Alfons de Cardona i Borja i Milà d'Aragó (Regne de València, 20 de setembre de 1600 – 1659) fou un noble i militar de la Monarquia Hispànica, cavaller de l'Orde de Calatrava i primer marquès de Castellnou. Exercí com a virrei de Mallorca entre 1633 i 1640, en un període marcat per les guerres europees de Felip IV de Castella i les tensions entre la corona i les institucions locals. La seva actuació, autoritària però eficaç, el convertí en una figura destacada del govern reial a les Balears i en un representant de la noblesa cortesana del .

Orígens i família Procedia d'una antiga família nobiliària vinculada al servei de la monarquia hispànica i hereva d'una llarga tradició de lleialtat als Àustries. El seu avi, Joan de Cardona i Requesens, havia servit la corona durant més de seixanta anys: participà en la defensa de Malta contra els turcs l'any 1565, en la protecció de Sicília i en la campanya naval antiturca que culminà a Lepant el 1571. Després exercí com a virrei i capità general de Navarra entre 1595 i 1610.

El seu pare, Antoni de Cardona-Borja, serví amb el cardenal infant Ferran d'Àustria i consolidà el prestigi familiar dins la cort filipina. Alfons de Cardona fou armat cavaller de l'Orde de Calatrava, una distinció reservada a la noblesa de confiança reial.

Es casà dues vegades: en primeres núpcies el 1617 amb una dama valenciana, Jerònima d'Alagó i de Requesens, i van tenir com a fills Martí de Cardona i d'Alagó i Antoni de Cardona i d'Alagó, segon Marquès de Castellnou.

En 1645, Felip IV li concedí el títol de marquès de Castellnou, en reconeixement als seus serveis militars i administratius.

Cap al 1650 es casà amb Margarida d'Erill i de Maino, comtessa d'Erill, filla d'Alfons d'Erill virrei de Sardenya i batlle de Catalunya. Acabaria essent cambrera major de l'emperadriu d'Àustria i residí un temps a la cort de Viena. El matrimoni tingué diversos fills:

Joana de Cardona i d'Erill Elisabet de Cardona i d'Erill Maria de Cardona i d'Erill Caterina de Cardona i d'Erill, es casà amb Antoni Carafa Hipòlita de Cardona i d'Erill Josep Folc de Cardona i d'Erill, comanador de Sant Jordi d'Alfama i d'Alcalà de Xivert, ambaixador de l'emperador Leopold I, gentilhome del rei Carles II, comanador de Montesa i destinat inicialment a ser virrei del Perú, encara que finalment fou nomenat governador de Cadis i conseller de guerra.

Virregnat a Mallorca (1633–1640) Felip IV el nomenà virrei de Mallorca el 30 de març de 1633, en substitució de Josep de Monphaon. El seu nomenament es produí en un context de tensió entre el monarca i el Consell d'Aragó, que havia proposat un altre candidat, Joan de Castellví, militar amb experiència a Flandes i a les illes. Tot i això, el rei optà per Cardona per la seva fidelitat i per la tradició de servei de la seva família. El virrei arribà a Palma el 30 de maig de 1633 i exercí el govern durant més de set anys, repartits en dos triennis consecutius, fins a l'agost de 1640.

El seu govern fou enèrgic i autoritari. Una de les seves prioritats fou reclutar lleves per als exèrcits de la monarquia en els diversos fronts europeus i mediterranis. El 1634 marxà amb dos mil homes cap a Catalunya; el 1635 s'embarcà amb uns mil tres-cents soldats cap a Barcelona per participar en la guerra contra França; i el 1637 viatjà a Menorca per organitzar la defensa de la plaça de Leucata contra els francesos, acompanyat per l'almirall Francisco Díaz Pimienta. Durant les seves absències, el govern quedava en mans del bisbe de Mallorca, fra Joan de Santander, excepte l'any 1635, quan fou substituït pel regent de l'Audiència, Jacint Vallonga.

El virrei impulsà una política de repressió del bandolerisme i de reforç del poder reial, fet que provocà enfrontaments constants amb les autoritats eclesiàstiques i amb els comanadors de l'Orde de Sant Joan de Malta. El juny de 1634 fou excomunicat per haver ordenat empresonar Francesc Antoni Andrés, algutzir major de la Inquisició, després que aquest detingués un tinent de batle de Sineu. Poc després, el 2 de novembre del mateix any, fou decretat un entredit sobre tot el regne com a represàlia per la detenció de tres comanadors de l'Orde de Malta que havien obligat uns algutzirs reials a alliberar un presoner. El 1637 fou novament excomunicat per mantenir empresonat un altre membre de l'orde.

Entre 1637 i 1638, Cardona organitzà l'allotjament a Mallorca i Menorca de les tropes procedents de Nàpols amb l'esquadra de l'almirall Antonio de Oquendo. Aquest episodi, que convertí per primera vegada les Balears en campament d'hivern d'un cos d'exèrcit de més de quatre mil homes, va suposar un gran esforç econòmic i generà tensions amb el Gran i General Consell i amb la Inquisició. El virrei advertí els jurats de Palma que impedir l'allotjament podia comportar un conflicte com el que havia esclatat a Sardenya el 1633, quan la població de Càller es negà a rebre tropes reials.

L'any 1638, davant la necessitat de nous soldats, Cardona ordenà una lleva de mil cinc-cents homes. Els jurats s'hi oposaren, i el virrei procedí a reclutar personalment amb mètodes coercitius. Aquesta actuació provocà avalots a Palma i a altres poblacions a finals de juliol i començament d'agost, i hi hagué temor d'una revolta general. El Gran i General Consell denuncià davant el rei les actuacions del virrei, considerades contràries als privilegis del regne, i demanà la seva substitució. Tot i les queixes, Felip IV mantingué Cardona en el càrrec fins a l'estiu de 1640, quan finalment fou rellevat per Lope de Francia y Gurrea.

Últims anys i càrrecs cortesans Acabat el seu mandat a Mallorca, Alonso de Cardona tornà a la cort i continuà ocupant càrrecs d'alta responsabilitat. Fou nomenat gentilhome de cambra de Felip IV, majordom i sommelier de corps de Joan Josep d'Àustria, i membre del Consell de Guerra. Segons alguns registres, exercí també el càrrec d'assistent de Sevilla entre 1647 i 1648, amb funcions d'administració i govern urbà.

La seva carrera política s'emmarca dins l'estructura de poder de la monarquia dels Àustries, en la qual els membres de la noblesa vinculada al servei reial eren recompensats amb càrrecs honorífics i jurisdiccionals. El títol de marquès de Castellnou, consolidà la seva posició dins l'aristocràcia. Tot i les tensions viscudes a Mallorca, Cardona gaudí sempre del favor del monarca i dels cercles cortesans més pròxims a Joan Josep d'Àustria, a qui serví fins als darrers anys de la seva vida. Morí l'any 1659, després de més de tres dècades de servei a la Corona.

Referències

Notes

Categoria:Nobles valencians Categoria:Virreis de Mallorca Alfons De Cardona Mila D'Arago Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Valencians nascuts al segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVII