desè duc de Solferino, va ser un noble i polític tradicionalista espanyol.

Biografia Era fill de Benet de Llança i d'Esquivel i de María de la Concepción Pignatelli d'Aragona i Belloni, Marquesa de Mora. Va quedar orfe de jovenet i va ser educat pel seu oncle, Rafael de Llança i Esquivel, carlista entusiasta, amb que els seus ideals es va identificar des de molt jove. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona, i va estar exiliat durant la tercera guerra carlina.

Des de molt aviat es va implicar plenament en la causa tradicionalista. Va acompanyar el marquès de Cerralbo en els seus viatges de propaganda i va presidir el Cercle Tradicionalista de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1891 va ser elegit diputat pel districte electoral de Vic i el 1893 nomenat senador per dret propi, càrrec que ostentaria fins a la seva mort.

Com a catòlic va formar part de moltes associacions, tant religioses com benèfiques, president efectiu de la Joventut Catòlica de les Conferències de Sant Vicent de Paúl i honorari de la Pia Unió de Sant Miquel Arcàngel, demostrant zel i veritable interès en benefici de les entitats a les que pertanyia i representava. Gran amic del seu correligionari Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, director de El Correo Catalán i fundador de la revista La Hormiga de Oro, el va encoratjar en l'empresa i va contribuir poderosament a impulsar la revista.

El duc de Solferino va ser un dels homes de confiança de Carles VII, que en diverses ocasions li va fer encàrrecs de summa importància, com el d'erigir un monument a la memòria del bisbe de la Seu d'Urgell, Josep Caixal i Estradé, el 1895. Va participar en la coalició Solidaritat Catalana el 1906.

Més tard es va guanyar la confiança de Jaume III, que per dues vegades el va nomenar cap regional del partit tradicionalista a Catalunya. El 15 de gener de 1911 va ser membre de la comissió que va lliurar al fill de Don Carlos una espasa comprada per subscripció popular, com a homenatge a l'elevada significació política de Don Jaime i als seus prestigis militars tan heroicament conquistats en els camps de batalla.

Va presidir la Junta Tradicionalista de Catalunya entre 1910 i 1914 i entre 1917 i 1919. El 10 de març de 1919 va presentar la seva dimissió al cap delegat jaumista, Pasqual Comín, justificant-la en l'actitud de tres parlamentaris jaumistes catalans. Segons César Alcalá, en produir-se l'escissió en la Comunió Tradicionalista de 1919, hauria seguit a Vázquez de Mella. Tanmateix, a l'octubre de 1920 es va declarar inequívocament favorable a Don Jaume i contrari a les escissions.

Va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1927, sent enterrat en el sepulcre familiar de l'església de Sant Martí de Centelles. Del seu matrimoni va tenir cinc fills: Maria Josepa, Lluís Gonazga (XI duc de Solferino), Francesc de Borja, Maria de la Concepció i Ignasi.

Llinatge i títols Manuel de Llança era cap de la Casa de Llança.

Quan tenia deu anys d'edat li va ser expedida al seu favor Carta de successió en els títols de duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte de Centelles, amb grandesa d'Espanya.

Va ser també duc de Monteleón, marquès de la Vall d'Oaxaca, príncep de Castiglione, príncep del Sacre Imperi Romà, baró de: Cànoves; Vilalba Saserra; Samalús, a Catalunya, baró de: L'Hort, Permisan, Argavieso, Almuniente, Las Casetas, Peralta, a Aragó, baró de: Bressi, Sant'Angelo, Paripayda, Belize, Pertrabolice, Capulla i els seus nou feus, a Sicília, senyor de l:a Vall de Juanetas, Mont Frula, senyor de la Torre de Godmar, cap i parent major de la Sereníssima casa de Gonzaga a Màntua, cap i parent major de la Sereníssima casa de l'Arborea a Sardenya, de les de Urries, Díez de Aux, Ximénez Cerdan i Gurrea a Aragó.

El 1924 va ser nomenat cavaller de la Orde de la Legitimitat Proscrita per Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.

Referències

Enllaços externs Moviment genealògic a geneall.net Fitxa del Senat Fitxa del Congrés dels Diputats

Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Comunió Tradicionalista Categoria:Caps de la Comunió Tradicionalista a Catalunya Categoria:Ducs Categoria:Senadors Categoria:Diputats pel districte de Vic Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nobles barcelonins contemporanis Categoria:Polítics carlins barcelonins Categoria:Barons catalans Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX