Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA). Cadascuna d'elles és intel·ligible per la resta del grup. Hi ha diferències significatives entre el grup occidental i l'oriental.
Divisió familiar El nombre de parlants totals, segons el cens dels Estats Units de 2000, era de 13.172 parlants.Cens dels EUA del 2000 Dialectes orientals: un total de 4.580 parlants (cens 1990) Cochiti: 384 parlants (1990) San Felipe-Santo Domingo: San Felipe: 1.560 parlants (1990) Santo Domingo: 1.880 parlants (1990) Zia-Santa Ana: Zia: 463 parlants (1990) Santa Ana: 229 parlants (1990) Dialectes occidentals: total de 3.391 parlants (1990) Acoma: 1.696 parlants (1980) Laguna: 1.695 parlants (1990)
Relacions Genètiques La classificació de les llengües keres no és concloent, alguns autors les consideren una petita família de llengües sense parentius clars amb altres famílies. D'altra banda un bon nombre d'autors ha apuntat a possibles parentius: Sapir (1929) les va agrupar en la família de llengües hoka i llengües siouan. Swadesh (1956) va suggerir una connexió amb la llengua wichita que pertany a la família caddo. Greenberg va agrupar a les llengües Keres amb les llengües macro-sioux, coneixent-se aquesta proposta com a hipòtesi keresiux (Keresiouan). Totes aquestes propostes van ser àmpliament rebutjades pels especialistes. Més recentment Irvine Davis (1979) va assenyalar una petita llista de possibles cognats entre el proto-keres (pK) i el keres de Santa Ana (KSA) d'un costat i el proto-utoasteca (pUA) de l'altra banda: (1) pUA *ko- 'comer' / PK *-gU 'mossegar' (2) pUA *muki 'morir' / PK *-mid yIza 'matar' (3) pUA *kusi 'madera' / PK *gutsI 'fusta' (4) pUA *ka 'oír' / PK *-ká 'escoltar' (5) pUA *kawa 'rata' / KSA sgâWašI 'rata' (6) pUA *ki 'casa' / KSA ʔačínI 'casa' (7) pUA *ʔaki 'río' / KSA činá 'riu' On a les formes (6) i (7) presentarien palatalització /k /> /č/ davant la vocal /i/.
Descripció lingüística Fonologia L'inventari fonològic del proto-keres fou reconstruït per Miller & Davis (1963), a partir de dades de tres llengües keres (Acoma, Santa Ana i Santo Domingo):W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311 {| class=wikitable style="text-align: center;" |- style="line-height: 1.1em;" ! colspan=2 | ! Labial ! Dental ! Palatal ! Retroflexa ! Dento-Palatal ! Velar
! rowspan=3 | obstruent no-contínua ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! rowspan=2 | obstruent contínua ! | | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || |- ! | | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || |- ! rowspan=4 | Sonant ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || || |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || || |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || || || |- ! | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || || || |} La consonant només apareix com a al·lòfon de o de . Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han usat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions: La sèrie denota consonants no-aspirades (= AFI ) La sèrie aquí escrita com correspon a consonants aspirades (= AFI ) La sèrie usa l'alfabet americanista (= AFI )
Entre els canvis morfofonèmics trobats en les llengües keres estan: {| class=wikitable style="text-align: center;" |- style="line-height: 1.1em;" ! Forma bàsica ! Aspirada ! Glotalitzada ! Palatalitzada
| || – || ||
L'estructura sil·làbica vé donada per la fórmula: C(C)V
Referències
Bibliografia Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Wick R. Miller and Irvine Davis (1963): "Proto-Keresan Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 29, No. 4 (Oct., 1963), p. 310-330. Davis, Irvine. (1979). "The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni Languages" in The languages of Native North America, ed. M. Mithun, p. 390-443, .
Enllaços externs Ídem dels Western Keres Ethnologue llista dels Eastern Keres Nathan Romero, "Chochiti Keres: About Me and My Language: The politics of saving a vanishing language: The politics of writing" , Language Documentation Training Center, University of Hawaii, Manoa (UHM)
Categoria:Llengües ameríndies dels Estats Units Categoria:Llengües de Nou Mèxic