Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya. És autodefinit com a liberal progressista, i autodefinit com a no-nacionalista, tot i que sovint és classificat com a partit nacionalista espanyol i com a partit que fa polítiques de dreta. http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/ Cs diu defensar les llibertats individuals entre els ciutadans i l'acostament d'aquests a les institucions, sempre des d'una vessant constitucional espanyola.
Després dels mals resultats a les eleccions municipals i autonòmiques de 2023, en les que el partit va perdre 2.395 regidors dels 2.787 que va havia aconseguit el 2019, i sense cap diputat autonòmic tret dels sis a Catalunya i un a Castella i Lleó, van decidir no presentar-se a les eleccions generals de juliol del mateix any. A Catalunya, on s'oposen al catalanisme, que valora en els seus manifestos fundacionals com a negatiu per a la convivència dels ciutadans i la democràcia, tenia 10 regidors en diferents ajuntaments, i va perdre tots els escons en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 igual que va desaparèixer a les eleccions al Parlament Europeu de 2024.
Inicialment fundat a Catalunya, el partit va iniciar un període d'expansionisme estatal, pel qual va adaptar la versió en castellà del seu nom Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és estatal, tot i que als territoris amb llengua pròpia diferent al castellà utilitza indiferentment el nom en castellà i/o el de la llengua pròpia de la regió. Així als Països Catalans també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania, a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía o a Euskal Herria Herritarrak - Herritarron Alderdia.
Història El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al catalanisme creada el 2005.
Fundació miniatura|Albert Rivera a Salamanca El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.
L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar mesos després en un congrés fundacional celebrat al campus de Bellaterra els dies 8 i 9 de juliol del mateix any, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es presentarien a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006. Hi van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. D'allà va sortir escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Només un dels fundadors de la plataforma original es va integrar en la direcció del partit, Teresa Giménez Barbat.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 El partit va intentar mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la legislatura 2003-2006, Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistesReferència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes les seves expectatives per a les eleccions del 2006 eren superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment en van tenir tres. (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots de la demarcació de Barcelona. En aquelles eleccions van tenir algun problema en la justificació d'ingressos de donacions privades i/o anònimes, segons constar en un informe de la Sindicatura de Comptes.
Expansió territorial (2006-2009) El partit té previst ésser un partit de caràcter espanyol, implantat en totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya. De fet, han estat nombrosos els cops que ha intentat una expansió el territorial. El 20 d'octubre de 2007, a Palma, Albert Rivera afirmà que el partit s'estava implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centreesquerra.
El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrés dels Diputats del 2008, però no va assolir representació a aquesta cambra. Ciutadans obtingué 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius només a Catalunya, on van ésser la sisena força política amb 27.408 vots (un 0,74%) i van superar clarament Unió, Progrés i Democràcia; situació que es va produir a l'inrevés a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar àmpliament superada per UPyD.
Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 Un cop van abandonar el partit Antonio Robles i José Domingo, el primer marxà a Unión, Progreso y Democracia abandonant el seu escó, cosa que no va fer José Domingo qui va formar part del Grup Mixt. L'escó d'Antonio Robles ha estat ocupat per Carmen de Rivera. Rere un procés d'eleccions primàries dins el partit, Albert Rivera ha estat confirmat com a Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions de 2010.
Precampanya i campanya per a les eleccions catalanes de 2010
Cs ha dut a terme diferents campanyes-iniciatives durant els últims temps. El dia 31 d'octubre de 2009, al Teatre Villaroel de Barcelona, es presentà el manifest "Catalunya som tots", text que defensa la pluralitat dins de l'Autonomia enfront a una visió catalanista del territori. El text va ésser recolzat per personalitats com Francesc de Carreras, Iñaki Ezquerra, Mikel Buesa o Pablo Castellano.
Albert Rivera, president del partit, va participar en una protesta taurina on simbòlicament sortí de la plaça Monumental de Barcelona per la porta gran a espatlles el 26 de setembre de 2010 com a reconeixement en la seva defensa de la permanència de les curses de braus.
El dissabte 16 d'octubre, en un multitudinari acte al Teatre Romea de Barcelona es presentà la campanya electoral de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 Ciutadans va treure 3 escons: Albert Rivera, Carmen de Rivera i Jordi Cañas.
Creixement del partit a les eleccions de 2012
Per a les eleccions de 2012 van utilitzar la proposta d'himne d'Espanya de Joaquín Sabina (Anteproyectos para la letra del himno nacional (con perdón)), amb permís exprés de l'artista.
Una de les sorpreses de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou el creixement espectacular de Ciutadans que va assolir aleshores els millors resultats de la seva història triplicant els resultats anteriors del 2010 fins a arribar als 9 escons.
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 El 2 de febrer de 2014, el Consell General va aprovar la participació en solitari de Ciutadans, sota la marca comuna per a tot Espanya de Moviment Ciutadà, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Després d'un procés de primàries per elegir els candidats, on van concórrer un total de 27 persones, entre ells independents, van ser elegits Javier Nart, Joan Carles Girauta i Carolina Punset, una de les filles del divulgador Eduard Punset. L'acte de presentació de la candidatura va tenir lloc el 22 de març a l'Hotel Auditorium de Madrid davant més de mil persones.
A les eleccions europees de 2014, el partit encapçalat per Javier Nart va obtenir la representació de dos eurodiputats al Parlament Europeu. A Catalunya, el nombre de vots que va obtenir va ser molt inferior al de les eleccions anteriors (més de 100.000), i el seu percentatge va baixar a un 6,28%.
Expansió estatal (2014-2016) miniatura|Seu central de Ciutadans al carrer d'Alcalá. Com a part de la seva estratègia d'implantació estatal, el partit va segellar aliances amb diversos partits menors. Les formacions Centro Democrático Liberal, Unión del Pueblo Salmantino, Partido Regionalista de Castilla y León, Ciudadanos Independientes de Sanlúcar, Ciudadanos por San Fernando, Alternativa Independiente Progresiva es van fusionar amb Ciutadans el 2014 i Ciudadanos Portuenses, Plataforma del Pueblo Soriano, Ciudadanos de Santa Cruz i Grupo Independiente Oropesino el 2015, i Foro Demócrata en 2016.
A més, en aquest període, la incorporació de polítics procedents d'altres partits no ha estat exempta de polèmiques. El 26 de novembre de 2014, dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Vicenç dels Horts van abandonar el seu càrrec i el seu partit «per les discrepàncies amb l'ambigüitat del PSC al tema de la consulta independentista» i es van passar a Ciutadans. José Serna, coordinador de Ciutadans a Torrevieja, ha assegurat en 2015 que a les files de Ciutadans hi havia «infiltrats del PP» que pretenien «apartar» de la direcció del partit. Immediatament, Ciutadans va reaccionar cessant-lo i expulsant del partit. Miguel Cazorla Garrido, candidat de Ciutadans a l'alcaldia d'Almeria, va ser imputat al començament del 2015 per un presumpte delicte d'apropiació indeguda, pel que va haver de dimitir com a candidat, d'acord amb els estatuts del partit.
També va fitxar a destacats economistes com Manuel Conthe i Luis Garicano i al febrer de 2015 el partit va començar a realitzar compareixences a través de les quals van desgranar el seu programa econòmic.
L'estiu de 2015 es va fer públic que, per primera vegada des de la seva formació, Albert Rivera no es presentaria com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Al seu lloc, ho va fer Inés Arrimadas, qui va començar la campanya electoral amb l'objectiu d'esdevenir segona força al parlament català, davant del PP i del PSC,PRUNA, Gerard, Cs es proclama vot útil per una victòria del no que veu a tocar, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26. objectiu que va assolir, obtenint 25 escons al Parlament de Catalunya i un 17,9% dels vots.
Eleccions generals espanyoles de 2015 i catalanes de 2017 Diverses enquestes prèvies a les eleccions situaven el partit com un agent decisiu a l'hora de formar un futur govern a l'Estat. Finalment, amb prop de 3,5 milions de vots, el partit va obtenir 40 diputats al Congrés espanyol, que en relació als resultats de la resta de partits els situaven com a quarta força política, per darrere de Partit Popular, PSOE i Podem, i lAcord per a un govern reformista i de progrés entre PSOE i Ciutadans per formar govern va fracassar per la negativa de Podem a adherir-se, provocant que Mariano Rajoy Brey seguís governant. Ciutadans va arribar a guanyar les eleccions a Catalunya el 2017 però va ser incapaç d'articular un govern.