El concili d'Urgell són una sèrie de reunions de bisbes que van tenir lloc a la Seu d'Urgell els anys 799, 890, 892 i 906.
Leidrat de Lió que havia acabat la seva tasca com un dels missi dominici a Septimània fou enviat per Carlemany al sud dels Pirineus per comminar al bisbe Fèlix d'Urgell a abjurar de la seva heretgia, l'adopcionisme, i li va ordenar celebrar un concili per convèncer a les bones el díscol heretge, que ja havia estat condemnat diverses vegades.
Els bisbes i abats de Septimània i entre ells Benet d'Aniana van assistir a la primera reunió que es devia fer als primers mesos de l'any. Fèlix fou acusat d'heretgia i va haver de prometre abjurar davant l'emperador Carlemany al que aniria a trobar a Aquisgrà. Així ho va fer i va haver de retractar-se, fer professió de fe, i consentir la seva deposició després de la qual es va poder retirar a Lió on va morir 12 anys després.
Per acabar d'extirpar les restes d'heretgia adopcionista, Leidrat de Lió, Nebridi de Narbonaabans abat de la Grassa que no feia molt, potser el 798, havia succeït a Daniel com arquebisbe; es creu que Attala el va succeir com abat i Benet d'Aniana van celebrar un segon concili a la Seu d'Urgell on es van trobar els bisbes i abats que segurament havien estat al primer. Leidrat fou nomenat bisbe en funcions d'Urgell per acabar de liquidar l'heretgia, retornant a finals del 799 a Lió.
Referències
Urgell Concili d'Urgell