El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Geografia S'estenia per la regió anomenada de l'Alta Viena, el nord del Dordonya, Mareuil, Saint-Jean-de-Côle, Thiviers, Nontron fins Auberoche, Hautefort, Condat-sur-Vézère i Payzac (incloent Excideuil que fou després un dels principals castells), i la part a l'oest de la Corresa (Masseret, Salon, Pompadour, Ayen et Yssandon, incloent el castell de Ségur, que fou la principal residència a partir del i per això se l'anomenà Vescomtat de Segur). En conjunt s'estenia entre Llemotges, Bribe i Perigueux. Els principals castells que van formar part del territori al llarg del temps foren Ségur, Excideuil, Aixe sur Vienne, Auberoche i Nontron.

Història El comtat del Llemosí havia estat donat per Carles el Calb a Ramon I de Tolosa vers el 850. Ramon el va transmetre a la seva mort vers 664 amb els seus altres honors al seu fill Bernat II de Tolosa conegut com a Bernat el Vedell. El 872 uns emissaris de Bernat Plantapilosa d'Alvèrnia van assassinar Bernat el Vedell i Plantapilosa es va apoderar del comtat de Tolosa i potser altres comtats (Roergue, Carcí). Un germà del Vedell, Fulcoald, va mantenir el poder a Llemotges sense títol oficial però conegut com a vescomte de Llemotges. L'altra germà, Odó de Tolosa, casat amb la comtessa Garsenda d'Albi o de l'Albigès (i comte pel dret de la seva dona), li va disputar el poder però el rei Carles el Calb va reconèixer a Plantapilosa. En aquest moment ja el ducat d'Aquitània havia iniciat la seva fragmentació en gran nombre de feus menors.

Fulcoald va morir vers el 886. Mai no va agafar el títol de comte (ni de vescomte) però fou vescomte de fet del territori. El va succeir el seu fill Hildebert I que agafà el títol vescomtal. Un fill el va succeir i un net (fill d'un altre fill) va rebre la part nord, fronterera entre Aquitània i França, que va esdevenir el comtat de la Marca o La Marche, generalment coneguda com a Marca Llemosina). El vescomtat va passar per diverses cases senyorials i fou incorporat a la corona francesa quan el vescomte Enric va ser proclamar rei Enric IV de França. Posteriorment el vescomtat fou donat com assignació a un príncep de la sang, Carles d'Artois al qual fou concedit el 1773, però l'hi fou retirat el 1776.

El 1661 el rei Lluís XIV de França va concedir a Francesc de Rochechourt, vescomte de Rochechouart de la branca dels Chandenier, senyor i comte de Chandenier (nascut el 1611 i mort el 1696) el dret a portar el títol de comte de Llemotges (no vescomte), merament honorífic.G. Le Laboureur, Bibliothèque de France

Llista de vescomtes Casa de Tolosa Hildebert 886- vers 904 casat amb Adaltruda emparenta a la mare de Gerald d'Aurillac Hildegari 904-943, fill casat a Tetberga Gerald († 988), fill, 943-988 casat a Rotilda. El seu quart fill Aimeri, anomenat Ostofrancus, és considerat el tronc dels vescomtes de Rochechouart i un altre fill, Gerald d'Argenton és l'origen dels vescomtes de Brosse. Guiu I († 1025), fill, 988-1025 casat a Emma, filla d'Ademar, vescomte o castellà de Ségur Ademar I (12 d'agost de 1036), anomenat el Tartamut, fill, 1025-1036: casat a Senegunda d'Aulnay, filla de Cadelon III, vescomte o castellà d'Aulnay Guiu II († després de 1067), fill, 1036-1048 Ademar II (1023-1090), germà, 1048-1090 casada a Humberga, segurament de la casa de Périgord Ademar III († 1139), anomenat "el Barbut", fill, 1090-1139 Guiu III († 1114), fill, 1090-1114

Branca de Comborn miniatura|escut Guiu IV, fill d'Arquimbald IV, vescomte de Comborn i de Brunissenda de Llemotges, filla d'Ademar III, 1139-1148 casat a la marquesa de la Marche (sense fills) Ademar IV († 1148), germà 1139-1148 casat amb Margarita de Turena (tstimoniada entre 1143 i 1173), filla de Ramon I de Turena, vescomte de Turena Ademar V, anomenat Bosó, († 1199), fill, 1148-1199 casat amb Sara de Cornualla (vers 1158 – † 23 de novembre de 1216), filla de Reginald de Dunstanville, comte de Cornualla Guy V († 29 de març de 1229), fill, 1199-1229 casada amb Ermengarda Guiu VI († 1263), fill, 1229-1263 casat amb Margarita de Borgonya (vers 1239-† 27 d'agost de 1277), filla de Hug IV, duc de Borgonya Maria (1260 † 1290), filla, 1263-1290 casada amb Artur II de Bretanya (1262 † 1312)

Casa de Dreux (capets de Dreux o Dreux-Bretanya) miniatura|Escuts dels vescomtes des de Guiu VII.

Artur II de Bretanya (1262 † 1312), 1290-1301 Joan III de Bretanya (1287 † 1331), fill d'Artur i Maria, 1301-1314 Guiu VII de Penthièvre (1287 † 1331), germà, 1314-1317, comte de Penthièvre i senyor de Mayenne. Joan III de Bretanya (1287 † 1331), segona vegada, 1317-1331 Joana de Savoia (morta 1344), usufructuaria vitalícia, 1331-1344 Joana de Penthièvre (1319 † 1384), filla, 1331-1384, duquessa de Bretanya casada amb Carles de Blois (1319 † 1364),

Casa de Blois-Châtillon Joan I de Châtillon († 1404), fill de Joana i Carles, 1384-1404 casat a Margarita de Clisson Guillem (1400 † 1456), fill, 1404-1456 casat a Isabel de la Tour d'Auvergne Francesca de Châtillon († 1481), filla, 1456-1481 casada à Alan d'Albret (1440 † 1522)

Casa d'Albret Joan d'Albret, rei de Navarra, fill, 1481-1516 casat a Caterina I de Navarra Enric d'Albret, fill, 1516-1555 casat a Margarita de França (1492-1549) Joana d'Albret, filla, 1555-1572 casada a Antoni de Borbó

Casa de Borbó Enric IV de França i III de Navarra, rei de Navarra, rei de France el 1589, vescomte 1572-1610

Genealogia simplificada de les branques originades en la casa de Llemotges

Referències

Bibliografia Histoires de vicomtes et de la vicomte de Limoges

Categoria:Llemotges Categoria:Vescomtats d'Occitània