El Museu Romàntic Can Papiol es troba en una casa senyorial de finals del al centre històric de Vilanova i la Geltrú (Garraf), catalogada com a bé cultural d'interès local. Té com a missió oferir una evocació de la societat del , mitjançant l'anàlisi de la vida quotidiana d'una família benestant, amb el mobiliari i els elements decoratius de l'època.
Història Família Papiol La família Papiol era originària de la vila de l'Arboç (Baix Penedès). Es van instal·lar a Vilanova a mitjans del i van esdevenir una família molt influent. Posseïen un patrimoni important adquirit per compres i enllaços matrimonials, i la seva riquesa estava basada en l'explotació de la terra, ja que tenien diversos masos al voltant de Vilanova.
El 1774, Lluís de Papiol i Martí-Catà va ser nomenat cavaller pel rei Carles III. Entre 1790 i 1801, Maria Càndida Padró i el seu fill i hereu Francesc de Papiol i Padró van encarregar la construcció de la nova residència familiar, aleshores situada a l'extrem nord de la vila. Francesc de Papiol va ser un personatge destacat del seu temps. Va estudiar dret a la Universitat de Cervera i va assistir com a diputat a les Corts de Cadis del 1812. Formava part de la junta local del sometent i havia fet donacions econòmiques per finançar aquest exèrcit popular durant la guerra del Francès. Va ser segrestat i un cop alliberat va haver d'exiliar-se a Mallorca.
Morí solter i sense descendència el 1817, i el seu patrimoni el van heretar successivament els tres fills de la seva germana Josepa, casada amb Joan Rubinat. Cap d'ells va tenir descendència i en morir l'últim el 1847, l'herència passà a mans de Joan Torrents i de Papiol (†1851), fill de Lluïsa de Papiol, germana petita de Francesc, i de Manuel Torrents i Falç, membre d'una antiga família vilanovina. Tenia terres a Vilanova, Calafell, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Jafre, Sitges, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i dues cases de pisos a la ciutat de Barcelona, una al carrer del Carme, 31 i l'altra al carrer de les Egipcíaques, 14.
Creació del museu El 1949, la Diputació de Barcelona va inaugurar el Museu Romàntic Can Llopis a Sitges, de característiques similars. El 1959, un descendent seu, Ignasi de Torrents, va vendre la casa amb tot el seu mobiliari a la Diputació de Barcelona per a destinar-la com a museu. El doctor Alberto del Castillo hi va realitzar els corresponents treballs de restauració, i el museu es va inaugurar el 1961. El Museu Romàntic va esdevenir un museu amb dues seus, la de Vilanova i la de Sitges, fins al 1995, quan la seva gestió es va separar.
El 2002, la Diputació, propietària de l'edifici i les col·leccions, va cedir-ne la gestió a l'Ajuntament, que el 2006 la va traspassar a l'Organisme Autònom del Patrimoni Víctor Balaguer. El 2006, l'edifici es va tancar al públic per a sotmetre'l a un procés de restauració. Durant aquest temps s'ha realitzat la substitució de la coberta i la substitució de bigues de fusta, afectades per tèrmits. El projecte es va aprovar el 2007 i dur a terme entre 2008 i 2010. El procés de restauració es va realitzar respectant al màxim l'estètica original i fent servir materials d'acabats fidels a la construcció original, amb un cost de 2.100.000 €, sufragats per la Diputació.
A principis del 2010, els fons del museu es van fer disponibles en línia, des d'on es poden consultar 4.565 referències de Can Papiol.
miniatura|Saló de ball
Edifici Compost de planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes, és d'estil neoclàssic amb els elements decoratius (carreus, columnes, timpans) pintats sobre els murs. Damunt del portal principal hi ha esculpit l'escut familiar, quarterat amb les armes de Padró, Catà, Martí, Argullol i l'escudet de Papiol. A l'interior, les parets de les sales principals estan decorades amb grisalles de temàtica bíblica. També disposa d'un jardí de l'època del romanticisme. La zona habilitada com a museu només inclou la planta baixa, l'entresòl i la primera planta. Està dividit en tres parts, cadascuna amb una utilitat i accés diferent: Planta noble miniatura|Entrada al museu L'entrada és un espai ample on s'aparcaven els carruatges, com el cupè francès de 1880 exhibit. També es mostra un velocípede de la segona meitat del i un cotxet d'infant fet amb vímet. Al fons de l'entrada hi ha un accés al pati, des d'on es pot pujar a la planta noble per l'escala principal, construïda en tres trams i decorada amb una barana de ferro forjat.
alt=Biblioteca personal de Francesc de Papiol i Padró|miniatura|Biblioteca personal de Francesc de Papiol i Padró
La biblioteca de Francesc de Papiol, situada l'entresol, consta aproximadament d'uns 5.000 volums entre finals del i finals del . La majoria de les obres són de temàtica històrica, filosòfica, jurídica i religiosa, però també n'hi ha sobre gramàtica, literatura o geografia, així com algunes enciclopèdies, diccionaris o revistes. Està dividida en cinc departaments i tota la decoració i el mobiliari són els originals, perfectament conservats. Els vidres de les finestres es van pintar per atenuar la llum de les sales. A nivell decoratiu, destaquen quatre medallons al·legòrics de les virtuts: quatre cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i tres teologals (fe, esperança i caritat).Guia didàctica de la Casa Museu Can Papiol. Casa Museu Can Papiol, 2011 El rebedor és el punt d'accés a la planta noble, que fa també funcions de distribuïdor. Decorat de manera sumptuosa, destaquen un fris de tipus Imperi amb cignes afrontats. A nivell de mobiliari cal destacar l'arquimesa o bargueño castellà, fet amb fusta tallada, daurada i decorat amb una policromia de motius florals i plaquetes d'os, i dues cadires isabelines, amb entapissat posterior. A sobre del bargueño es conserven una guarnició, un rellotge i dos canelobres de bronze. A les parets de la sala es pot observar una col·lecció de 12 quadres petits del segle XVIII, fets amb fusta tallada d'una sola peça -incloent-hi el marc- i que contenen els capets de les sibil·les, fets amb pintura a l'oli. També hi han dos altres quadres de mida reduïda fets amb punt de creu o petit point i un retrat d'Isabel II d'Espanya fet pel pintor barceloní Josep Arrau, qui també va fer les altres dos teles penjades al rebedor, on es poden veure un cavaller romàntic i un autorretrat. Hi destaquen també les candeles de cera o seu i l'oli.
alt=Sala d'espera|miniatura|Sala d'espera
La sala d'espera, decorada segons l'estil isabelí, amb pinyes daurades pintades a la paret sobre un fons de color verd. Pel que fa al mobiliari cal destacar un cadiratge negre i amb l'entapissat de vellut verd, una arqueta decorada amb marqueteria d'os i una tauleta a joc, així com una consola on es conserva el conjunt de porcellana francesa. L'habitació s'il·luminava amb un quinqué situat en una finestreta. La sala està decorada amb gravats i un parell de collage del tipus mesa revuelta, famosos en la seva època. Aquí era on esperaven les persones que venien a veure el senyor de la casa, com per exemple, les que el consultaven com a advocat, els administradors de les terres de les quals era propietari, o els pagesos que treballaven per a ell. El despatx és l'estança on el senyor de la casa atenia les seves obligacions burocràtiques de terratinent i d'advocat. S'hi accedeix des de la sala d'espera. Amb una decoració austera, destaquen l'escriptori i la documentació pròpia d'un despatx d'època, com són les lletres de canvi, comptes, estats bancaris, monedes, pergamins i fins i tot dos daguerreotips. També hi ha una arquimesa de noguera, un rellotge de caixa. En aquesta estança es poden contemplar diversos retrats de Josep Arrau (Rosa Rigalt Arrau), Claudi Lorenzale (Francisco de Paula del Villar y Lozano i la seva esposa) i obres de Josep MirabentFlors (Josep Mirabent, 1831-1899) i Marco Sadeler. Completa la sala una imatge d'alabastre del . També es pot veure un arbre genealògic de la Casa Àustria des del fins al , amb 250 personatges.
alt=Alcova Imperi|miniatura|Alcova Imperi
El dormitori Imperi era el dormitori principal. Seguint l'estil de l'època, està format per tres habitacions: la sala, l'alcova i el vestidor. El llit està fet amb fusta de color negre i decorat amb bronze daurat i un dosser groc amb cortines blanques. També cal destacar el sofà de tipus madame Recamier, cadiratge de tipus Sheraton, una calaixera amb incrustacions de metall i nacre i una taula barroca de peu central, amb decoracions tallades a la fusta i alguns daurats. Les grisalles de la paret representen la mort de sant Josep i de la Verge Maria i, a la zona de l'alcova, escenes de la vida del Nen Jesús. També hi pengen unes pintures a l'oli que representen el Descendiment de la Creu. La taula està decorada per un centre oriental fer per Abi-El-Karim. Pel que fa al vestidor, està decorat amb un gran mirall de tipus Imperi. Al vestidor es poden observar diversos objectes de tocador, com un joc de lavabo (palangana i gerra), un joier, un estoig amb perfums, un flascó amb essències o un coixinet per a les agulles, entre d'altres. Destaquen un parell de baguls, folrats amb cuir, on es conservava l'aixovar de cadascun dels nuvis, o les cadires ferrandines del .
alt=Piano de la sala de música|miniatura|Piano de la sala de música La sala de música és una de les zones més luxosa i sumptuosa de tota la casa. Aquí s'hi organitzaven recepcions i grans festes. Era l'espai on la família aprofitava per mostrar en societat el seu bon gust i la seva riquesa. S'hi feien des de vetllades culturals, com tertúlies literàries, fins a trobades familiars, festes o saraus. Dins la sala hi ha un piano de taula fet pels germans Joan i Llorenç Munné a mitjans del . Les grisalles de les parets mostren escenes de la vida de Moisès, seguint l'Èxode bíblic. Arran de les parets hi ha un cadiratge neoclàssic, de tipus Chippendale. En aquesta sala destaca una consola rococó i una arqueta del , de noguera i decorada amb marqueteria feta amb peces de boix. Del sostre penja una aranya de cristall de Bohèmia. Il·lumina la sala una aranya de cristall de Bohèmia de l'època de Carles IV. Hi ha un Braser envoltat del cadiratge per a no passar fred a les tertúlies familiars. Les grisalles mostren la Vida de Moisès i l'Èxode. El saló de ball és el gran espai dissenyat per a dur a terme les celebracions més destacades. Amb sostres molt alts decorats amb grisalles bíbliques on es representa la vida del Rei David. Encara es conserva el majestuós piano de cua provinent de Viena i fet amb fusta de caoba a principis del , per l'empresa Müller-Sohn Burger. A sobre del piano hi ha un canelobre fet amb Cristall de Murano. El cadiratge, arrambat a les parets i d'estil isabelí, fou dissenyat específicament per a aquesta sala. També destaca l'aranya de cristall de Murano que penja del sostre i una arqueta del amb un frontal on apareix Júpiter i Minerva. Com a curiositat, dins d'aquest saló es pot veure un estoig de ventall amb un ram fet amb cabells femenins, costum que es va posar de moda a finals del , sobretot a la zona del Regne Unit.
alt=Sala de joc amb taula de billar isabelina|miniatura|Sala de joc amb taula de billar isabelina La sala de billar conté la inexcusable taula de billar del . D'estil isabelí, va ser feta a Barcelona per Josep Giralt, qui va fer servir fusta de palo de la rosa i va decorar-la amb treballats detalls de marqueteria. A la paret es conserven dos taules de joc més, plegables i algunes capses de fusta, que servien per guardar les fitxes dels jocs més de moda a l'època, com els escacs, el jaquet, el tresillo o les dames. Les grisalles d'aquestes parets representen moments de la vida de Josep, fill de Jacob.