La Torre Bellesguard o Figueras és un xalet o torre residencial del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, declarada monument historicoartístic el 24 de juliol del 1969. Va ser projectada per l'arquitecte Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van finalitzar el 1916, obra ja dels seus ajudants, com Domènec Sugrañes, que va fer els bancs de taulells de la porta d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta del pou; i Joan Rubió, que va construir el viaducte de desviament del camí que passava per la finca.
Aquesta obra pertany al període neogòtic de l'arquitecte (1888-1898), etapa en què l'arquitecte es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals. El neogòtic va ser en aquella època un dels estils historicistes de més èxit, sobretot arran dels estudis teòrics de Viollet-le-Duc. Gaudí va estudiar amb profunditat el gòtic català, balear i rossellonès, així com el lleonès i el castellà en les seves estades a Lleó i Burgos, i va arribar al convenciment que era un estil imperfecte, a mig resoldre. En el seu lloc, en les seves obres posteriors va eliminar la necessitat de contraforts mitjançant l'ús de superfícies reglades i va suprimir cresteries i calats excessius.
Història L'emplaçament miniatura|esquerra|Bellesguard cap a 1850-1860, dibuix de Valentín Cardedera miniatura|esquerra|Ruïnes de Bellesguard (1896), fotografia de Fernando Rus Busquets miniatura|esquerra|Ruïnes de Bellesguard (1901), fotografia de Frederic Bordas miniatura|esquerra|Vista àeria del convent del Redemptor amb la torre Bellesguard en primer terme miniatura|Plànol del 1890, on es pot llegir «Bellasguart»
Es troba als peus de Collserola, a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, juntament amb altres cinc poblacions limítrofes: Sants, les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. En aquest paratge s'han trobat restes de ceràmica romana sigillata del , que indicarien la presència d'un assentament d'època imperial, probablement un præsidium o torre defensiva. Podria ser igualment que hi hagués ja amb anterioritat un assentament laietà, el poble iber que habitava el pla de Barcelona. En època medieval, la zona era coneguda com a Vallblanc i hi havia un vedat de caça des dels temps d'Alfons II el Cast.
L'estiu del 1408, el rei Martí I l'Humà, que tenia problemes de salut, sojornà a la torre de Vallblanc, i en va quedar tan agradat que va decidir comprar-la. Els posseïdors eren Margarida Fiveller, vídua de Pere Safont (usufructuària), i la seva filla Eufrasina (propietària), casada amb el seu oncle Joan Fiveller, que actuà de procurador d'ambdues. El preu acordat fou de 50.000 sous, i el monarca creà una alcaldia per al seu manteniment, assignant-li una dotació de 1.000 sous anuals dels drets que cobrava del poble de Torla, a la vall de Broto (Aragó). El paratge va ser lloat per l'escriptor Bernat Metge, secretari del rei i que actuà de notari a l'operació de compravenda.
El rei va fer reformar la seva nova residència, a la qual va donar el nom de Bellesguard per les belles panoràmiques que hi havia, segons una carta del mateix monarca («nos havem comprat ací en lo territori de Barcelona una torra a la qual havem mes nom Bell Esguard»), i arranjar l'hort, per al qual va demanar fruiters escollits de l'Aragó. Ben aviat, s'hi va instal·lar, i el 1409 hi va rebre la notícia de la mort del seu únic fill i hereu, Martí el Jove. Aquest mateix any, hi va contraure matrimoni amb Margarida de Prades, amb una cerimònia celebrada per l'antipapa Benet XIII i a la que va assistir el frare dominic Vicent Ferrer, posteriorment canonitzat.
El 21 de març del 1410, el rei, malat de mort, feu donació del Palau Reial Menor i la casa i terres de Bellesguard a la seva esposa, que la donà en penyora a Violant de Bar, vidua de Joan I. El 17 d'agost del 1422, la reina Margarida la va cedir al cavaller de Móra d'Ebre Francesc de Vilanova en agraïment dels seus serveis. Tanmateix, el rei Alfons el Magnànim no va acceptar aquesta donació, i dos anys després, el 25 de juliol del 1424, ell mateix la donà a Francesc d'Arinyó, que poc després, el 30 d'octubre, la vengué a Elionor de Cervelló, esposa del noble aragonès Antonio de Luna. El 1431, la nova propietària va oferir la torre de Bellesguard als jerònims per a facilitar la fusió dels monestirs de la Vall d'Hebron i de la Murtra, la qual fou acceptada i refrendada pel papa.
Tanmateix, aquesta unió no es va arribar a produir, i el 1443, Elionor, ja vídua, vengué la torre al cavaller Francesc Desvalls, que al seu torn la cedí a fra Fortuny d'Herèdia, comanador de Miravet i de Cantavella de Sant Joan de Jerusalem. El 1446, aquest la vengué a Cecília d'Aragó, vídua de Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. El 1568, el seu successor Luis Enríquez de Cabrera en prengué possessió, i l'any següent la vengué al cavaller Francesc de Caçador pel preu de 1.000 lliures. El 1585, el seu germà i hereu Pere de Caçador en feu donació al seu nebot Bonaventura de Caçador i Ferreres. Els Caçador hi posaren el seu escut d'armes esculpit en pedra, cedit a l'Institut Municipal d'Història per Joan Figueras i Sagués.
La torre va ser heretada per Marina de Caçador i d'Oliver (†1625), filla de Bonaventura i casada amb Joan de Peguera i Claris, i, segons la llegenda, va servir de refugi al bandoler Joan de Serrallonga. Quan el 1634 aquest va ser penjat i esquarterat, part de les seves restes hi van ser exhibides. Potser per aquesta llegenda, Gaudí va donar forma de fèmur al picaport de la porta de les cavallerisses. Bellesguard va quedar en ruïnes durant la Guerra dels Segadors i el 1662, Josep de Peguera-Vilana i de Boixadors, net de Macianna de Peguera i Claris, la va establir en emfiteusi al poeta Joan Bonaventura de Gualbes i Copons (1643-1714), que la va fer restaurar, però va ser enderrocada novament durant la Guerra de Successió.
Gualbes, conegut com a «rector de Bellesguard», hi organitzava reunions de l'anomenada Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700, que reunia nobles i eclesiàstics, les tertúlies dels quals giraven entorn de la literatura i la història de Catalunya, encara que eren també reunions polítiques secretes a favor de l'arxiduc Carles. En el seu testament del 1711, llegà Bellesguard a la Comunitat de Preveres de l'església dels Sants Just i Pastor després de la mort de la seva dona Marianna de Vilallonga i Saportella. El 1717, aquesta la cedí a Antoni de Vilana i de Cordelles-Giudice, però dues sentències de l'Audiència de Barcelona (1742 i 1745) el condemnaren a entregar la propietat a la Comunitat de Preveres de Sant Just.
Arran de la desamortització de Madoz (1855), la finca va ser expropiada per l'Estat, i el 1871 va ser venuda en subhasta pública a Antoni Camps i Montanyola, que al seu torn la va vendre el 1875 a Josep Flaquer i Fraisse; el 1888, aquest la va vendre novament a Joan Baptista Grau, bisbe d'Astorga, per 70.000 pessetes. En el seu testament, va nomenar quatre hereus de confiança per a la liquidació dels seus béns amb la finalitat de fundar un col·legi per a pobres a Reus. El 1897 es va segregar de la finca (que originalment mesurava 148.120 m²) una porció de 29.376 m² a favor de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, que hi construïren un convent, actualment seu de la Universitat Abat Oliba. La resta va ser venuda a Maria Sagués i Molins, vídua de Figueras, per 65.000 pessetes, i el mateix Gaudí va signar l'escriptura de compravenda en nom de la vídua, que no sabia escriure, el 12 de juny del 1900. El permís d'obres va ser atorgat per l'Ajuntament el 25 d'octubre del 1901.
L'arquitecte miniatura|esquerra|Antoni Gaudí
Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852-Barcelona, 1926) va cursar arquitectura a l'Escola de la Llotja i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. Després d'una primera etapa d'estil orientalista, en què va realitzar obres com la Casa Vicens (1883-1885), El Capricho de Comillas (1883-1885), els Pavellons Güell (1884-1887) i el Palau Güell (1886-1888), a la fi dels anys 1880 va entrar en la seva etapa neogòtica, que va iniciar amb el Col·legi de les Teresianes (1888-1889), al qual van seguir el Palau Episcopal d'Astorga (1889-1915), la Casa Botines a Lleó (1891-1894) i el Celler Güell a Sitges (1895-1897). La Torre Bellesguard seria la seva última obra en aquest estil, al qual seguiria una etapa naturalista en la qual s'inspirava en les formes de la naturalesa.
L'encàrrec Gaudí va aprofitar els pocs elements restants de l'antiga fortalesa per a construir el nou Bellesguard. És per això que la casa té una aparença externa de castell, incloent els merlets. A més de parts de la muralla, quedaven dempeus dues torres de defensa, que Gaudí va integrar a la porta d'entrada, amb les quals va crear un espai de forma rectangular amb unes escales que condueixen a una graderia superior que serveix com a mirador, amb voltes de maó a sardinell sobre mènsules de pedra. Igualment, les restes de la muralla li van servir per al tancament perimetral de la finca. Els jardins van ser plantats amb arbres fruiters, castanyers de les Índies, cedres, pins, salzes, baladres, llorers, til·lers i palmeres, sota la supervisió del jardiner Pere Ballart i Ventura.
Gaudí va dirigir personalment la construcció fins al 1903, any en què va delegar en el seu ajudant, Domènec Sugrañes. En aquests anys va compaginar la construcció de la Torre Bellesguard amb altres encàrrecs: el 1883 es va fer càrrec de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família, emprant la resta de la seva vida en la construcció del temple, que seria la seva obra magna i la síntesi de totes les seves troballes arquitectòniques. D'altra banda, en els anys en què va treballar a la torre, va estar ocupat també en el Portal Miralles (1900-1902), el Parc Güell (1900-1914), el Rosari Monumental de Montserrat (1900-1916) i el Bar Torino (1902). Les obres van estar aturades entre 1909 i 1916, quan van represes per Sugrañes. La seva intervenció es va centrar en la reixa de ferro de la porta d'entrada, els bancs ceràmics que flanquegen la porta principal, la decoració del vestíbul i l'escala, els porxos coberts, la casa del porter i la caseta de la bomba d'aigua, totes acomplertes el 1916.
Propietaris miniatura|Fotografia de la casa apareguda a La Ilustració Catalana el 30 de juliol del 1905
Maria Sagués va morir el 1907, i va ser succeïda pels seus fills Joan, Jaume i Francesc de Paula Figueras i Sagués. Després del repartiment de l'herència, la casa va quedar en propietat única del primer. Mort aquest el 1922, la va llegar a la seva esposa Mercè Cantarell i Basigó, que no va poder fer front a la hipoteca que la gravava, per la qual cosa va ser venuda el 1931 a Francesc Soler Smith. Aquest se'n va emportar els mobles originals, dissenyats per Gaudí, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltrú.
Durant la Guerra Civil, la torre Bellesguard va ser convertida en un orfenat. El 1942, va ser adquirida per Abdó Bordoy Pastor, que el 1944 la va vendre per 450.000 pessetes al metge Lluís Guilera, que hi va instal·lar una clínica oncològica i un laboratori d'anatomia patològica. El doctor Guilera va dividir la finca en quatre porcions, que va repartir entre els seus fills, amb la qual cosa el terreny on es troba la casa va quedar reduït a 2.653 m². A la seva mort el 1969, va heretar la propietat el seu fill Lluís Guilera i Soler, que hi va instal·lar una clínica ginecològica, activa fins al 1974, quan es va traslladar a la clínica Delfos.
Reconeixements miniatura|La torre està coronada per la típica creu gaudiniana de quatre braços, inspirada en el gàlbul del xiprer