El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, algun cop abreujat PNMMBT, és un parc natural a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà i ocupa 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina (2.037 ha). El 13 de maig de 2010 fou declarat parc natural amb l'aprovació de la Llei de Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter al Parlament de Catalunya. El parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina de les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes pel seu alt valor; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris.
Antecedents Ja fa molts anys que les illes Medes han estat objecte de coneixement per als científics que estudiaven els fons marins del litoral, però no va ser fins al començament del 1980 que l'Institut d'Estudis Catalans va encarregar un treball col·lectiu sobre els sistemes naturals de les illes Medes, que va suposar un gran impuls per consolidar les tasques de protecció per a la conservació del seu patrimoni natural i cultural. A finals del 1969, la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques va endegar un projecte per proposar la creació d'un parc submarí a les illes, però les primeres lleis de protecció no van arribar fins als anys vuitanta, quan la Generalitat de Catalunya va publicar l'Ordre de 25 de novembre de 1983, per la qual es prohibia la pesca i extracció de recursos marins vius al litoral de les illes Medes. Aquesta protecció va ser ampliada amb la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la fauna i flora del fons marí de les illes Medes, l'aplicació de la qual ha comportat que, actualment, l'Àrea Protegida de les Illes Medes s'hagi convertit en una de les més importants de la Mediterrània.
No és fins a l'aprovació del Pla d'espais d'interès natural l'any 1992 que es fa efectiva la protecció del Montgrí, la part emergida de les illes Medes i també una part dels aiguamolls del Baix Empordà. És amb aquest instrument legal que s'estableix com a flora estrictament protegida a les illes Medes la cariofil·làcia Silene cerastoides, les plumbaginàcies Armeria ruscinonensis i del gènere Limonium; la malvàcia Lavatera arborea; i les compostes Astragalus massiliensis i Senecio bicolor. Als aiguamolls del Baix Empordà també rep aquesta consideració la falguera Salvinia natans. Pel que fa a la fauna també resten protegides les espècies d'insectes Orthotylus salsolae i Parmena solieri. En data de 10 de gener de l'any 2000 el Govern de la Generalitat va adoptar l'acord pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva de l'espai del PEIN del Montgrí. El mes de desembre del 2001, la reunió de les parts contractants del Conveni de Barcelona subscrit a Mònaco va aprovar incloure els fons marins de les illes Medes a la llista inicial de les zones especialment protegides d'importància per al Mediterrani (ZEPIM), per l'existència d'espècies singulars amb elevat valor ecològic, tant animals com vegetals.
Amb el Decret 222/2008 el Govern aprovava el Pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'Àrea Protegida de les Illes Medes, desenvolupat a l'empara de la llei 19/1990.
L'Acord de Govern de setembre del 2006, pel qual es designen (zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs d'importància comunitària (LIC), que configura la xarxa Natura 2000 a Catalunya, unifica els tres espais del PEIN del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter en un de sol, ampliant diversos espais com l'àmbit marí del Montgrí, la zona del Bol Roig a l'Escala, el riu Ter i la zona de les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty a Pals.
Creació del parc natural Els tràmits endegats pel Parlament de Catalunya a través de la Comissió de Medi Ambient i Habitatge per a la creació del parc natural s'iniciaren a principis del 2010 i comptaren amb la compareixença dels alcaldes dels municipis implicats, de representants dels sectors econòmics locals i d'entitats naturalistes (Associació de Naturalistes de Girona, Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura, Fòrum de l'Escala i Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà) i d'un grup de recerca universitari.
Poques setmanes després de l'inici dels treballs parlamentaris alguns sectors econòmics, veient una possible amenaça als seus interessos i processos, es varen agrupar per tal d'oposar-se a certes limitacions que podrien ocasionar la seva creació. Amb tot el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter s'aprovà en sessió parlamentària del 13 de juny aprovant la Llei 15/2010 amb els vots a favor del PSC, ERC i ICV-EUiA (70), els vots en contra de CiU i PP (59) i l'abstenció de Ciutadans-Partit de la Ciutadania (3). La llei fou publicada al DOGC el 21 de maig de 2010, amb l'objectiu principal d'unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el parc natural (Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter).
La llei declarà com a Parc Natural les Illes Medes, el massís del Montgrí i el seu entorn marí així com el litoral del Baix Ter. Comprèn part dels termes municipals de: Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d'Empordà, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a la comarca del Baix Empordà, i l'Escala a la comarca de l'Alt Empordà. La llei declara com a reserva natural parcial l'àmbit marí a l'entorn de les illes Medes donant lloc a la Reserva Natural Parcial marina de les illes Medes i també les llacunes i els aiguamolls dels sectors de Ter Vell, la Pletera, la Bassa del Fra Ramon i les Basses d'en Coll i els seus sistemes litorals associats que en el seu conjunt originen la Reserva Natural Parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. La superfície emergida de les Illes Medes es declara Reserva Natural Integral.
Tres anys anys després de l'aprovació de la llei de creació del parc es constituïa la seva junta rectora que ha de desenvolupar el funcionament reglamentari d'aquest parc. La junta la formen una quarantena de membres incloent una vintena d'entitats, vuit representants municipals (un per cadascun dels municipis que inclouen porcions del parc), dotze representants d'altres administracions que tenen la voluntat de nomenar la comissió permanent de caràcter executiu.
L'any 17, al cap de set anys des de l'aprovació de la llei que creava el parc, el Govern d'Espanya va revisar el PRUG relatiu a l'Àrea Protegida de les illes Medes amb una vigència transitòria fins a l'aprovació del PRUG del PNMMBT que la Llei 15/2010 obligava a elaborar-se a un màxim de dos anys des de la seva publicació al DOGC.
Patrimoni natural i cultural miniatura|Vista des del sud del Cap Castell mostrant l'abrupta costa del Massís del Montgrí.
La presència d'un paisatge singular, configurat per un litoral amb penya-segats, cales i platges que s'endinsen en uns fons marins d'indubtable valor ecològic, un massís muntanyós que s'alça entre les planes al·luvials del Baix i l'Alt Empordà i els aiguamolls que forma el riu Ter quan desemboca a la badia de Pals, fan del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter un indret únic a Catalunya. Si a tot això afegim les nombroses empremtes que ha deixat l'home al llarg de la seva història, es completa un patrimoni digne d'estudi, conservació i divulgació perquè les nostres generacions futures puguin heretar-lo, tal com el vam heretar nosaltres.
Paisatge Resulta pràcticament impossible escriure sobre el paisatge d'aquests espais sense fer referència explícita al seu context empordanès. La petita comarca del Baix Empordà, l'Empordanet que Josep Pla descrivia en l'obra El meu país, conté com a referent obligat el massís del Montgrí, imponent imatge que recorda la figura d'un bisbe adormit i estirat que amb la punta dels dits dels peus sembla voler comprovar la temperatura de les aigües de la Mediterrània. Pla va qualificar el castell del Montgrí com el «botó de la roda de l'Empordà» i la «flor de pedra del país» i va escriure lloances dedicades al castell a l'obra De l'Empordanet a Perpinyà: «Els empordanesos, sigui quin sigui el nostre lloc de residència, tenim el castell del Montgrí davant els ulls tota la vida. Només hem d'obrir una finestra o fer quatre passes perquè se'ns aparegui. I el curiós és que com més el mirem més ens agrada. No ens cansem mai de mirar-lo. I quan som fora del país el portem en la nostra memòria més íntima, personal i callada». Aquest petit territori engloba una bona representació de gairebé tots els paisatges mediterranis més preuats des dels fons submarins a les cales i de les cales als cims perfumats amb l'olor de la farigola i el romaní.
El valor paisatgístic d'aquesta zona es caracteritza principalment per la seva gran heterogeneïtat, per la seva singularitat i pel conjunt de factors geològics, meteorològics i humans, que han anat donant forma al seu medi físic i natural amb comunitats vegetals i animals característiques.
L'Espai d'Interès Natural del Montgrí configura una unitat de relleu singular dominada per un altiplà amb petites elevacions, situada entre la plana baixa del Ter i el golf de Roses. Els cims més alts són els situats al sud-oest, principalment, el Montplà (310 m), la Muntanya d'Ullà (307 m) i el Montgrí (303 m). La franja litoral s'estén al llarg de gairebé 10 km entre el Cap de la Barra i Cala Montgó, i és l'únic exemple a Catalunya de penya-segats excepcionals de gairebé 100 m d'alçada i d'origen calcari. La geomorfologia de la costa és molt diversa, i origina diferents accidents com caps, cales, golfets, illots, arcades o coves, que en conjunt constitueixen un paisatge d'excepcional bellesa, que ha estat modelat sobretot per l'acció del mar. Un altre factor paisatgístic particular és l'existència d'una duna continental a la banda est del massís, formada principalment per l'acció dels vents de tramuntana que han portat gran quantitat de sorres des de l'Alt Empordà al llarg dels anys.
El petit arxipèlag de les Medes, de 21,5 ha de superfície, està format per set illots i algun escull, i constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d'ambients i espècies que s'hi troben. El que determina el valor excepcional de les Medes a la Mediterrània és el seu medi marí, on trobem paisatges d'indubtable valor com parets verticals amb comunitats de coral·ligen, praderies de posidònia, fons poc profunds dominats per algues i les coves i túnels excavats al llarg dels anys pels fenòmens naturals. Les illes presenten una dissimetria molt acusada entre els extrems est i oest. Mentre que al vessant oriental trobem penya-segats tallats en vertical que s'endinsen d'igual manera als fons marins fins a uns 50 m de fondària, l'occidental té pendents més suaus, que faciliten una accessibilitat més còmoda a l'illa.
Hàbitats miniatura|esquerra|Cartell informatiu al Parc d'un foc de l'any 2001 Segons la llista dels hàbitats presents a Catalunya (LHC), les illes Medes i el massís del Montgrí acullen un total de 25 hàbitats diferents, dels quals 11 tenen interès comunitari i d'aquests, 3 són prioritaris. Un estudi del 2016 més precís, endegat per part del mateix parc, definí una cartografia de la vegetació emergida de l'àmbit del mateix; definint 109 hàbitats CORINE i 26 hàbitats d'interès comunitari representant pràcticament un terç del territori del parc, entre aquests 26, 4 dels quals són considerats prioritaris (415,44 Ha) representant les llacunes litorals i ambients litorals i marítims.