és un antic pilot de trial francès. Durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980 va ser un dels competidors més destacats del Campionat del Món i va guanyar vuit Campionats de França.
Carrera esportiva Primers anys Charles Coutard va viure l'ambient del trial des de la infantesa, ja que el seu pare, Claude Coutard, fou un dels pioners i impulsors d'aquest esport a França. Més tard, el fill de Charles, Arthur, va esdevenir un especialista en trial acrobàtic.
Charles Coutard va començar a competir de ben jove, sempre amb Bultaco. El va participar a la prova francesa del Campionat d'Europa a encara no disset anys i hi va obtenir punts en acabar-hi novè. El , a dinou anys, va guanyar contra tot pronòstic la darrera prova del campionat, a Suïssa. A partir d'aleshores va començar a disputar el campionat complet integrat dins l'equip oficial de Bultaco, on tingué de companys al llarg dels anys Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Manuel Soler i Bernie Schreiber entre d'altres. De 1971 a 1977, Coutard va guanyar set campionats de França seguits, tots amb Bultaco.
Èxits al mundial El , l'any en què l'antic campionat d'Europa va esdevenir mundial, Coutard va obtenir el millor resultat de la seva carrera en acabar-hi en cinquena posició final. El hi va obtenir dues victòries seguides (Estats Units i Canadà) i va acabar el mundial en sisena posició.
miniatura|esquerra|Coutard amb la SWM al Trial de Sant Llorenç de 1978 Acabada la temporada de 1977, al novembre, Coutard va decidir no renovar el contracte amb Bultaco i acceptar l'oferta de SWM, un fabricant italià que debutava el al mundial amb un nou model, la Guanaco 320, que havia estat desenvolupat per Sammy Miller a finals d'aquell 1977. Coutard va esdevenir el pilot principal del primer equip oficial de la marca i el pilot provador de la Guanaco.
Després d'una temporada inicial decebedora amb la SWM el 1978, en què acabà el mundial en dotzena posició final, Coutard començà a adaptar-se a la nova moto i el ja hi va obtenir una victòria –a Itàlia–, que fou la primera de SWM al mundial de trial i va acabar el campionat en setena posició, a més de tornar a guanyar el campionat de França. Només dos anys després, el , SWM va guanyar el mundial amb el també francès Gilles Burgat, un pilot a qui Coutard havia descobert i fet entrar a l'equip de la marca italiana al tombant de 1977.
El va decidir abandonar la marca italiana un cop començada la temporada i va passar a l'equip de , amb el qual va competir dues temporades. El va tornar a quedar setè al mundial amb la moto catalana. El , Coutard va tornar a Bultaco després de quatre temporades i va acabar el mundial en vuitena posició, el millor classificat amb la marca catalana.
Darrers temps De cara a , Coutard acceptà l'oferta del nou fabricant francès JCM i en va esdevenir el pilot principal. Aquell any va ser el seu darrer en actiu al campionat del món i només va poder puntuar a Gran Bretanya, on fou setè. Acabat el campionat, el 25 d'octubre, Coutard va pujar juntament amb Jöel Descuns fins al segon pis de la Torre Eiffel amb la JCM i va establir així un rècord mai provat fins aleshores.
Palmarès AnyMotocicleta Campionatdel Món Campionatde França1970Bultaco 1971Bultaco - 1r1972Bultaco 1r1973Bultaco 1r1974Bultaco 1r1975Bultaco 1r1976Bultaco 1r1977Bultaco 1r1978SWM 1979SWM 1r1980SWM/Montesa 1981Montesa 1982Bultaco 1983JCM Total títols08 Notes
Referències
Enllaços externs
Article sobre Charles Coutard a moto-net.com del 2007 Vídeo de Charles Coutard en acció amb la Bultaco Sherpa l'any 1982 Imatge de Charles Coutard amb la Bultaco als SSDT de 1982
Categoria:Pilots francesos de trial Categoria:Pilots de Bultaco Categoria:Pilots de SWM Categoria:Pilots de Montesa Categoria:Pilots de JCM Categoria:Campions de França de trial Categoria:Guanyadors de Grans Premis de trial Categoria:Esportistes de l'Illa de França Categoria:Persones de Poissy Categoria:Nascuts el 1952