La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Antecedents Carlemany va tenir diversos fills, però només en va sobreviure un, Lluís el Piadós, qui va succeir al seu pare al capdavant de l'imperi unificat.
La guerra Lotari I immediatament després de la mort del seu pare Lluís el Piadós en 840 va enviar emissaris per tots els dominis per ser reconegut com a emperador i va prometre conservar a tots els nobles en els càrrecs i donar els millors honors als que més afectes li fossin; els sospitosos van haver de fer-li jurament de fidelitat. Va demorar passar els Alps fins a saber el resultat d'aquestes ordes però fou informat que la major part dels senyors, per temor o per ambició, li donaven suport, va sortir d'Itàlia per anar a prendre possessió de tots la monarquia. Ja comptava que el seu germà Lluís el Germànic i el germanastre Carles el Calb s'oposarien al seu domini total i va decidir reduir-los per la força. Primer va declarar la guerra al rei de Baviera (Lluís el Germànic) i va fer creure que volia respectar els acords sobre Carles, però li demanava aturar les operacions contra Pipí fins no haver-ho discutit junts. Llavors va marxar contra Lluís que ja s'havia apoderat de les províncies del Regne de Germània; els dos exèrcits es van trobar a Frankfurt i estaven a punt de lluitar quan Lotari va proposar una conferència a Lluís i els dos germans van convindre una treva fins a l'11 de novembre quan decidirien al mateix lloc per les armes o la negociació. Llavors Lotari es va dirigir contra Carles trencant la paraula donada.
Carles estava mentre a Bourges on havia convocat l'assemblea del regne per trobar un acord amb Pipí II que el permetés si arribava el cas, enfrontar a Lotari. El jove Pipí II d'Aquitània havia d'anar a l'assemblea i els seus partidaris s'hi havien compromès, però després de la treva entre Lotari i Lluís demoraven complir esperant que Carles s'hagués de retirar i Pipí pogués rebre socors de Lotari que ara havia passat a donar-li suport, Bernat de Septimània, duc i comte de Tolosa i marquès de Septimània i/o Gòtia, va donar suport a Pipí II. Tots els senyors aquitans partidaris de Pipí s'havien lligat per un jurament: no fer cap acord ni tractat un sense l'altra, concertat inicialment entre Pipí II i Bernat, i després adoptat per altres senyors. Bernat de Septimània no donava suport obert a Pipí; inicialment s'hi va acostar perquè era un enemic jurat de Lotari, però com que era subjecte de Carles el Calb quan Lotari va passar a donar suport a Pipí, va intentar la pau entre aquest i Carles i va negociar en nom del jove rei aquità amb Carles. Aquest rei va conèixer el suport donat per Bernat a Pipí, i Bernat va passar a ser sospitós d'infidelitat.
Quan Pipí es va sentir recolzat per Lotari no va voler seguir negociant amb Carles. Aquest va enviar ambaixadors a Lotari per recordar-li el seu compromís i li va prometre que si el respectava el consideraria el seu superior i li seria fidel, respectant-lo com el seu germà gran i padrí que era. Lotari li volia fer abaixar la guàrdia i li va respondre que li comunicaria aviat les seves intencions, però va seguir avançant. En resposta Carles va sortir de Bourges i va anar a Quierzy on se li van reunir diversos senyors però altres van refusar reconèixer-lo. Només arribar a Quierzy va saber que Pipí havia iniciat la campanya per afavorir a Lotari i s'acostava a Bourges que volia ocupar i arrestar a l'emperadriu Judit de Baviera que s'havia quedat a la ciutat. Carles va anar ràpid cap a Bourges per posar en seguretat a Judit i després va atacar a l'exèrcit de Pipí i el va posar en fuita (agost). Carles va establir tropes a diversos llocs per assegurar el control d'Aquitània.
Lotari mentre va creuar el Mosa, que separava els seus estats dels de Carles, i va avançar sense oposició fins al Sena on la major part dels senyors es van sotmetre voluntàriament. Va creuar aquest riu i es va acostar a Chartres mentre els seus partidaris sotmetien tot el territori entre el Sena i el riu Loira; ja estava disposat a entrar a Aquitània per unir-se a Pipí II quan va saber que l'exèrcit de Carles marxava contra ell. Carles havia arribat a Quierzy amb Judit el 24 d'agost on va celebrar consell de guerra i es va decidir morir amb les armes a la mà per defensar els drets de Carles i anar a trobar a l'enemic. Els dos exèrcits es van trobar prop d'Orleans i van acampar a uns 25 km un de l'altra: Lotari no volia arriscar una batalla i esperava convèncer els senyors de passar al seu bàndol, així que va fer propostes de pau, i com que no va poder atreure als senyors fidels a Carles va oferir a aquest deixar-li la possessió d'Aquitània, Septimània i Gòtia i Provença i deu comtats entre el Loira i el Sena, fins que el conflicte es decidís posteriorment en una assemblea celebrada a Attigny a la riba de l'Aisne el 8 de maig del següent any, i amb la condició de no sortir d'aquestos territoris abans. Carles va acceptar sota els consells dels seus ministres per no arriscar la vida i el regne en un sol combat especialment tenint en compte que el seu exèrcit era inferior al de Lotari. Just després del tractat Lotari ja estava enviant emissaris als territoris promesos demanant declarar-se en favor seu. El mateix Lotari va avançar cap a Provença per demanar als senyors del país de sotmetre's
Carles després de l'acord esmentat es va dirigir a Orleans on va rebre algunes tropes de Borgonya que li enviaven els comtes Teobald i Guerí de Macon (comte 825-853, comte de Mémontois 832-853, comte de Chalons-sur-Saone 835-853) i va cridar a Bernat de Septimània amb les forces del seu govern. Bernat va fer veure que obeïa, però després va refusar trobar a Carles, que s'havia traslladat a Nevers, al·legant el jurament fet a Pipí II. Per contra va oferir anar a buscar a aquest i portar-lo per sotmetre's tots al rei i fer la pau sota promesa que si no ho aconseguia en 15 dies, trencaria el seu jurament i es reuniria amb Carles al que reconeixeria com a senyor. Sembla que Bernat es considerava vassall de Pipí pel Tolosà i vassall de Carles per Septimània. Carles va acceptar i es va dirigir a Bourges per rebre a Pipi i Bernat el dia previst que era els primers dies del 841. Bernat va arribar a Bourges el dia assenyalat però sense Pipí; però va refusar reconèixer a Carles com havia promès. Carles irritat contra el duc després de tantes proves de deslleialtat, va decidir castigar-lo i es va disposar a atacar-lo i capturar-lo, però Bernat fou informat al darrer moment de les intencions del rei i es va poder evadir a temps, si bé una part de la seva gent va morir en combat i altres van caure presoners. .
En endavant Bernat es va mostrar més cautelós. Volent conservar el govern de Septimània va intentar reconciliar-se amb el rei Carles. Poc després va demanar la seva amistat si bé secretament va restar fidel a Pipí II. Carles, que el volia utilitzar per fer la pau amb Pipí, li va permetre anar a trobar-lo a Bourges on Bernat li va fer grans protestes de fidelitat i que ho hagués demostrat si no hagués caigut en desgràcia, però que tot i els maltractaments rebuts del rei li seria sempre fidel i reptava a duel a qualsevol que digués el contrari o que digués que havia estat deslleial. Carles no devia estar gaire convençut però va fingir que si perquè era el seu major actiu per aconseguir la submissió de Pipí i separar-lo de l'aliança amb Lotari. Així que va retornar a Bernat al favor reial i el va omplir de gràcies i favors i després el va enviar a negociar la pau amb Pipí i els seus partidaris.
Carles, veient que el temps de l'obertura de la dieta d'Attigny s'acostava, va reunir el seu consell, i es va acordar que si Lotari refusava reconèixer-li el que li pertocava per dret es recorreria a les armes. El rei es va posar al davant del seu exèrcit i es va dirigir al lloc de reunió i va cridar a tots els seus partidaris. El comandament fou donat a Guerí de Provença comte de Mâcon. bernat va iniciar el viatge amb les forces de Septimània però va anar lent esperant arribar tard per agafar el partit millor segons el resultat de la batalla.
Carles a la seva arribada al Sena va trobar que les forces de Lotari havien destruït els pont i confiscats els vaixells i bots, i ocupaven la riba disposat a disputar el pas. Veient que no podia travessar el riu que anava molt crescut degut a les pluges, va baixar fins a Rouen on va aconseguir alguns vaixells mercants podent llavors creuar i va posar en fuita a un contingent que vigilava el lloc. Carles es va dirigir a Saint-Denis on va saber que les forces de Lotari s'havien posat en camí per anar a atacar a Teobald i Guerí i altres senyors que encara no havien arribat. Va repassar el riu Sena i després de caminar tota la nit va arribar a la confluència d'aquest riu amb el Loing, entre Melun i Montereau-Fault-Yonne on se li va unir Guerí, i d'allí va marxar cap a Sens en l'esperança de sorprendre l'exèrcit de Lotari acampat no gaire lluny, però aquestes forces, al saber que s'acostava Carles, van fugir i el rei no els va poder perseguir per la gran fatiga dels seus homes. El Divendres Sant Carles era a Troyes on va celebrar la Pasqua.
Lotari mentre estava ocupat personalment en fer la guerra a Lluís el Germànic a l'altre costat del Rin, i quan va saber que Carles havia creuat el Sena i la poca eficàcia de les seves forces, va marxar ràpidament a la zona al·legant que havia creuat els límits fixats abans de l'assemblea d'Attigny. Carles es queixava que Lotari havia vulnerat abans el tractat però va decidir anar a Attigny el 6 de maig vespra del dia assenyalat. Va esperar quatre dies i Lotari no es va presentar però finalment va fer arribar noves proposicions, que Carles va rebutjar quan va saber que Lluís el Germànic s'havia posat en marxa des de Baviera, i Lotari podia ser agafat entre dos focs.
Carles es va dirigir a Châlons-sur-Saône seguit de l'emperadriu Judit amb les tropes d'Aquitània. En arribar a la ciutat va saber que Lluís de Germània havia trobar a Adablbert duc de Metz o Austràsia que li barrava el pas, i l'havia derrotat completament a la batalla de Ries (13 de maig) en la que Adalbert va morir. Poc després Lluís i Carles reunien les seves forces a Chalons. Encara els dos reis van enviar missatges a Lotari oferint una darrera proposta de pau força avantatjosa per l'emperador (respecte de la partició de Worms i cessió a Lotari de tot l'equip militar excepte les espases i cavalls). Els dos exèrcits estaven ja preparats per l'enfrontament però Lotari esperava les forces de Pipí procedents d'Aquitània i es va allunyar. Lotari no feia ni la guerra ni la pau; va intentar ocupar Fontenoy, una posició avantatjosa a la diòcesi d'Auxerre però Lluís i Carles ho van impedir i les seves forces es van apoderar del poble de Tauriac, veí de Fontenoy (Fontenai). L'endemà 23 de juny tot estava a punt quan al darrer moment es va presentar una nova oferta de pau a Lotari que incloïa la cessió d'alguns territoris més a la zona de les Ardennes. Pipí encara no havia arribat i Lotari va demanar temps per deliberar i es va acordar una treva de dos dies. Però el dia 24 de juny va arribar Pipí i Lotari va refusar les noves ofertes de pau. El dia 25 els dos exèrcits van entrar en combat en la batalla de Fontenoy-en-Puisaye.