Esdeveniments Països Catalans 3 de maig - Barcelona: l'Ajuntament instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa. Publicació de La Renaixensa
Resta del món
1 de gener - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfield. 10 de gener - Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora austríaca. 18 de gener - Versalles (Yvelines, l'Illa de França, França): a palau, un grup de prínceps alemanys proclamen emperador d'Alemanya Guillem I de Prússia. 1 de març - França: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napoleó III, el qual fuig a Anglaterra. 18 de març - París (França): S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument (fins al 28 de maig) la ciutat de París. 28 de maig - París (França): S'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París. 8 d'octubre - Chicago (Illinois): s'inicia el Gran incendi de Chicago. 11 de novembre - Anglaterra: comença la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món.
Guillem I de Prússia és proclamat emperador alemany després de la unificació Charles Tellier crea a l'Argentina el primer envasament frigorífic Primera prohibició del Ku Klux Klan Es fixa l'ensenyament obligatori al Japó Publicació de les llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer Louis Pasteur convenç els seus col·legues per bullir l'instrumental mèdic i evitar infeccions Estrena d'Aïda, de Verdi Amadeu I d'Espanya es proclama rei Blankenberge (Bèlgica) - Inauguració del Port de Blankenberge
Naixements Països Catalans
29 de gener, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (m. 1970). 5 de maig, Castelló de la Plana: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934). 24 de juliol, Barcelona: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya. 19 d'agost, Sant Andreu del Palomar: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista. 11 de setembre, Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català. 21 de setembre, Barcelona: Josefina Huguet i Salat, soprano. 25 d'octubre, Sabadell: Domènec Soler i Gili, pintor i escenògraf (m. 1951). 18 de novembre, Collbató, Província de Barcelona: Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (m. 1932). 31 de desembre, Burgos, María Villén, pedagoga, directora de l'Escola Normal de València, renovadora de l'ensenyament republicà.
Resta del món
6 de gener, Lisboa, Portugal: Regina Pacini, soprano i primera dama argentina (m. 1965). 7 de gener, Sant Africa, França: Émile Borel, matemàtic i polític (m. 1956). 10 de gener, Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora. 15 de gener, Boston: Bertram Shapleigh, compositor estatunidenc interessat en la cultura asiàtica. 20 de febrer, Brescia, Itàlia: Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (m. 1948). 24 de febrer, Bítola: Sevasti Qiriazi, mestra albanesa, pionera de l'educació femenina. 5 de març, Zamość, Polònia: Rosa Luxemburg, dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d'origen jueu (m. 1919). 12 de març, Rietbergː Kitty Marionː actriu i activista política alemanya per al sufragi femení i els drets de les treballadores. 1 d'abril, Noruega: Fredrik Melius Christiansen, violinista i compositor 10 d'abril, Parikkala, Carèlia Meridional: Bertha Enwald, arquitecta i professora de dibuix finlandesa (m. 1957). 12 d'abril, Itaca (Grècia): Ioannis Metaxàs, General i polític grec que el 4 d'agost de 1936 va establir una dictadura de caràcter feixista a Grècia (m. 1936) 30 d'abril, Pittsburgh: Louise Homer, contralt estatunidenca (m.1947). 6 de maig, Cherbourg, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (m. 1935). 15 de maig, Estocolm: Naima Sahlbom, química sueca, mineralogista, i activista per la pau (m. 1957). 16 de juny - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938). 27 de juny - Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (m. 1960). 29 de juny - Florència: Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (m. 1940). 10 de juliol, París, França: Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922). 18 de juliol, Torí (Itàlia): Giacomo Balla, pintor italià, un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958). 2 d'agost, Pamplona: Martín Rodríguez Seminario, compositor. 7 d'agost, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951). 16 d'agost, Arcisate: Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (m. 1937). 21 d'agost, Spoleto: Angelica Pandolfini, soprano italiana (m. 1959). 27 d'agost, Terre Haute, Indiana (EUA): Theodore Dreiser, periodista i escriptor estatunidenc (m. 1945). 29 d'agost, Mercy-le-Haut, França: Albert Lebrun, enginyer, 15è president de la República Francesa, 14è de la Tercera República (m. 1950). 30 d'agost, Brightwater, Nova Zelanda: Ernest Rutherford, físic i químic britànic, Premi Nobel de Química de 1908 (m. 1937). 26 de setembre, Birmingham, Edith Holden, artista britànica, il·lustradora i professora d'art. 27 de setembre, Nuoro, Sardenya: Grazia Deledda: novel·lista italiana, Premi Nobel de Literatura de 1926 (m. 1936). 2 d'octubre, Olympus (EUA): Cordell Hull, advocat nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (m. 1955). 8 d'octubre, Ucraïna: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac. 11 d'octubre, Bostonː Harriet Boyd Hawes, arqueòloga estatunidenca, primera dona a dirigir una excavació a l'Egeu. 14 d'octubre, Viena: Alexander von Zemlinsky, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1942). 24 d'octubre, Exeter, Devonː Christabel Marshall, sufragista britànica, dramaturga i escriptora. 30 d'octubre, Seta, França: Paul Valéry, escriptor francès (m. 1945). 13 de desembre, Victoria, Canadà: Emily Carr, pintora i escriptora canadenca (m. 1945). Ciutat de Luxemburg: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès. Gotha: Otto Freytag-Besser, cantant. Roma: Alberto Cametti, organista i compositor
Necrològiques Països Catalans 11 d'agost, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i polític català, alcalde de Sabadell.
Resta del món 26 de gener, Juillac: Jeanne Villepreux-Power, biòloga marina pionera i autodidacta francesa. 18 de març: Montmartre, França: Claude Lecomte, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París. Montmartre, França: Jacques Leon Clément-Thomas, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París. 12 de maig, París (França): Daniel Auber, compositor francès, autor del voltant de 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa (n. 1782). 9 de juny, Kent, Anglaterra: Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica (n. 1799). 27 de juny, Estocolm: Anna Sundström, química sueca. coneguda com la primera dona química de Suècia (n. 1785). 19 de setembre, Lisboa, Portugal: Luis Augusto Rebelo da Silva, escriptor portuguès. 18 d'octubre, Londres (Anglaterra): Charles Babbage, matemàtic i precursor de la informàtica anglès (n. 1791).
Referències