miniatura|Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix. En quedar vídua es retirà a viure seguint els vots de l'orde mercedari. Per això, era venerada com a beata al si de l'orde de la Mercè.

Biografia Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era neta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon VIII de Cardona. Va ser batejada amb el nom de la seva bestia, Esclarmonda de Foix (la gran Esclarmonda), qui fou arxidiaconessa dels càtars.

Tenia uns vint anys quan es casà el 4 d'octubre de 1275, a Perpinyà, amb l'hereu al tron de Mallorca, Jaume II. Aquest enllaç suposaria l'inici d'una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa dels Foix. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), l'infant Sanç I de Mallorca (1276-1324), l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), la infanta Sança de Mallorca (1282-1345) i l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342).

El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà, per tal d'evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i al comte Arnau Roger I de Pallars.

Al costat del seu espòs, va residir a Perpinyà, on avui es conserva el Palau dels Reis de Mallorca. A Palma, van fixar la seva residència a l'Almudaina, i van tenir, a més, residències a Sineu, Manacor i Valldemossa.

En 1291 va fer vots privats i va viure com a beata terciària mercedària, essent-hi admesa pel superior general de l'orde Pere d'Amer.La presència de Pere d'Amer i el terme beata ha fet que en molts santorals i fonts serioses que s'hi han basat, com el mateix Diccionari biogràfic de dones, consti erròniament que la reina es va fer monja en un convent anomenat de Sant Pere d'Amer, que no ha existit mai. En realitat, Esclarmonda va fer vots privats a Perpinyà i hi va viure com a terciària, probablement al seu palau: és a dir, vivia seguint la regla i costum de les monges mercedàries, però privadament, sense viure en comunitat ni fer vots solemnes. A més, Esclarmonda no va ésser mai a Amer ni en aquesta vila va existir cap beateri ni convent de l'Orde de la Mercè. Igualment, el fet de viure com a beata (és a dir, com a dona retirada que feia vida de clausura però sense fer vots públics), va fer pensar que havia estat beatificada, quan només té aquest títol en el si de l'Orde de la Mercè. Va portar una vida virtuosa i morí amb fama de santedat. Cap al 1315 rebé, en custòdia, el seu net Jaume, futur rei Jaume III, a Perpinyà i de mans de Ramon Muntaner, fent-se càrrec de la seva tutela.

Va morir poc després a Perpinyà, al voltant dels 56 anys. Les seves restes romanen enterrades a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà.

No se'n conserva cap retrat; no obstant això, Ramon Muntaner la descriu com una de les dones més sàvies i de millor vida, i de les més honestes.

L'ordre de la Mercè la venera com a beata i en celebra la festivitat el dia 22 d'octubre.

Família Ascendents Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era neta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon Folc IV de Cardona. Fou germana del també comte Roger Bernat III de Foix. Portava el nom de la seva tia besàvia Esclarmonda de Foix, molt vinculada al catarisme.

Descendents miniatura|Catedral de Perpinyà, lloc d'enterrament de la reina. Es casà el 12 d'octubre de 1272 a Barcelona amb l'infant i futur rei del regne de Mallorca Jaume II, que tenia dotze anys més que ella. D'aquest matrimoni nasqueren sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274 - 1330), que es feu frare franciscà i renuncià a la corona el 1299 l'infant Sanç I de Mallorca (1276 - 1324), rei de Mallorca l'infant Ferran de Mallorca (1278 - 1316), pare de Jaume III de Mallorca la infanta Elisabet de Mallorca (1280 - 1301), que es casà amb l'infant Joan Manuel de Castella la infanta Sança de Mallorca (1282 - 1345), casada el 1304 amb Robert I de Nàpols l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342), abat

Referències

Categoria:Beatificats mercedaris Categoria:Beats de Migdia-Pirineus Categoria:Beats catalans Categoria:Mercedàries Categoria:Reines consorts de la casa de Mallorca Categoria:Persones de l'Arieja Categoria:Comtes de Foix Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Nobles catalans històrics Categoria:Mercedaris catalans Categoria:Polítics catalans històrics Categoria:Polítics de la regió d'Occitània Categoria:Religiosos de la regió d'Occitània Categoria:Nascuts al segle XIII