La casa del Maine fou una nissaga franca que va governar al comtat del Maine i es va estendre per llaços familiars a altres territoris.
Els comtes del Maine Diverses famílies es van succeir al front del Maine. Les dues primeres van ser enemigues ferotges però haurien tingut un origen comú. Una d'aquestes, el rorgònides, van desaparèixer a l'inici del si bé diverses famílies posteriors hi tenien llaços.
Els comtes del Roger apareix com a comte del Maine el 710. A la mort d'Herlemond, bisbe de Mans, el 724, Roger va aprofitar la vacant per administrar els dominis episcopals. Roger va tenir tres fills: Hervé, comte del Maine, successor del pare. Gaussiolen, bisbe de Mans. Rotilda, abadessa.
D'un punt de vista onomàstic aquestos comtes se situen dins el grup familiar dels Roberts una branca del qual esdevindrà els robertins. Per desgràcia per a aquesta família, Hervé i Gaussiolen van agafr el partit de Gripó revoltat contra el seu germanastre Pipí el Breu i que fou vençut; Hervé va perdre el comtat i Gaussiolen va veure els seus poders reduïts.
Els Rorgònides Un segle més tard el comte Rorgó va rebre els comtats de Rennes (819) i del Maine (832), i fou l'origen d'una família que tindrà el comtat fins al 898. La presència a la família dels noms Gauslí, Gausbert, Gausfred, que tenen una arrel comú amb Gaussiolen, i la presència al seu entorn de tres comtes de nom Hervé, deixa pensar que els rorgònides són de fet derivats de la família de comtes de l'inici del . Revoltats diverses vegades contra els reis carolingis i no podent assegurar la defensa del Maine contra els normands, el comtat els fou retirat i confiat als hugònides.
Els Hugònides Al final del el comtat del Maine fou donat a un comte de nom Roger. Aquest nom el situaria també entre els descendents del comte de Maine del 710. Aquesta família es va caracteritzar pel nom Hug portat per un oncle de Roger i pel fill de Roger. Inicialment partidaris dels carolingis i enemics dels robertins, els hugònides van canviar l'aliança i van arribar a ser els primers dels vassalls dels robertins; van aprofitar la minoria d'Hug Capet per emancipar-se de la sobirania d'aquestos; la família va tenir el Maine fins al 1062.
Branques hipotètiques Els comtes d'Herbauges Els comtes d'Herbauges figuren regularment entre els propers dels Rorgònides, i a la mort de Gausfred el 877, fou Ragenold, comte d'Herbauges, qui va agafar el control dels seus honors en absència de rorgònides adults. Es proposa d'agregar aquesta família als rorgònides fent al primer comte Renald, un nebot de Rorgó I.
Els comtes del Gâtinaisi d'Anjou, i vescomtes de Châteaudun Un dels noms característics dels rorgònides, Gausfred o Gausfrid (que va esdevenir més tard Jofre o Jofré, o Godefroi o Godefreu o Godofred o Godofreu) es troba regularment dins de l'aristocràcia medieval, i això implicaria que aquestos diferents nobles descendien dels rorgònides. Així: Els vescomtes d'Orleans, esdevinguts comtes del Gâtinais, Els Ingelgerians a partir de Jofre I, comtes d'Anjou, fills de Gerberga, que era probablement filla d'un vescomte d'Orleans, la casa de Châteaudun: vescomtes de Châteaudun i comtes de Perche. Un cadet d'aquesta família era Hug de Perche, pare de Jofre II Ferriol, comte del Gâtinais, avi de Jofré III el Barbut i de Folc IV el Tauró, que fou avi de Godefroi V Plantagenet.
Els comtes de Laon Els noms característic dels Hugònides són Roger i Hug. Aquestos noms en remeten a una altra família on es troben els dos: els comtes de Laon.
Genealogia
Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpr. 1997), 490 pàg. Christian Settipani, «Les origines des comtes de Nevers», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pàg. Christian Settipani, «Les vicomtes de Châteaudun et leurs alliés», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pàg. L'aparició del volum 2 de Christian Settipani, La préhistoire des Capétiens, s'espera que aportarà precisions a les hipòtesis
Enllaços externs Els senyors del Maine Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, addenda, 1990 i 2000 Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne, addenda, 1990 i 2000
Maine