niu, generalment al voltant d'un 0,01%, tenen èxit, degut als depredadors oportunistes, com les gavines.
Tot seguit les cries es dirigeixen vers l'oceà, on hi hi ha depredadors marins que les esperen. El 1987 Carr va descobrir que les cries de les tortugues verdes marines i les babaues passaven gran part de la seva vida pelàgica, prop de la superfície evitant el fons marí i la costa, on troben refugi i menjar. El 2007 Reich va determinar que les cries de la tortuga verda de mar passen els primers tres a cinc anys de la seva vida en aigües pelàgiques. En l'oceà obert, els exemplars pre-juvenils d'aquesta espècie s'alimenten de zooplàncton abans de l'alimentació herbívora a les praderies marines costaneres.
Glàndula de sal Les tortugues de mar tenen una glàndula excretora de sal al cantó dels ulls, en les fosses nasals o a la llengua, depenent de l'espècie, les glàndules de sal dels quelonis es troben al cantó dels ulls en Dermochelys coriacea. Degut a la composició isosmòtica de les meduses i les altres preses gelatinoses de les que subsisteixen les tortugues marines, les dietes de les tortugues marines tenen un alt contingut en sal.Marshall and Cooper, 1988; Nicolson and Lutz, 1989; Reina and Cooper, 2000
Importància per als éssers humans miniatura|"Forma en què els nadius de la costa est cacen tortugues". Prop de Cooktown, Austràlia. De l'estudi Phillip Parker King. 1818. Les tortugues marines són capturades arreu del món, tot i que en molts països és il·legal caçar la majoria de les espècies. Gran part de les captures intencionades de tortugues marines a tot el món són per alimentació.
Moltes parts del món han considerat durant molt de temps les tortugues marines com un bon plat a taula. En textos dels antics xinesos que daten del , descriuen les tortugues marines com menjars exòtics. Moltes comunitats costaneres arreu del món depenen de les tortugues marines com a font de proteïnes, sovint capturant-les i mantenint-les amb vida cap per amunt fins que es necessiten. Els pobles costaners recullen els ous de tortugues marines per al consum.Sam Settle, 1995. Marine Turtle Newsletter 68:8-13
Les tortugues marines són molt populars a Mèxic per alimentar-se.Yahoo.com, Endangered turtle nests found in Texas
Determinades espècies de tortugues marines són capturades per les seves closques, però en casos molt reduïts en proporció. El carei, un material de decoració ornamental tradicionalment utilitzat al Japó i la Xina, ve de la closca de tortuga carei. Els antics grecs i romans fabricaven escuts de tortugues marines, principalment de la tortuga carei, per a diversos articles i ornaments usats per les seves elits, com ara pintes i raspalls. La pell de les aletes és apreciada per al seu ús com a calçat i per fabricar productes de cuir.
Els mochica, un poble de l'antic Perú, adoraven el mar i els seus animals. Representen sovint les tortugues marines en el seu art.Berrin, Katherine & Larco Museum. The Spirit of Ancient Peru:Treasures from the Museo Arqueológico Rafael Larco Herrera. New York: Thames and Hudson, 1997.
Les tortugues marines gaudeixen d'immunitat de la greu picada de les cubomeduses i les consumeixen amb regularitat, i ajuden així a controlar la proliferació de les seves poblacions i protegeixen de l'arribada d'aquests animals prop de les platges tropicals.
La tortuga verda marina s'alimenta de pastures marines d'angiospermes com ara Posidonia. Aquest tipus d'algars necessiten ser constantment segats per ajudar al desenvolupament del fons marí. Les tortugues marines actuen com animals de pastura que arranen aquestes plantes i ajuden a mantenir la salut dels llits d'algues marines. Simultàniament, aquests llits d'algues marines proporcionen un hàbitat de cria i desenvolupament de nombroses espècies de peixos, mol·luscos i crustacis. Sense llits d'algues marines, no hi hauria moltes de les espècies que els humans consumeixen, perquè es trencarien els nivells més baixos de la cadena alimentària. Això podria provocar l'extinció d'altres espècies marines.Why Care About Sea Turtles?, Sea Turtle Conservancy.
Les platges i els sistemes dunars no reben gaires nutrients. El paper de les tortugues en aquest àmbit és clau. Les tortugues marines utilitzen les platges i les dunes litorals baixes per niar i dipositar els seus ous. En algunes zones hi ha molts ous, com per exemple al llarg d'un tram de 20 quilòmetres de platja a la costa est de Florida, on les tortugues marines ponen més de 150.000 ous a la sorra. Aquest fet permet que la vegetació de les dunes pugui créixer i enfortir-se amb la presència dels nutrients dels ous de tortugues marines, quan hi ha nius sense descloure's i ous o cries que queden atrapades. A mesura que la vegetació de les dunes es fa més forta i saludable, la salut de tota la platja i l'ecosistema de les dunes millora. S'enforteix la vegetació i els sistemes d'arrels ajuden a mantenir la sorra a les dunes i a protegir la platja de l'erosió.
Pobles costaners, com el de Tortuguero a Costa Rica, han passat d'una indústria turística que venia carn i closques de tortuga, a una economia basada amb l'ecoturisme de les tortugues. Tortuguero és considerat el lloc de fundació de conservació de tortugues marines. A la dècada del 1960 la demanda cultural de carn de tortuga de mar, petxines, i els ous ràpidament van anar extingint les poblacions de tortugues marines, que havien estat abundants i niaven abundantment a la platja. La Caribbean Conservation Corporation va començar a treballar amb els pobladors per promoure l'ecoturisme com un substitut permanent per a la caça de tortugues marines. Des d'aquest canvi de paradigma en el turisme de Tortuguero, cada any acull milers de turistes que visiten la platja protegida de 22 milles que permet veure el passeig de les tortugues marines i la seva nidificació.Sea Turtles in Tortuguero National Park Costa Rica -Turtle Observation in Tortuguero Costa Rica
Estat de conservació miniatura|Avís legal sobre un niu a Boca Raton, Florida Les set espècies de tortugues marines,"Marine Turtles." Office of Protected Resources. NOAA Fisheries, 11 Nov 2010. Web. 8 Dec 2010. estan incloses a la Llista Vermella de la UICN com espècies "en perill" o "en perill crític".IUCN 2010. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2010.4. 8 desembre 2010 Malgrat que les tortugues marines ponen generalment al voltant d'un centenar d'ous al mateix temps, de mitjana de només un dels ous del niu acostuma a sobreviure fins a l'edat adulta.Wright, Sara. "Hilton Head Island sees record sea turtle nesting season." Bluffton Today (2010): n. pag. Web. 8 Dec 2010. Si bé moltes de les coses que posen en perill les cries són naturals, amb depredadors com els taurons, ossos rentadors, guineus, i les gavines,"Natural." Sea Turtle Foundation. Sea Turtle Foundation, 2010. Web. 8 Dec 2010. moltes amenaces noves per a l'espècies de tortugues marines han arribat recentment i tenen a veure amb la presència d'éssers humans.Heithaus, Michael, Aaron Wirsing, Jordan Thomson, and Derek Burkholder. "A review of lethal and non-lethal effects of predators on adult marine turtles." Journal of Experimental Marine Biology and Ecology 356.1-2 (2008): 43-51. Web. 15 Dec 2010.
La tortuga llaüt, la tortuga bec de lloro i la tortuga carei estan en perill crític. Database entry includes a brief justification of why this species is of critically endangered. La tortuga olivàcia i la tortuga verda marina estan en perill, i la tortuga careta està amenaçada.US Fish and Wildlife Services. "Species Profile: Loggerhead sea turtle." FWS.gov, 22 de febrer del 2007 L'estat de conservació de la tortuga plana d'Austràlia no és clar degut a la manca de dades.
Una de les amenaces més importants prové ara de la captura accidental, a causa dels mètodes de pesca imprecisa. El palangre es considera una causa important de mort accidental de tortugues marines. També hi ha un mercat negre que demanda carei, tant per a decoració com per a fàrmac en medicines populars i tradicionals.
Les tortugues marines han de pujar a la superfície per a respirar, i si són atrapades per les arts de pesca, són incapaces d'arribar a la superfície i s'ofeguen.
No obstant això, hi ha alguns petits canvis molt econòmics que poden afectar menys la supervivència de les tortugues, com hams una mica més grans i xarxes de les quals les tortugues marines poden escapar.Irene Kinan. 2006. Marine Turtle Newsletter 113:13-14