miniatura|La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè. Antropocè és el nom d'una hipotètica nova era geològica que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el , o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic. No es tractaria d'un període geològic pròpiament, sinó de l'època en què l'activitat humana ha començat a generar efectes massius a escala planetària. Tot i això, s'ha proposat que podria arribar a complir el criteri de marca geològica i que per definir-la es podrien utilitzar les massives quantitats d'ossos de pollastre domèstic que es troben distribuïts pels abocadors arreu del món (on han arribat a fossilitzar) des de la dècada que iniciaria l'era antropocènica.
El concepte no és unànimement acceptat, tot i que es forneix de nombrosos estudis científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, que dediquen molts esforços a estudiar-lo i definir-lo. Tanmateix, l'any 2024 va ser descartat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques i per la Comissió Internacional d'Estratigrafia com a designació d'una nova època geològica.
Etimologia i origen del nom Antropocè és un neologisme format per la combinació de dos mots grecs, anthropos (ἄνθρωπος, home) i kainos (καινος, nou, recent), i fet per analogia amb els noms dels altres grans temps geològics (Eocè, Plistocè, etcètera).
El terme fou proposat l'any 2000 pel premi Nobel de química, el neerlandès Paul Crutzen. Va ser molt controvertit inicialment, però el seu ús i les seves implicacions com a terme geològic va guanyar adeptes des del moment de la manifestació del canvi climàtic antropogènic i l'extinció massiva d'espècies provocada pels humans. Finalment, el 2024 el terme fou descartat per la comunitat científica en un manifest conjunt de la ICS i la IUGS.
Segons aquesta teoria, tan sols en els passats dos segles els humans han infligit a la Terra canvis extensos i sense precedents que alteraran el planeta per milions d'anys. A conseqüència de l'activitat humana hi ha hagut una explosió demogràfica amb megaciutats i l'increment de l'ús d'energia a base de combustibles fòssils. Especialment preocupant és l'acidificació dels oceans pel diòxid de carboni (CO₂), que perjudica moltes formes de vida marina, però que sobretot afecta el desenvolupament de coralls, mol·luscs i certes formes de fitoplàncton, fonamentals a la cadena tròfica.
Bibliografia Anthropocene , Revista científica, des del 2013
Referències
Enllaços externs «The Starving Oceans»", Fishery Crisis (Crisi de la pesca) «Debate over the Early Anthropogenic Hypothesis», 5 de desembre del 2005 «Human-Driven Planet: Time to Make It Official?» , Science
Categoria:Holocè Categoria:Canvi climàtic Categoria:Conservacionisme