miniatura|Mare i fill al postpart. El puerperi o postpart és el període immediatament posterior al part, durant sis setmanes, en el qual el cos de la mare recupera la situació prèvia a l'embaràs.
Puerperi immediat miniatura|Mare i el seu fill pell a pell al postpart immediat
El puerperi immediat són les dues hores següents a la sortida del nadó. Alguns consideren que es tracta de l'última fase del part mentre que d'altres la classifiquen com a la primera del puerperi. En aquest temps, en un part natural o sense anestèsies, la mare i el seu fill es veuen per primera vegada i aquesta, en principi, segons els psicòlegs i psiquiatres "s'enamora" del seu nadó. El nen sent per primera vegada l'olor de la seva mare, així com la seva veu "externa", i l'identifica amb ella.
Durant el puerperi immediat, les endorfines alliberades durant el part encara fan efecte sobre la mare, i junt amb l'excitació i l'enamorament, mitiguen la dolor i el cansament. Per això, en països com Alemanya, en els quals les mares poden donar a llum amb una llevadora en habitacions aclimatades (com una llar, amb llum molt suau, sofàs, butaques, bancs, sense metges, sense fluorescents, sense bates ni uniformes, etc.) al costat de la sala de l'hospital, les mares solen aprofitar aquest moment per a rentar-se i marxar a casa seva amb el seu fill, ja que al cap de les dues hores se sentirien massa cansades com per a moure's. En els casos en els quals la mare ja ha parit a casa seva o als hospitals on es practica el mètode pell a pell, sol preferir aquest moment d'intimitat per estat abraçada al seu fill i gaudir d'ell. En molts casos es queden adormits junts en quant s'acaba el puerperi immediat. A Espanya el més habitual, en un part sense complicacions, és estar els dos primers dies a l'hospital.
El treball d'un part és enorme, i això fa que després del puerperi immediat, i durant uns dies, una setmana aproximadament, la mare pateixi un cansament extrem. Com aquest s'acompanya de poques hores de son diàries i la necessitat d'ocupar-se del nadó, aquest cansament, d'altra banda normal, es recupera lentament.
Blaus a la cara És possible que, a causa de l'esforç, d'empènyer llargament durant el part, apareguin després algunes petites marques, com petits hematomes a la mare, a les zones conjuntives o a les galtes. Aquestes marquetes marxen soles abans de 24 hores.Hematomas en el rostro Babysitio
Punts miniatura|El tall, i conseqüentment la cicatriu i els punts, poden ser centre-laterals (com a l'esquema) o centrals (en direcció a l'annus). miniatura|Aspecte d'una cicatriu d'una cesària set setmanes després del part. S'hi aprecia també la línia alba.
Per a facilitar i fer més ràpid el procés d'extreure el nadó al part, alguns metges consideren necessari fer un tall al perineu, anomenat en termes mèdics episiotomia, per tal de fer el "forat" més gran i, segons alguns, evitar esquinçaments. Fa un temps a Espanya es feien rutinàriament a totes les dones, però en l'actualitat l'OMSManaging Complications in Pregnancy and Childbirth: A guide for midwives and doctors de Matthews Mathai, Harshad Sanghvi i Richard Guidotti. Any 2000. recomana reservar-ho a l'últim moment i només en casos d'estricta necessitat. Aquest tall, i els posteriors punts i cicatriu, no el tenen mai les mares de part natural, llevat que hi hagi hagut una complicació especial a la qual el metge hagi considerat necessari intervenir, cosa molt poc probable. La sutura d'aquests punts és l'episiorrafia.
La ferida és posteriorment cosida amb punts de sutura, com a altres intervencions quirúrgiques. Aquesta, amb el pas dels dies, es va assecant i la mare nota tibantor i molèsties quan està asseguda. La ferida pot infectar-se amb facilitat fins que no cicatritza del tot, cosa que ocorre al cap d'uns 10 o 15 dies.
No cal treure els punts, ja que aquests estan fets d'un material reabsorbible i que cauen sols.
Tant en el cas de l'episiotomia com al de la cesària, les primeres hores després del part les zones cosides són molt doloroses. Generalment els metges ofereixen analgèsics a les mares durant aquest temps. A més, es poden aplicar gel sobre les zones adolorides per mirar de mitigar la dolor una mica més.
Dolor dels primers dies a l'úter: torçons o contraccions postpart Un torçó o contracció postpart és la dolor a l'úter (còlic uterí) fisiològic normal que es repeteix als dies posteriors al part i que és causat per la contracció de l'úter que fa per a poder tornar a la seva posició a la pelvis. Dura uns 5 ó 6 dies després del part. És més dolorós en general quan la musculatura uterina és més flàccida, per exemple, habitualment, al segon fill més que al primer. També s'accentua el dolor quan el nadó està prenent el pit, ja que el cos de la mare allibera llavors oxitocina, una hormona que, entre altres coses, estimula les contraccions uterines.
Els torçons són una resposta fisiològica a la contractura que el múscul uterí fa per tal de reduir el sagnat genital al postpart, així es poden tancar les venes que nodrien la placenta (que havia estat dins de l'úter) a la gestació. Quan el nadó neix, l'úter és més aviat rodó, fa un pam de llarg i pot pesar un quilogram aproximadament. En uns deu dies l'úter recupera la mida i el pes (uns 70 g) habituals.canvis corporals al postpart Dexeus La dona nota que l'úter ja s'ha normalitzat completament quan deixa de notar-lo si es pressiona la panxa per sota del melic.¿Qué son los entuertos? Elbebe.com
L'aplicació d'una bossa amb gel sobre la zona prepúbica ajuda a sentir menys els dolors.
Pèrdues de sang: loquis i menstruació A vegades la menstruació no torna fins al cap de dos mesos d'haver deixat de donar el pit. Si la mare dona el pit el més probable és que no tingui la menstruació fins que finalitzi la lactància. Si no dona el pit pot tenir la menstruació als 30 o 40 dies del part.
Els loquis, pèrdues de sang i coàguls de teixits interns restants fruit de la cicatrització de la placenta, duren usualment d'unes tres a sis setmanes, sent el més habitual uns quaranta dies. Com ocorre amb la regla, al començament són d'un vermell brillant i amb el pas del temps es fan més foscos i marrons. Al final són blancs o groguencs. Durant les pèrdues de loquis és recomanable una bona higiene diària (dutxa i bidet).
Mentre es tenen loquis cal evitar els tampons per a evitar possibles infeccions. Al postpart sol ser recomanable l'ús de compreses externes, i canviar-les freqüentment, per a evitar al màxim possible una eventual infecció dels teixits. Aquestes són millor de cel·lulosa, paper o roba que de plàstic, ja que aquestes darreres no permeten la circulació de l'aire.
És possible que els pares no vulguin tenir un segon fill immediatament després del primer. Si és el cas, han de tenir en compte que no es pot saber quan la mare tornarà a ovular, i que conseqüentment la manca de menstruació en el postpart no garanteix que no pugui tornar a quedar-se embarassada. En aquests casos és convenient l'ús d'un condó a les relacions sexuals. La píndola anticonceptiva està contraindicada al període de lactància, ja que es basa en hormones femenines que passarien a la llet que pren el nadó. En cas de lactància artificial, la mare pot escollir el mètode anticonceptiu que desitgi.
Lactància miniatura|Mare donant el pit
Els primers tres o quatre dies després del part, la mare no produeix encara llet sinó un líquid groguenc anomenat calostre, que les glàndules mamàries poden secretar ja abans del part i que se segrega en major quantitat dos o tres dies després d'aquest, fins que aquest és substituït per la llet materna. Si una mare no vol o no pot donar el pit al seu fill ha d'indicar-ho al metge perquè li doni un medicament, que ha de prendre abans del tercer dia després del part, que li impedirà la pujada de la llet. El calostre és bo pel nounat, ja que conté una alta quantitat d'immunoglobulines (popularment, "defenses") per a protegir-lo d'infeccions.
Un cop la llet puja, aquesta continuarà produint-se fins que el nen deixi de prendre el pit, tant si això és al cap de dos mesos, sis o fins i tot un parell d'anys. Quan el nadó succiona, excita els nervis dels mugrons, que envien el senyal de produir llet. La mare sap que la llet flueix perquè nota un pessigolleig al mugró. Els primers dies són difícils, ja que ni la mare ni el nen tenen experiència, i pot ser dolorós per la mare, però al cap d'una o dues setmanes la majoria de mares i fills ja no tenen cap problema. Alguns consells per als primers dies poden ser donar mamar el més freqüentment possible, l'aplicació de compreses fredes o calentes als pits per a alleujar la dolor, la posició del nadó en succionar, etc.
Els petits abultaments als pits són normals durant la lactància, ja que en realitat es tracten de les glàndules que segreguen la llet, i marxen tan bon punt aquesta acaba.
Freqüentment, mentre la mare està en període de lactància reté més líquids i no nota que recuperi gaire ràpid el seu pes habitual. Tanmateix, un cop acabada la lactància sol recuperar la seva forma sense gaire esforç. Durant la lactància la mare pot fer un exercici físic moderat, com caminar o nedar, i hauria de cuidar la seva dieta perquè sigui sana, és a dir amb tots els nutrients necessaris per a ella i el seu fill, de manera equilibrada. A la majoria de CAPs hi ha personal sanitari especialitzat que aconsella les mares sobre com fer-ho.
Durant la lactància la mare ha d'evitar fumar, l'alcohol i qualsevol medicament que el seu metge no li hagi receptat, perquè quasi tots s'excreten per la llet materna.
Alimentació Durant el puerperi és molt important que la mare es cuidi i segueixi una dieta equilibrada. Especialment si dona el pit al seu fill, necessitarà una aportació calòrica correcta i les necessitats de vitamines i minerals seran similars a les de l'embaràs. Com succeeix a l'embaràs, no cal que la mare lactant mengi el doble del normal ("menjar per dos") sinó que és suficient amb unes 600 kcal extres diàries.Nutrició i dieta al postpart Dexeus
Orina Les primeres hores també li pot costar la micció espontània degut a la disminució de to de la bufeta (en parts molt prolongats o instrumentats) i a l'anestèsia peridural. Cal buidar la bufeta en les 6 o 8 hores després del part, encara que les 24 hores després del part sol ser difícil orinar. És important durant les primeres hores obligar-se a una micció freqüent, perquè el buidament correcte de la bufeta permet una millor involució uterina. Durant els primers dies del postpart és important beure molta aigua, tant per a poder formar més orina i més diluïda, que ajudarà a prevenir infeccions del sistema urinari, com per a poder produir llet materna més fàcilment. Més endavant pot presentar certa incontinència urinària i és recomanable fer els exercicis de rehabilitació miccional de Kegel per prevenir les incontinències perllongades que es poden agreujar amb el pas del temps.
Restrenyiment És freqüent tenir restrenyiment després del part, degut als ènemes, a la falta d'ingesta, a la disminució de l'activitat física, a la presència d'hemorroides, etc. En aproximadament dues setmanes el to i la motilitat del budell es normalitzaran. S'ha d'intentar seguir una dieta rica en fruita i fibra alimentària.
Relacions sexuals Segons la clínica Dexeus, mai s'hauria de viure la maternitat com una època que hagi de ser sexualment inactiva.La sexualitat durant el postpart Dexeus És possible que tant la mare com el pare perdin momentàniament l'interès pel sexe al postpart, a causa de l'excitació de l'arribada del fill i pel cansament que comporta. Les mostres d'amor però no tenen per què evitar-se i de fet solen incrementar-se a les parelles en aquest període. La mandra a causa del cansament fa que naturalment les parelles comencin de forma molt suau.