miniatura|Un diagrama que compara el funcionament del comandament en una organització centralitzada i descentralitzada. La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.Termcat Entrada: Descentralització (Administració) En l'àmbit d'empresa, és la transferència sistemàtica de poder de decisió, de responsabilitat i d'autoritat a més d'una persona o a diversos òrgans.Termcat Entrada: Descentralització (Economia. Empresa.) Es diferencia de la delegació en el fet que es tracta d'un canvi estructural i no d'un traspàs eventual d'una funció o feina. No s'ha de confondre amb la deslocalització. En general, en qualsevol tipus d'organització o sistema, és un procés pel qual el poder es transfereix d'una unitat molt petita (que pot ser unipersonal) que el té en una gran concentració a diverses altres unitats, sigui per funcionalitat, distribució geogràfica o per repartiment de responsabilitats i decisió.
En els sistemes polítics, per exemple, la democràcia representa una descentralització de poder respecte a la monarquia, l'oligarquia o la dictadura, ja que, almenys teòricament, es distribueix la capacitat de decisió d'unes poques persones a tots els ciutadans. En els casos de, per exemple, colònies o administracions públiques centralistes, la descentralització permet gaudir dels serveis de la comunitat i de la capacitat de decisió i participació, per exemple, en els territoris que no pertanyen a la capital (per exemple, de fora de Barcelona, si parlem de Catalunya).
La descentralització sol ser poc desitjada en les entitats partidàries de la concentració de poder polític, de la uniformització i de la imposició d'uns pocs sobre els altres, mentre que en general és considerada positiva en les que valoren les diferències personals, curriculars (formació i experiència) i culturals, la creativitat i riquesa que això comporta o l'autonomia del poble.
En serveis socials, la descentralització és un principi que implica que les parts perifèriques tinguin més autonomia per prendre decisions i de gestió. Atesa la multicompetencialitat dels serveis socials, això s'hauria d'aplicar tant des de la comunitat autònoma (Generalitat de Catalunya) cap a les administracions locals (municipis, comarques i d'altres demarcacions supramunicipals), com des dels municipis cap als seus barris, districtes, zones, etc. que en formen part.
Història esquerra|miniatura|Alexis de Tocqueville La paraula "centralització" es va començar a utilitzar a França el 1794, quan la direcció del Directori francès posterior a la Revolució Francesa va crear una nova estructura de govern. La paraula "décentralisation" va entrar en ús a la dècada de 1820.Vivien A. Schmidt, Democratizing France: The Political and Administrative History of Decentralization, Cambridge University Press, 2007, p. 22 , El terme "centralització" va entrar en l'anglès escrit durant el primer terç del segle XIX;Barbara Levick, Claudius, Psychology Press, 2012, p. 81 , les mencions a la descentralització en anglès també apareixen durant aquest període. A mitjan , Tocqueville escriuria que la Revolució Francesa va començar amb "un impuls cap a la descentralització" però es va convertir, "al final, en una extensió de la centralització".Vivien A. Schmidt, Democratizing France: The Political and Administrative History of Decentralization, p. 10 . El 1863, el buròcrata francès jubilat Maurice Block va escriure un article titulat "Descentralització" per a una revista francesa que revisava la dinàmica de la centralització governamental i burocràtica i els recents esforços francesos per descentralitzar les funcions del govern.Robert Leroux, French Liberalism in the 19th Century: An Anthology, Chapter 6: Maurice Block on "Decentralization", Routledge, 2012, p. 255 ,
Les idees de llibertat i descentralització van ser desenvolupades posteriorment durant els segles XIX i XX per activistes polítics antiestatals que s'anomenaven a si mateixos "anarquistes", "llibertaris" i fins i tot descentralistes. Tocqueville en va ser un defensor, i va escriure: "La descentralització té, no sols un valor administratiu, sinó també una dimensió cívica, ja que augmenta les oportunitats perquè els ciutadans s'interessin pels afers públics; fa que s'acostumin a utilitzar la llibertat. I de l'acumulació d'aquestes llibertats locals, actives i meticuloses, neix el contrapès més eficaç contra les pretensions del govern central, de la mateixa manera que si fos defensat per una voluntat col·lectiva i impersonal."A History of Decentralization , lloc web de l'Earth Institute de la Columbia University, consultat el 4 de febrer de 2013. Pierre-Joseph Proudhon (1809–1865), influent teòric anarquista, va escriure: "Totes les meves idees econòmiques, desenvolupades al llarg de vint-i-cinc anys, es poden resumir en les paraules: federació agrícola-industrial. Totes les meves idees polítiques es redueixen a una fórmula similar: federació política o descentralització.""Du principe Fédératif" ("El principi federatiu"), 1863.
A principis del segle XX, els Estats Units van respondre a la centralització de la riquesa econòmica i del poder polític amb un moviment descentralitzador. Aquest moviment culpava la producció industrial a gran escala de la decadència dels botiguers de classe mitjana i dels petits fabricants, i promovia un augment de la propietat i un retorn a una vida a petita escala. El moviment descentralista va atreure els Southern Agrarians com Robert Penn Warren, i també el periodista Herbert Agar.Craig R. Prentiss, Debating God's Economy: Social Justice in America on the Eve of Vatican II, Penn State Press, 2008, p. 43 , Entre els membres de la New Left (Nova Esquerra) i els llibertaris que es van identificar amb la descentralització social, econòmica i sovint política al llarg dels anys següents s'inclouen Ralph Borsodi, Wendell Berry, Paul Goodman, Carl Oglesby, Karl Hess, Donald Livingston, Kirkpatrick Sale (autor de Human Scale), Murray Bookchin,David De Leon, Leaders from the 1960s: A Biographical Sourcebook of American Activism, Greenwood Publishing Group, 1994, p. 297 , Dorothy Day,Nancy L. Roberts, Dorothy Day and the Catholic worker, Volume 84, Issue 1 of National security essay series, State University of New York Press, 1984, p. 11 , el senador Mark O. Hatfield,Jesse Walker, Mark O. Hatfield, RIP , Reason, 8 d'agost de 2011. Mildred J. LoomisMildred J. Loomis, Decentralism: Where It Came From – Where Is It Going?, Black Rose Books, 2005, i Bill Kauffman, entre d'altres.Bill Kauffman, Bye Bye, Miss American Empire: Neighborhood Patriots, Backcountry rebels, Chelsea Green Publishing, 2010, p. xxxi ,
Leopold Kohr, autor del llibre de 1957 The Breakdown of Nations –conegut per la seva afirmació "Sempre que alguna cosa va malament, és perquè és massa gran"–, va ser una gran influència per a E. F. Schumacher, autor del supervendes de 1973 Small Is Beautiful: A Study of Economics As If People Mattered.Dr. Leopold Kohr, 84; Backed Smaller States , obituari de The New York Times, 28 de febrer de 1994.John Fullerton, The Relevance of E. F. Schumacher in the 21st Century , New Economics Institute, consultat el 7 de febrer de 2013. En els anys següents, diversos llibres d'èxit van promoure la descentralització.
L'obra de Daniel Bell The Coming of Post-Industrial Society tractava la necessitat de la descentralització i d'una "revisió integral de l'estructura del govern per trobar la mida i l'abast adequats de les unitats", i la necessitat de desvincular les funcions de les fronteres estatals actuals, creant regions basades en necessitats funcionals com l'aigua, els transports, l'educació i l'economia, les quals podrien tenir "diferents 'capes superposades' al mapa."W. Patrick McCray, The Visioneers: How a Group of Elite Scientists Pursued Space Colonies, Nanotechnologies, and a Limitless Future, Princeton University Press, 2012, p. 70 , Daniel Bell, The Coming Of Post-industrial Society, versió de Basic Books, 2008, p. 320–21, Alvin Toffler va publicar Future Shock (1970) i The Third Wave (1980). En parlar d'aquests llibres en una entrevista posterior, Toffler va dir que la planificació burocràtica centralitzada i vertical d'estil industrial seria substituïda per un estil més obert, democràtic i descentralitzat que va anomenar "democràcia anticipatòria".Alvin Toffler, Previews & Premises: An Interview with the Author of Future Shock and The Third Wave, Black Rose books, 1987, p. 50 , El llibre de 1982 "Megatrends" del futuròleg John Naisbitt va estar a The New York Times Best Seller list durant més de dos anys i en va vendre 14 milions d'exemplars.John Naisbitt biography al seu lloc web personal, consultat el 10 de febrer de 2013. El llibre de Naisbitt descriu 10 "megatendències", la cinquena de les quals és el pas de la centralització cap a la descentralització.Sam Inkinen, Mediapolis: Aspects of Texts, Hypertexts and Multimedial Communication, Volume 25 of Research in Text Theory, Walter de Gruyter, 1999, p. 272 , El 1996, David Osborne i Ted Gaebler van publicar un llibre de gran èxit titulat Reinventing Government, on proposaven teories d'administració pública descentralitzada que van rebre el nom de "New Public Management" (Nova Gestió Pública).
Stephen Cummings va escriure que la descentralització es va convertir en una "megatendència revolucionària" a la dècada de 1980.Stephen Cummings, ReCreating Strategy, SAGE, 2002, p. 157 , El 1983, Diana Conyers es preguntava si la descentralització era l'"última moda" en l'administració del desenvolupament.Diana Conyers, "Decentralization: The latest fashion in development administration?" , Public Administration and Development, Volume 3, Issue 2, p. 97–109, abril/juny 1983, a través de Wiley Online Library, consultat el 4 de febrer de 2013. El projecte de la Cornell University sobre la reestructuració del govern local afirma que la descentralització es refereix a la "tendència global" de transferir responsabilitats als governs regionals o locals.Decentralization , article al "Restructuring local government project " de la Dra. Mildred Warner, Cornell University, consultat el 4 de febrer de 2013. L'obra de Robert J. Bennett Decentralization, Intergovernmental Relations and Markets: Towards a Post-Welfare Agenda descriu com, després de la Segona Guerra Mundial, els governs van seguir una política centralitzada "benestarista" de drets socials que ara s'ha convertit en una política "postbenestar" de descentralització intergovernamental i basada en el mercat.
El 1983, la "descentralització" va ser identificada com un dels "Ten Key Values" (Deu valors clau) del Moviment Verd als Estats Units.
Un informe de 1999 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament afirmava:Durant el segle XXI, autors com Miguel Anxo Bastos i el seu O pequeno é possivel, en gallec, van continuar analitzant com la mida de les organitzacions i els estats afecta la seva capacitat d'eficiència.
Crítica