Richard August Carl Emil Erlenmeyer, conegut simplement com a Emil Erlenmeyer (Taunusstein, 28 de juny de 1825 - 22 de gener de 1909) fou un químic alemany.
Emil Erlenmeyer va ser professor a l'Institut Politècnic de Múnic entre 1863 i 1883. Els seus èxits més notables van ser la síntesi de la guanidina i la tirosina, així com l'explicació de l'estructura de compostos com la lactona.
També va contribuir a la química: 1861: Va dissenyar i va crear el matràs d'Erlenmeyer. 1863: Va proposar la teoria de la valència. 1865: Va descobrir l'àcid isobutíric. 1866: establir la fórmula del benzè. 1867: establir la fórmula dels àcids làctics i hidroacrílics. 1874: definir la fórmula del diazoni per a les sals diazoiques, encara que havia estat establerta independentment el 1869 per Christian Wilhelm Blomstrand (1826-1897) i el 1871 per Adolf Friedrich Ludwig Strecker (1822-1871). 1880: Va aclarir l'estructura de les lactones. 1883: Va ser el primer a sintetitzar la tirosina.
Va ser el primer a definir l'existència d'enllaços dobles i triples en la química del carboni. Va ser el primer a sintetitzar la guanidina, creatina i creatinina. Va establir la qual posteriorment s'anomenaria Regla d'Erlenmeyer (tautomería ceto-Enola). Recomanar la utilització del terme aromàtic per fer referència a tots els compostos de propietats similars al benzè.
Categoria:Químics alemanys Categoria:Científics de Hessen Categoria:Alumnes de la Universitat Tècnica de Múnic Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Giessen Categoria:Morts a Baviera Categoria:Professors de la Universitat Tècnica de Múnic Categoria:Professors de la Universitat de Heidelberg