La batalla de Schellenberg va ser un enfrontament armat que es va desenvolupar durant la Guerra de Successió espanyola, el 2 de juliol de 1704 al voltant del fort de Schellenberg, que dominava la ciutat emmurallada de Donauwörth, sobre el riu Danubi, a Baviera (Alemanya meridional).
La batalla va oposar les forces de la Gran Aliança, formada pel Regne d'Anglaterra, l'Arxiducat d'Àustria i les Províncies Unides, comandades per John Churchill, el duc de Marlborough i Lluís Guillem de Baden-Baden, contra les forces franceses bavareses, acabdillades pel comte d'Arc i el seu lloctinent, el marquès de Maffei (pel bàndol francès), i per l'elector Maximilià II de Baviera i el comte de Marsin del bàndol bavarès.
Schellenberg, presa mitjançant un cop de mà,Operació ofensiva que utilitza la velocitat i la sorpresa per aconseguir ràpidament els seus objectius va suposar una decisiva victòria per a la Gran Aliança perquè creava un pas segur al Danubi per les operacions logístiques d'aprovisionament de l'exèrcit de Marlborough. A més, va permetre prosseguir la campanya aliada de 1704 a Baviera. La batalla es va decidir en dues hores, després de la qual es van arribar a comptar 14.000 baixes aproximadament.
Després de la victòria, els aliats tenien dues opcions: o bé persuadir l'elector de Baviera perquè s'unís a la seva causa, o bé fer-li sortir del seu refugi a Augsburg i derrotar abans que rebés reforços. Per facilitar aquests fins, els aliats van iniciar la controvertida política d'assolar la campanya bavaresa, mentre negociaven en secret amb l'Elector perquè desertés del bàndol de Lluís XIV de França. No obstant això, aquest es va mantenir intransigent davant les ofertes que s'unís al bloc imperial, probablement a causa de les notícies de l'arribada imminent de reforços. Marlborough prestava atenció als comentaris contraris (sobretot de Baden) a aquesta política. No obstant això, va ser ell qui va donar l'ordre. El que historiadors consideren com una mera barbaritat. La xifra de poblas assolats s'estima a uns quatre-cents. Tot i que aquesta estratègia va ser infructuosa, els exèrcits es van enfrontar finalment el 13 d'agost de 1704, a batalla de Höchstädt (1704), prop de Blindheim (Blenheim en anglès), on el duc de Marlborough i Eugeni de Savoia van vèncer la coalició francobavaresa del duc de Tallard.
Antecedents miniatura|esquerra|La marxa de John Churchill des de Bedburg fins al Danubi, 1704. La Batalla de Schellenberg va ser part de la campanya de la Gran Aliança de 1704, tenia com a objectiu impedir l'amenaça de l'exèrcit francobàvar a Viena, capital de l'Imperi. La campanya va culminar el 20 de desembre amb la caiguda de Trarbach, però el principal esdeveniment va ser la batalla de Hochstadt el 13 d'agost de 1704, a la qual l'exèrcit de Marlborough i Savoia va vèncer a les forces del duc de Tallard.
Aquesta acció bèl·lica havia començat el 19 de maig d'aquell any, quan el duc de Marlborough va partir de Bedburg als Països Baixos espanyols, cap als territoris de Maximilià de Baviera. Aquesta marxa va recórrer ràpidament els 400 km que disten entre ambdues regions, encara que, en principi, es pensava que el seu objectiu era Alsàcia o el Mosela. No obstant això, des que es va notificar el 5 de juny del moviment de Marlborough l'elector, va témer que el seu objectiu primordial és Baviera, on es trobava l'exèrcit del Comte de Marsin. Cap al 22 de juny, es van unir a l'exèrcit del duc els reforços imperials del Marcgravi de Baden, en Launsheim, després d'això es va crear una força que sumava 80.000 homes.
L'Emperador Leopold volia atreure de nou l'elector al bloc imperial, del qual s'havia apartat abans de començar la guerra per aliar-se amb el Rei Sol, però, Marlborough pensava que la millor manera que Baviera tornés a la Gran Aliança era una negociació des d'una posició de poder, després d'haver derrotat la coalició francobavaresa en el camp de batalla. Per a realitzar aquesta operació, els aliats necessitaven una base a la rereguarda, útil per a l'emmagatzematge de provisions i munició, així com un bon pas sobre el Danubi (havien estès massa les línies de subministrament, que passaven per Nördlingen i Nuremberg). D'altra banda, l'elector i el comte de Marsin no sabien si Marlborough atacaria Donauwörth o Augsburg -ambdós llocs estratègics per a la Gran Aliança-, no obstant això, els aliats van triar la ciutat de Donauwörth, dominada al Nord pel turó de Schellenberg.
Preludi El 1703, el mariscal de França, Claude Villars, havia aconsellat l'elector de Baviera de fortificar les seves ciutats, «[…] especialment Schellenberg, aquest fort sobre Donauwörth, la importància ja va advertir Gustau II Adolf de Suècia [...]» Tot i el seu avís, l'elector desatendre el decaigut fort de Schellenberg, que necessitava ser reparat i fortificat. miniatura|En 800 anys d'història, només Gustau II Adolf de Suècia havia aconseguit conquerir el fort de Schellenberg, en Donauwörth, durant la Guerra dels Trenta Anys.
Quan Maximilià va adonar-se que Donauwörth seria atacada, va encarregar el comte d'Arc, un oficial piemontès, de reforçar les defenses de la ciutat i que resistís al fort Schellenberg. Se li van enviar 12.000 homes des del campament francobavarès de Dillingen — la majoria dels quals van ser presos de la guàrdia personal de Maximilià o del regiment del Príncep elector — capitanejat per oficials veterans i uns 13.000 homes. En total, la guarnició que defensava Schellenberg era formada per setze batallons d'infanteria bavaresos i set francesos, tres esquadrons bavaresos i sis francesos de dragons, amb el suport de setze canons. A més, tres batallons de milícia sostenien la plaça.
La nit de l'1 al 2 de juliol, els aliats havien acampat a Amerdingen, a 14 km de Donauwörth. Va ser allà precisament on Marlborough va rebre un missatge del Príncep Eugeni de Savoia, que li informava que el Duc de Tallard marxava amb una tropa de 35.000 homes a través de la Selva Negra per a reforçar l'exèrcit francobàvar. Aquestes notícies van fer que el Duc es convencés de no tenir temps per a un setge convencional, pel que, tot i les protestes del marcgravi Lluís Guillem - en al·legar que un assalt directe causaria greus baixes-, Marlborough va planejar un assalt obert al fort de Schellenberg.
El general d'Arco coneixia el parador de les tropes aliades, i confiava que disposava, almenys, d'un dia sencer per preparar les defenses de Donauwörth, però, a les primeres hores del 2 de juliol, l'exèrcit de Marlborough va començar a aixecar el campament per dirigir-se cap a Schellenberg. El duc va revisar personalment l'avanç de la primera força d'assalt, principalment granaders anglesos i neerlandesos, presos en grups de 130 homes de cada batalló sota el seu comandament. Aquest grup era constituït, a part de per granaders, per voluntaris encarregats d'assaltar les defenses en primer lloc. Aquesta tropa, que comptava amb 32 esquadrons de suport, va ser dirigida pel general neerlandès Johan Wingand van Goor. La segona força d'atac era formada per huit batallons de tropes neerlandeses, angleses i alemanyes (de Hannover i Hessen-Darmstadt), i per 35 batallons de cavalleria, comandats per Henry Lumley i el comte Reynard van Hompesh. L'ala de l'exèrcit del marcgravi Lluís Guillem va marxar a la rereguarda de les de Marlborough, un paper menys perillós.
miniatura|esquerra|El duc de Marlborough (1650-1722), per Godfrey Kneller. El duc va planejar un assalt directe al fort de Schellenberg, però el príncep Lluís de Baden preferia realitzar un llarg setge. Al final, l'elecció de Marlborough va prevaler Marlborough era el representant de la Reina Anna a la Gran Aliança, que, en realitat, dirigia..
Mentre els aliats desfilaven cap a Donauwörth, es van millorar ràpidament les defenses de l'Schellenberg: es van posar a punt els canons, es va construir una palissada en el perímetre del fort i es van excavar trinxeres al voltant del parapet defensiu per fer-ho doblement efectiu. No obstant això, a les nou del matí del 2 de juliol, d'Arco va ser avisat de l'avanç aliat cap a ells i va ordenar de seguida al seu infanteria que ajudés als seus enginyers en la preparació de les defenses. Un oficial francès i cronista de l'època, el Coronel De la Colonie, va escriure: " No vam tenir prou temps per completar això satisfactòriament […] "
Tot i que l'avanç dels aliats va ser entorpit per camins enfangats, cap a mitja tarda ja havien creuat el riu Wörnitz a Ebermergen. Marlborough va ordenar al seu general de brigada, el Comte de Cadogan, que, pel que fa arribés als afores de Donauwörth, havia allunyar-se i acampar de manera que semblés que els aliats anaven a realitzar un setge al fort de Schellenberg. Quan el Comte d'Arco observar els preparatius de Cadogan, va abandonar la supervisió de la preparació de les defenses per dinar amb el comandant francès de la vila, el Coronel du Bordet, creient que disposava de la resta del dia i de la nit per finalitzar els preparatius. No obstant això, els sentinelles bavaresos van veure el decidit avanç de Marlborough, que pretenia realitzar un assalt immediat, i van donar la veu d'alarma, de manera que el General d'Arco interrompre immediatament el seu còmode dinar i es va afanyar al fort Schellenberg per cridar els seus homes a les armes.
Desenvolupament tàctic Camp de batalla El turó de Schellenberg dominava el Nord-est de Donauwörth, una ciutat emmurallada situada a la confluència dels rius Danubi i Wörnitz. Una de les seves vessants estava protegida pel dens i impenetrable bosc de Boschberg, el Wörnitz i els seus aiguamolls protegien les vessants del Sud i l'Est, de manera que el turó era el millor lloc per a la defensa de la ciutat. En el seu cim ovalada, plana i oberta, hi havia un antic fort, construït per Gustau II Adolf a la Guerra dels Trenta Anys, que es trobava en un estat ruïnós. A més, les muralles de Donauwörth eren de segona categoria i no tenien la sofisticació de les defenses construïdes per Sébastien Le Prestre de Vauban, l'enginyer del Rei Sol.
Maniobres inicials miniatura|La presa del fort de Shellenberg, 2 de juliol de 1704. Els defensors francobávaros aconseguir repel·lir dues vegades a les forces del Duc de Marlborough fins que el Marcgravi de Baden va aconseguir obrir una bretxa en el flanc dret.
Tot i que Marlborough sabia que un atac frontal al fort de Schellenberg seria molt dur, estava convençut que era l'única manera de conquerir ràpidament la ciutat de Donauwörth. Marlborough va calcular que, cada hora que permetés l'enemic preparar les seves defenses, equivaldria a una pèrdua de mil homes.
Un home de la unitat de dragons, Christian Welsh, va recordar: «El nostre flanc no era pas dins del camp de visió de l'enemic fins a mitja tarda, però, per no donar temps als bavaresos d'enfortir, el duc va ordenar al general neerlandès van Goor que ataqués més aviat possible.»Christian Welsh, també conegut com Comare Ross o Senyora Davies, havia canviat la seva identitat per allistar-se a l'exèrcit com un home l'any 1693. Un dels primers oficials que va entrar en combat va ser el Coronel Holcroft Blood, comandant d'artilleria de l'exèrcit de Marlborough, que va ordenar disparar l'enemic des de les esplanades de Berg. Aquest atac va ser ràpidament contestat pel general d'Arco, els canons van començar a disparar des del fort de Gustau II Adolf.