La dicloxacilina és un antibiòtic β-lactàmic resistent a penicil·linasa.
Activitat i mecanisme d'acció Antibacterià. AntiGram+. De la família de les penicil·lines. Resistent a β-lactamases. Exerceix la seva acció bactericida sobre el creixement i divisió de la paret cel·lular bacteriana, encara que no es coneix exactament el mecanisme d'acció implicat.
Els peptidoglicans mantenen la paret cel·lular bacteriana rígida, protegint el bacteri contra ruptura osmòtica. Les bencilpenicilines inhibeixen el pas final de la unió de peptidogligans mitjançant la seva unió a transpeptidases, proteïnes fixadores de penicil·lines, que es troben a la superfície interior de la coberta cel·lular bacteriana, inactivant-les.
Altres mecanismes implicats: lisis bacteriana a causa de la inactivació d'inhibidors endògens d'autolisines bacterianes.
Propietats fisicoquímiques Solubilitat: Soluble en aigua i metanol, menys soluble en butanol i lleugerament soluble en acetona i solvents orgànics. Dosi letal: en ratolins → 0,9 (g/kg)v.i. en rates → 0,63 (g/kg) i.p.
Indicacions És efectiva contra Staphilococcus aureus productors de penicil·linases, a més, per tractar certes infeccions causades pels bacteris com la pneumònia i altres infeccions als ossos, sentits, pell i vies urinàries. Els antibiòtics no tenen cap efecte sobre els refredats, la grip o altres infeccions víriques.
Vegeu també Flucloxacil·lina Antibiòtic Patogenicitat bacteriana
Referències
Guia de terapèutica antimicrobiana 2008. Mensa J, Gatell J Mª, Azanza J R, et al. Elsevier Doyma. 2008. . Goodman & Gilman. Les bases farmacològiques de la Terapèutica. Brunton L, Parker K. 2006. Isbn 9701057392. Antibiotic essentials. Cunha BA. Physicians ´ Press 2007.
Categoria:Antibiòtics ß-lactàmics