va ser un pintor i teòric de l'art neerlandès considerat un dels grans artistes del .Robert Hughes, The Shock of the New - Episode 4 - Trouble in Utopia - 21 de setembre de 1980 - BBC.Blotkamp, Carel (1994) «Mondrian: The Art of Destruction». Londres. Reaction Books Ltd. pp: 9 És conegut per ser un dels pioners de l'art abstracte del , ja que va canviar la seva direcció artística de la pintura figurativa a un estil cada cop més abstracte, fins que va arribar a un punt en què el seu vocabulari artístic es va reduir a elements geomètrics simples.Gardner, H., Kleiner, FS i Mamiya, CJ (2006). L'art de Gardner a través dels temps: la perspectiva occidental . Belmont, Califòrnia, Thomson Wadsworth: 780
L'art de Mondrian era altament utòpic i estava amoïnat per la recerca de valors i estètic universal. El 1914 va proclamar: «L'art és superior a la realitat i no té cap relació directa amb la realitat. Per acostar-se a l'espiritual en l'art, es farà servir la realitat el menys possible, perquè la realitat s'oposa a l'espiritual. Ens trobem en la presència d'un art abstracte. L'art hauria de ser per sobre de la realitat, en cas contrari no tindria cap valor per a l'home». El seu art, però, sempre va romandre arrelat a la natura.
Va col·laborar en el moviment i grup artístic De Stijl, que va cofundar amb Theo van Doesburg. Va desenvolupar una forma no representativa que va anomenar neoplasticisme. Aquest era el nou «art plàstic pur» que creia ineludible per crear «bellesa universal». Per expressar-ho, Mondrian va decidir limitar el seu vocabulari formal als tres colors primaris (vermell, blau i groc), als tres valors primaris (negre, blanc i gris) i a les dues direccions principals (horitzontal i vertical).«Piet Mondrian», Tate gallery, published in Ronald Alley, Catalogue of the Tate Gallery's Collection of Modern Art other than Works by British Artists, Tate Gallery and Sotheby Parke-Bernet, London 1981, pp.532–3. Consultat 18 desembre 2007. L'arribada de Mondrian a París des dels Països Baixos el 1911 va marcar l'inici d'un període de canvis profunds. Va conèixer el cubisme i amb la intenció d'integrar-se dins l'avantguarda parisenca va eliminar una «a» de la grafia holandesa del seu nom (Mondrian).Michel Seuphor, Piet Mondrian: Life and Work (Nova York: Harry N. Abrams), p. 44 and 407.
L'obra de Mondrian va tenir una enorme influència en l'art del , influint no només en el curs de la pintura abstracta i en nombrosos estils i moviments artístics importants (per exemple, la pintura color field, l'expressionisme abstracte i el minimalisme), sinó també camps fora del domini de la pintura, com ara el disseny, l'arquitectura i la moda.Darwent, Charles (2014) Complex Simplicity: The Enduring Influence of Mondrian. L'historiador del disseny Stephen Bayley va dir: «Mondrian ha arribat a significar modernitat. El seu nom i la seva obra resumeixen l'alt ideal de la modernitat. No m’agrada la paraula «icònic», així que diguem que ha esdevingut totèmic: un tòtem per a tot allò que la modernitat es proposa».
Biografia Mondrian va néixer a Amersfoort, província d'Utrecht, als Països Baixos, el 7 de març de 1872 i va ser el segon fill dels seus pares.
Va estudiar Belles Arts a pesar de l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i més endavant va començar a treballar amb colors més brillants. El 1911 es va traslladar a París, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta època són els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913).
De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció arribant a pintar en moltes d'aquestes simplement línies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artística la denominà «neoplasticisme». Opinava que sobre una superfície plana, com és la tela, només hi podia haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta època és la Composició en vermell, groc i blau (1921).
Es va traslladar a Nova York el 1940, el seu estil va anar evolucionant cap a un ritme més viu, les línies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influït en l'arquitectura i el disseny del .
Piet Mondrian va morir de pneumònia a Nova York l'1 de febrer de 1944 i va ser soterrat al cementiri de Cypress Hills a Brooklyn.
El 3 de febrer de 1944 es va celebrar un memorial per Mondrian a la capella universal de Lexington Avenue amb la 52nd Street, a Manhattan. Al servei van assistir prop de 200 persones, entre elles Alexander Archipenko, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Fernand Léger, Alexander Calder i Robert Motherwell.
Obra esquerra|miniatura|New York City I (1942) La seva obra es basa en l'art abstracte i sobretot en la plasmació de formes i colors molt bàsics.
Dues obres conegudes són Broadway Boogie-Woogie (1943-1944) i Gran composició A (1920). Aquestes dues obres es caracteritzen per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Petits blocs de colors primaris (groc, blau i vermell) reboten els uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que és pur ritme. Creen una espècie de vibració òptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però, quan ens fixem atentament ens adonem amb quina curiositat la totalitat de la pintura ha estat calibrada. Els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc acaben donant un extraordinari equilibri.
Estil Piet Mondrian és, amb els russos Vassily Kandinsky i després Kasimir Malevitch, entre els primers pintors que s'han expressat amb un llenguatge abstracte. Alguns arriben a considerar-lo un dels fundadors de l'art abstracte.François Gagnon, « ‘‘Structures de l'espace pictural’’ chez Mondrian et Borduas », Études françaises, vol. 5, n° 1, 1969, p. 55-70 (llegir en línia). La recerca de Mondrian s'inicia als inicis de la seva carrera i s'orienta cap a una representació transcendental i essencialista de la imatge (en particular en el paisatge), a partir de la depuració radical de la pintura. Qualsevol rastre de referència al natural visible s'evacua gradualment en favor d'una visió de l'universal. Mondrian afavoreix l'economia de mitjans per intentar expressar l'essència de la realitat. El rigor del seu plantejament i la seva evolució és esmentat en els seus escrits teòrics. L'evolució de la seva obra és d'una complexitat peculiar i cal acceptar trobar-se amb una certa dificultat si es vol abordar-la.
El mètode de Mondrian està en constant desenvolupament: la seva recerca el va portar primer a renovar l'ús del color per anar més enllà dels límits de la figuració mimètica. Per la mateixa raó, a poc a poc es va prohibir fer sevir línies diagonals i corbes, suprimint així la il·lusió d'espai que permeten les lleis de la perspectiva lineal. Les formes i els colors es redueixen gradualment a la seva expressió més simple. Entre 1919 i 1920, la seva recerca va conduir a una forma abstracta que ja no deu res a la natura (almenys a escala formal). Aquesta aproximació a la pintura s'ha d'entendre com un intent d'essencialisme al món mitjançant processos abstractes, és a dir, un mode de representació alliberat de les limitacions de la figuració. En les darreres fases de la seva obra. La concepció de Mondrian implica que el projecte de la pintura pot anar més enllà del marc del llenç, per la qual cosa cada obra s'ha d'imaginar com el fragment d'una totalitat en què s'integra (i aquesta és precisament aquesta totalitat), o l'essència del món, que constitueix el tema i l'objecte de l'obra de Mondrian.
Hubert Damisch indicava, ja l'any 1958, que «un quadre de Mondrian contradiu el món que és nostre i en suggereix un altre». [Se li assigna] una funció precisa: «la d'imprimir a la memòria visual un esquema d'organització de l'espai que després funcionaria com una quadrícula, que només esperaria ser transferida al món per a la nova informació».Citat per I Éric de Chassey (2017), es basa en aquesta altra cita del mateix autor: la quadrícula, en Mondrian, té «el valor de la utopia, de la mateixa manera que les Ciutats Imaginàries i altres Ciutats Ideals dissenyades pels artistes del Quattrocento».Damisch Fenêtre jaune cadmium, 1984 : L'éveil du Regard . Segons Éric de Chassey, la quadrícula que estructura els quadres és un model estructural per al conjunt de la vida, des de la seva extensió fins a l'arquitectura en els tallers on Mondrian va incorporar els seus propis quadres. : Paris, 26 rue du Départ et New York, 15 East 59th Street. Mondrian fa de la pintura un model per a l'arquitectura, i més enllà, per als aspectes polítics del món: «Els plans rectangulars de dimensions variables i els colors demostren visiblement que internacionalisme no vol dir caos regit per la monotonia, sinó una unitat ordenada i clarament dividida [. ..] En l'ordre internacional del futur, els diferents països, tot i ser mútuament equivalents, tindran cadascun un valor únic i diferent».Citat per : Mondrian, 1931, L'art nouveau, la vie nouvelle (La culture des rapports purs). In Mondrian, 1986, The New Art - The New Life : the collected writings of Piet Mondrian, Harry Holtzman and Martin James (éd.) : London : Thames and Hudson, c1987 ; New York, Da Capo, 1993 ; Thames & Hudson, 1999.
Llegat Mondrian és una de les grans figures de l'art del , en el món de l'art modern, tant per la seva contribució decisiva a la naixent pintura abstracta, com també per la influència de la seva obra en àmbits tan variats com l'arquitectura, les arts decoratives, el mobiliari, moda, disseny gràfic o fins i tot disseny industrial. «El neoplasticisme era el llenguatge comú al qual aspiraven els membres fundadors de la revista De Stijl, capaç de manifestar-se en tots els àmbits, des de la poesia —gràcies a Anthony Kok, que redueix el llenguatge als seus elements essencials, la paraula i la lletra— fins a l'arquitectura. I mobles: el cafè De Unie (Rotterdam, 1925) de J.J.P. Oud, la casa Schröder (Utrecht, 1923-24) de Gerrit Rietveld (arquitecte i dissenyador), o la seva cadira blava i vermella (1918), són dels més exemplars». La mateixa revista va ser el suport preferit per a les pràctiques neoplàstiques en l'àmbit del disseny gràfic.
Innombrables artistes, i no només pintors o arquitectes i dissenyadors sinó també directors, com Jean-Luc Godard (sobretot a Pierrot le Fou el 1965) o el gran modista Yves Saint Laurent i el seu vestit Mondrian, creat el 1965, es referien al Mondrian dels anys 1920-1940. El racionalisme intransigent de l'obra de Mondrian li va valer «la reivindicació de certs artistes actuals que treballen en el marc de l'art concret, l'art òptic, l'art minimalista, etc.»
Els productes de disseny i de consum també s'inspiren en el treball de Mondrian. Quan es va crear l'any 1985, la línia de productes d'estil de L'Oréal Studio Line presentava embalatges molt inspirats en la pintura de Mondrian. Mantingué aquest disseny durant molt de temps i avui opta per un disseny simplificat.
Pintures
Jeune fille écrivant (1890) Église de village (1890) Paysage au ruisseau (1895) aquarel·la, (49 × 66 cm), Kunstmuseum, La Haia Maisons et moulins sur le Voorweg, Amstel, Gein, Amsterdam (1898) oli sobre tela muntat sobre aglomerat (27.6x38.6 cm), Museu Soumaya, Mèxic Portrait d'une dame (1898-1900) aquarel·la, (89 × 50 cm), Kunstmuseum, La Haia Maison à Abcoude (1898-1900) aquarel·la i guaix (45,5 × 58,5 cm), Kunstmuseum, La Haia Forêt (1898-1900) aquarel·la i guaix (45,5 × 57 cm) Kunstmuseum, La Haia Moulin sur le Gein (cap 1900) oli sobre tela (23.5 x 31 cm) Kunstmuseum, La Haia Départ pour la pêche (Zuiderzee) (vers 1900) pastel, aquarel·la, carbó (|62 x 100 cm), Museu d'Orsay, Paris Portrait d'une fille avec des fleurs (1900-1901)oli sobre tela (53 x 44 cm) Kunstmuseum, La Haia