miniatura|"Beatnik", dibuix de Jah Maya, amb la prototípica barba de boc, boina, samarreta a ratlles, coll alt i ulleres fosques Beatnik és un terme inventat el 1958 pel periodista estatunidenc Herb Caen amb la finalitat de parodiar i referir-se despectivament a la generació beat i els seus seguidors, pocs mesos després que es publiqués A la carretera (On the Road), la novel·la-manifest del moviment, escrita per Jack Kerouac. Els escriptors beat van rebutjar el terme per despectiu; no obstant això, va ser adoptat i difós àmpliament pels mitjans de comunicació, aplicant-ho a un estereotip juvenil distingible per la forma de vestir-se i arreglar-se que va esdevenir moda, i relacionant-ho amb una actitud procliu a la ganduleria, el desenfrenament sexual, la violència, el vandalisme i la pertinença a colles de delinqüents. Amb el temps, la denominació va acabar sent aplicada de manera indiscriminada tant a l'estereotip com als artistes de la generació beat i els seus seguidors. Els beats i els beatniks es van diluir en la segona meitat de la dècada dels seixanta, immersos en els moviments contraculturals d'aleshores, com els relatius als hippies, el rock, la revolució sexual i les lluites antiracistes i contra la guerra de Vietnam. Fora dels Estats Units, ambdós termes —"beat" i "beatnik"— van ser utilitzats com a sinònims, sense percebre el sentit paròdic del segon.
Etimologia La Generació Beat, havia establert el seu principal centre de reunió a la Platja Nord de la ciutat. Caen, periodista a San Francisco, i qui diversos anys després guanyaria el Premi Pulitzer, va inventar el terme en un article escrit en el San Francisco Chronicle el 2 d'abril de 1958, fusionant les paraules "beat" i "Sputnik". El Sputnik 1 va ser el primer satèl·lit artificial i havia estat llançat per la Unió Soviètica sis mesos abans, convertint-se en un símbol, tant del poder soviètic com de l'amenaça de destrucció nuclear dels EUA en el marc de la Guerra Freda, a causa de la qual cosa va deslligar una ona de temor massiu entre els nord-americans. En vincular a la Generació Beat amb l'Spútnik soviètic, l'objectiu era mostrar-la com "no americana" (no nord-americana).«Periodista: Que opina de ser el Rei dels Beatniks?; Allen Ginsberg: Bé, tu saps que jo mai he estat un beatnik, no?; P: Com va evolucionar la paraula?; AG: Bé, primer va ser Generació Beat... després l'Spútnik va pujar, recordes? Després ells ho van anomenar beatnik». «Q: What do you think of being King of the Beatniks?; A: Well, you know I never was a beatnik, doncha?;Q: How did the word evolve?; A: Well, first it was Beat Generation... then Sputnik went up, remember? Then they called it beatnik».- Campbell, James. "The birth of the beatnik", The Richmond Review, 1999. En alguns llocs web s'esmenta erròniament que la paraula va derivar de la fusió dels termes "beat" i "nudnik", terme jiddisch que significa "avorrit" o "obtús".
Criticant la tergiversació del terme, Allen Ginsberg, un dels principals referents de la Generació Beat, va escriure una carta al New York Times, després que el periòdic la utilitzés reiteradament en un article referit a l'escriptor, per deplorar "l'enganyosa paraula beatnik", dient que "si haguessin estat els beatniks i no els il·luminats poetes beat els qui haguessin envaït aquest país, no haguessin estat creats per Kerouac sinó per la indústria dels mitjans de comunicació de masses, dedicats constantment a la rentada de cervell de l'Home"."If beatniks and not illuminated Beat poets overrun this country, they will have been created not by Kerouac but by industries of mass communication which continue to brainwash man". Campbell, aneu. ut supra
Per la seva banda Jack Kerouac, qui inicialment havia definit el terme "beat" com "abatut, menyspreat i malgirbat" (beat down), vuit mesos després va precisar el seu significat en el Fòrum Brandeis "Hi ha una Generació Beat?" ("Is There A Beat Generation?") realitzat el 6 de novembre de 1958 en l'Hunter College Playhouse de Nova York. Els panelistas eren el mateix Kerouac, James A. Wechsler, l'antropòleg de Princeton Ashley Montagu i l'escriptor Kingsley Amis. Wechsler, Montague i Amis es van presentar vestits amb vestits, mentre Kerouac ho va fer amb jeans negres, botes i una camisa de quadres blancs i negres. Llegint un text que ja tenia preparat, Kerouac va reflexionar sobre el significat i el sentit de "el beat":
La diferència entre "beat" i "beatnik" miniatura|Allen Ginsberg i Peter Orlowski. En l'argot local estatunidenc de l'època, el terme "beat" indicava la cultura, l'actitud i la literatura, mentre que la paraula "beatnik" s'utilitzava per estereotipar la cultura beat, tal com apareixia en els personatges d'historieta, moltes vegades violents, que difonien els diaris i revistes.
Aquesta distinció entre "beat" i "beatnik" ha estat analitzada pel professor Ray Carney de la Universitat de Boston, una autoritat en cultura beat, en The Beat Movement in Film, una sèrie de notes seves realitzades en ocasió d'una mostra de 1995 organitzada pel Museu Whitney:
Els termes Generació Beat i beat corresponen al moviment literari antimaterialista iniciat al començament de la dècada del 50 entre els quals es van destacar escriptors com Jack Kerouac, John Clellon Holmes, Allen Ginsberg, Timothy Leary, Neal Cassady i William Burroughs, que a mitjans dels anys 60 es va diluir com a tal per influir decisivament en els moviments contraculturales juvenils desenvolupats en la segona meitat d'aquesta, i particularment en músics claus, com Bob Dylan, The Fugs (on va contribuir directament Allen Gingsberg), The Doors i The Beatles.
La filosofia beat era bàsicament contracultural, antimaterialista, anticapitalista i antiautoritaria, que remarcava la importància de millorar la interioritat de cadascun més enllà de les possessions materials i de les regles imposades pel sistema. Van atorgar una gran importància a la llibertat sexual i a les drogues com a ajudant de l'exploració interior. Alguns escriptors beat es van apropar a les religions orientals com el budisme i el taoisme. En política tendien a ser demòcrates o socialdemòcrates de centreesquerra (anomenats "liberals" als EUA), recolzant causes com les lluites antiracistes d'aquests anys, encara que alguns dels seus integrants com William Burroughs, van adherir a idees paleoconservadoras. En l'art van adoptar una actitud oberta cap a la cultura afro-nord-americana, alguna cosa que va resultar molt notable en el jazz i el rock and roll, encara que la generació beat va manifestar una oberta preferència pel jazz modern i un cert menyspreu pel rock and roll.
En "Aftermath: The Philosophy of the Beat Generation" Jack Kerouac s'oposa a aquesta distorsió de les seves idees:
L'estereotip beatnik: entre la persecució i la paròdia miniatura|Portada del San Francisco Chronicle de juny de 1958: "Cos nu en carreró. Noia 'Beatnik' assassinada per mariner buscant amor". Des de finals de la dècada del 50 els mitjans de comunicació van reflectir i van difondre reiteradament l'estereotip del jove beatnik (antiamericà, gandul i delinqüent), apartant-se del perfil rebel i solitari, relacionat amb la cultura beat, que havien presentat actors com James Dean i Natalie Wood a Rebel sense causa (1955).
Al juny de 1958 Connie Sublette, una de les joves que freqüentaven el grup beat que solia instal·lar-se en els bars exprés i realitzar reunions en la Platja Nord de Sant Francisco (zona que va començar a ser coneguda com a "Beatnik Land"), va resultar assassinada per un mariner negre amb el qual estava mantenint relacions sexuals.Connie Sublette, era una jove de 20 anys, divorciada d'un amic de Jack Kerouac, Al Sublette. Aquest any de 1958, la seva mare havia mort i ella es va divorciar del seu espòs, per formar parella poc després amb el músic saxofonista Paul Swanson. El 15 de juny de 1958, Swanson va morir en caure accidentalment del sostre del Party Pad. Connie desesperada per la tristesa va perdre llavors el control i es va emborratxar. En aquestes condicions, plorant desconsoladamente, va ser trobada en un portal, pel mariner Frank Harris, qui es trobava també drogat amb heroïna. Harris li va oferir consol, que Connie va acceptar. Van començar a besar-se i ella es va llevar la roba preparant-se a mantenir relacions sexuals. En aquest moment Connie va començar a cridar al seu ex-espòs, i Harris, amb la finalitat d'evitar ser descobert amb una blanca nua (en una època de forts prejudicis racials) va intentar callar-la, penjant-la amb el mocador d'ella. Christopher, Tom (2005). Beatnik!. Beat Scene Magazine. Consultat el 22-12-2007.
El fet va ser cobert pel San Francisco Chronicle de manera sensacionalista amb el següent títol de portada: "Cos nu en carreró. Noia beatnik assassinada per mariner buscant amor". Pocs dies després l'alcalde de la ciutat donava la seva opinió sobre el cas i la generació beat:
En el marc del cas de "la noia beatnik escanyada" el Chronicle va publicar dos articles titulats "Vida i amors entre els beatniks", escrits per Allen Brown, en el qual es descriu el dia típic d'un beatnik: aixecar-se tard, sense banyar-se ni afaitar-se o netejar-se les dents, posant-se la primera vestimenta a mà presa a l'atzar d'una pila de roba bruta i passar la resta del dia al bar (bagel shop) gastant tot els seus diners en cafè. Brown conclou dient que «gairebé tots els beatniks volen morir però, gairebé tant com la mort, estimen parlar».
miniatura|Titulars del San Francisco Chronicle de 1958 referits al judici contra el "Rei dels Beatniks". • "Persona desapareguda: Estudiant secundària perduda en Beatnikland?"• "Noia beatnik explica sobre viatge amb 2 homes". • "Mantingui's allunyat dels beatniks: Nord sentenciat a treballar".
Gairebé simultàniament els mitjans de la ciutat van anunciar la desaparició d'altres dues "noies beatnik", menors d'edat, presentant-les amb evident intencionalitat com "voluptuoses". Les joves en realitat se n'havien anat de viatge durant el cap de setmana amb Eric "Big Daddy" Nord, titular del club Nord's Party Pad, conegut com el "Rei dels Beatniks" i un amic. Ambdós beatniks van ser detinguts, empresonats i condemnats "a treballar" amb llibertat condicional de tres anys, per un jurat local, amb l'argument que havien "induït al crim" a dues menors edat. La sentència va ser molt criticada per la seva evident arbitrarietat, resultant al seu torn d'un notable prejudici antibeatnik. En donar a conèixer la decisió, el jutge va dir: «Vostè i els seus amics de beatnikland emfatitzen les seves inusuals maneres de fer l'efecte que vostè té talent, habilitat i categoria, quan en realitat, qualsevol persona que ho miri, s'adona que vostè no té cap mena de talent».«You and your friends in beatnikland emphasize your unusual ways to give an impression that you have talent, ability and stature, when actually a person looking into you finds no talent at all». Christoher, aneu ut. supra
En la televisió nord-americana els beatniks van aparèixer amb el personatge de Maynard G. Krebs, interpretat per Bob Denver en la popular comèdia The Many Loves of Dobie Gillis (1959-63), consolidant l'estereotip del beatnik enemic del treball. El personatge de Shaggy en el dibuix animat Scooby-Doo, creat a la fi de la dècada del 60, està inspirat en el de Maynard G. Krebs. miniatura|esquerra|Estereotip de "noia beatnik".
En 1959 es va estrenar la pel·lícula The Beat Generation associant al moviment amb el crim i la violència. El mateix va succeir a l'any següent amb el film The Beatniks. Aquesta distorsió s'aplicaria també als hippies uns anys després. Altres pel·lícules que van difondre l'estereotip del beatnik violent van ser High School Confidential (1958), The Bloody Brood (1959), The Rebel Set (1959), Beat Girl (1960), The subterraneans (1960) i The wild ride (1960).