Lògica, estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar Forma lògica, representació del seu contingut i sintaxi usant les eines de la lògica, en particular el simbolisme del càlcul proposicional i el càlcul de predicats Lògica algebraica, raonament obtingut mitjançant la manipulació d'equacions amb variables lliures Lògica clàssica o lògica estàndard, classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada Lògica tradicional, sil·logística o aristotèlica, lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al Lògica lliure Lògica aristotèlica, mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil () Lògica binària Lògica bivalent Lògica combinatòria Lògica computacional Lògica de control Lògica de descripció Lògica de primer ordre Lògica de segon ordre Lògica deòntica Lògica difusa Lògica doxàstica Lògica empírica Lògica formal Lògica informal o lògica no formal, estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal Lògica matemàtica, disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica Lògica modal, sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals Lògica no monotònica Lògica rellevant, tota lògica pertanyent a una de les famílies de lògiques sub-estructurals no clàssiques que imposa certes restriccions en la implicació Lògica temporal, tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps