La gavina menuda o gavinó a les illes balears (Hydrocoloeus minutus) és una espècie d'ocell de la família dels làrids (Laridae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes). És la més petita de les gavines i l'única espècie del seu gènere, que es van crear arran del desmembrament del gènere Larus, com a conseqüència dels avenços als estudis genètics de la primera dècada del . No se n'han descrit subespècies.
El nom científic hydrocleus prové del prefix grec hydro-, aigua i koloios, tipus d'ocell pamípede, minutus prové del llati i significa menut, petit.
Morfologia Petita gavina que fa 25 – 31 cm de llargària amb una envergadura de 75 - 80 cm i un pes de 68 – 130 g. El plomatge és blanc per sota i a la cua. Gris pàl·lid per sobre. Les ales, més arrodonides que en altres gavines, són grises per sobre, amb la punta blanca i gris més fosc a sota. El cap és negre en estiu i blanc en hivern, amb restes negres al capell, clatell i taques oculars. Les potes són roges i el bec, petit, és roig en estiu i negre en hivern. Els joves tenen marques negres al cap i parts superiors, i en altres en forma de "W" a les ales.
Hàbitat i distribució miniatura|esquerra|Gavina menuda jove Aquesta petita gavina es reprodueix a Euràsia Septentrional. Hi ha també petites colònies al nord del Canadà. És una au migratòria, que hiverna a les costes d'Europa occidental, el Mediterrani (en petit nombre) i el nord-est dels EUA.Distribució i migracions de la gavina menuda a GROMS Rev: 18-04-2010 Als Països Catalans es presenta durant els moviments migratoris, hivernant en petit nombre.
Reproducció Forma colònies de cria en aiguamolls d'aigua dolça, on fabrica un niu folrat a terra entre la vegetació. Normalment pon 2-6 ous. Els joves triguin tres anys a arribar a la maduresa.
Alimentació Aquestes gavines recullen menjar de la superfície de l'aigua, i també atrapen insectes en l'aire a la manera dels fumarells negres.
Referències
Categoria:Larins