Warattó († 686) fou majordom de palau de Nèustria del 681 al 684 i del 685 al 686 en el regnat de Teodoric III.
El 681 el majordom Ebroí fou assassinat per Ermenfred, un noble del país que havia estat expropiat (o estava a punt de ser-ho) i que va aconseguir fugir a Austràsia.A la Crònica de Fredegari, el seu continuador, diu: "Ebroí oprimia molt als francs amb una crueltat sense límits fins al dia que fou una amenaça pel franc al que es disposava a arrabassar els seus béns; aquest per consell dels seus, va reunir de nit una tropa de fidels i es va tirar de nit sobre Ebroí i el va matar. Després d'això se'n va anar amb el duc Pipí d'Héristal a Austràsia, carregat de regals" Els grans de Nèustria es van reunir i van escollir com a nou majordom a un parent de l'assassinat, WarattóWaratto era l'hereu privat de Ebroí, el que implicaria que era un parent proper, fill o germà; la relació no obstant no és coneguda amb seguretat un senyor de poc poder encara que important terratinent a la regió de Rouen. Per la llei dels francs havia de venjar la mort del seu predecessor el que implicava un atac a Austràsia però Warattó va optar per fer la pau amb Pipí d'Héristal que nominalment era també majordom sota la corona de Teodoric.el continuador de Fredegari diu: "Davant la situació els francs van tenir consell i van establir al seu lloc com a majordom del palau a Warattó, un home notable. Poc després el dit Waratto va rebre ostatges de Pipí i es va concloure la pau entre les dues parts. Aquesta opció pacifica no va agradar a una part de la noblesa que es va agrupar a l'entorn de Gislemar, el fill de Waratto, i van enderrocar a aquest (684).El continuador de Fredegari diu: "Warattó tenia un fill de nom Gislemar, enèrgic i actiu i hàbil en el consell, que governava en nom del seu pare; per la seva eficàcia i els seus enganys va aconseguir suplantar al seu pare en el propi càrrec de majordom. El bisbe sant Uen de Rouen li va retreure aquesta acció diverses vegades, i el va comminar a fer la pau ui demanar perdó al seu pare però no ho va acceptar i va persistir en la duresa del seu cor"
Gislemar va atacar llavors Austràsia i va derrotar a Pipí prop de Namur (684)El continuador de Fredegari explica: "Es van produir entre Gislemar i Pipí diversos conflictes i guerres civils. Gislemar va avançar cap a Namur contra l'exèrcit de Pipí, va fer un fals jurament i va matar a un gran nombre de nobles d'aquest exèrcit" però va morir poc després i Waratto va tornar al poder (685).El continuador diu: "Des de Namur va retornar al seu territori, i a causa de la seva conducta envers el seu pare i de les seves altres maldats i picardies, Gislemar fou atrapat pel judici de Deu com es mereixia i va rendir la seva anima culpable. A la seva mort el seu pare Warattó, ve recuperar la seva antiga dignitat"
A la mort de Waratto el 686 la seva vídua Ansefleda va aconseguir el nomenament del seu gendre Bercari casat amb la filla Anstruda (al que dos anys després va fer matar).El continuador de Fredegari explica: "En aquesta mateixa època el dit Warattó es va morir. Tenia una esposa noble i enèrgica de nom Ansefleda, el gendre de la qual de nom Bercaire va agafar el càrrec."
Notes
Referències Roger X. Lantéri Les Mérovingiennes, Éditions Perrin, col·lecció Tempus, 2000, Genealogia Continuador de la Crònica de Fredegari.
Categoria:Majordoms merovingis Categoria:Morts el 686 Categoria:Nascuts al segle VII