Siraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars. És a 1.486 m sobre el nivell del mar, al peu de les muntanyes de Zagros La part nord de la ciutat té el llit d'un riu sec i al sud hi ha el llac Mihalu. Siraz va ser capital de Pèrsia durant la dinastia Zand, entre 1750 i 1794. Ha patit diversos terratrèmols, entre els quals destaquen els de 1824 i 1853, que van causar molts morts.
Economia Siraz és el centre econòmic del sud de l'Iran. Després de la segona meitat del , la ciutat va ser testimoni d'un desenvolupament econòmic que va canviar l'economia de la ciutat. L'obertura del canal de Suez el 1869 va permetre la importació massiva de productes manufacturats barats d'Europa, tant directament com passant per l'Índia.Cole, Juan R. I. (1999). «Religious Dissidence and Urban Leadership: Baha'is in Qajar Shiraz and Tehran». Journal of the British Institute of Persian Studies (37). 123-142. Els grangers van començar a cultivar en quantitats sense precedents cascall, tabac i cotó i gran part de la collita per a exportació va passar per Siraz cap al golf Pèrsic. Els mercaders iranians de Fars van desenvolupar xarxes comercials per al transport de totes aquestes mercaderies i van establir cases de comerç a Bombai, Calcuta, Port Saïd, Istanbul i fins i tot Hong Kong.
La base econòmica de la ciutat prové dels productes agropecuaris de la regió, entre els quals destaca la viticultura, la citricultura, la floricultura, el cultiu d'arròs i cotó. La vitivinicultura ha estat present en la història de la regió, on es produïa el vi sirazí. La indústria s'enfoca a la producció cimentera, sucrera, fusta, metal·lúrgia, de fertilitzants, tèxtil, i destaca la producció de catifes.Kjeilen, Tore. "Shiraz " LookLex, consultat el 20 de juny, 2008. D'altra banda, a Siraz es concentren el 53% de les inversions en electrònica de tot el país."Projects: Shiraz Special Electronic Economic Zone," Arsh K S Co., 2007.
Barris miniatura|Jardí d'Eram Llista de barris de Siraz:
Història
Fundada o refundada pels àrabs el 693, va pertànyer a omeies, abbàssides, buwàyhides, seljúcides, salghúrides, ilkànides, indjúides, muzaffàrides, timúrides, kara koyunlu, ag qoyunlu, safàvides, ghalzay, afxàrides (Nàdir-Xah Afxar), zands, qajars, pahlevis i finalment a la República Islàmica de l'Iran.
Persones il·lustres Al-Muàyyad-fi-d-Din aix-Xirazí Saadi, un dels principals poetes perses de l'Edat Mitjana Sayyid Alí Muhàmmad
Referències
Enllaços externs
Lloc web oficial Shiraz Bazar Directory Shiraz, galeria de fotos Galeria de panoràmiques de Shiraz