miniatura|Centre emissor de Ràdio Andorra. Ràdio Andorra (; i ) va ser una emissora de ràdio comercial que va emetre per concessió de les autoritats del Principat d'Andorra entre 1939 i 1981. Va ser una de les primeres ràdios privades a emetre a l'Estat francès.
L'emissora va ser inaugurada el 7 d'agost de 1939. Jacques Trémoulet, propietari de l'empresa Radiophonie du Midi, que ja operava en emissores de ràdio a les localitats occitanes de Tolosa, Montpeller, Bordeus i Agen, va crear Ràdio Andorra tement la prohibició civil de la ràdio privada en territori francès, la qual cosa, en cas de produir-se, hauria silenciat la resta de les emissores de la seua propietat, particularment Radio Toulouse, molt popular en l'època.
L'estatus particular del qual gaudia el Principat d'Andorra, un estat teòricament independent però en la pràctica íntimament lligat a França i l'estat espanyol en la dècada dels anys 30 del , li va permetre sostraure's a la reglamentació en matèria de radiodifusió d'aquests dos països. Desafortunadament per a l'emissora, tot just un mes després de la seua posada en servei, França va declarar la guerra a Alemanya. Després d'algunes vacil·lacions i una breu interrupció de les emissions, http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=22393:radio-andorra-assetjada-per-franca-i-alemanya-perque-deixes-demetre&catid=46:cultura l'estació va reprendre el 3 d'abril de 1940 per a no interrompre-les de nou durant més de quaranta anys. Gràcies a la neutralitat del Principat durant la Segona Guerra Mundial, Ràdio Andorra va ser l'única emissora privada francesa que transmeté durant tot el conflicte sense estar sota el control directe ni de França ni d'Alemanya. Igualment es va convertir en l'única ràdio que va conservar aquesta independència després de la finalització de la Guerra, el que li va valer durant la resta de la seua existència l'hostilitat manifesta de les autoritats gal·les, les quals van intentar sense fortuna pressionar al govern andorrà.
Història Ràdio Andorra durant la Segona Guerra Mundial Amb l'arribada de l'electricitat a Andorra es va instal·lar al país un nou mode d'entreteniment que era totalment insòlit no només per al país sinó també per a la resta de nacions d'Europa. Ràdio Andorra va néixer durant la Segona Guerra Mundial en reacció a la censura francesa i espanyola. Mentre Hitler avançava en el seu “espai vital”, els governs espanyol i francès intentaven controlar a tot preu la radiodifusió. El govern franquista i el govern de la República Francesa i posteriorment de Vichy es van adonar ràpidament que la ràdio era una arma informativa. Arribava a tot arreu sense fer diferències. Davant d'una societat encara analfabeta, la ràdio esdevenia una arma per aquells que volien manipular la població o informar simplement. Així, el 1933 Ràdio Luxemburg es transformava en la ràdio més important d'Europa. Un fet significatiu. Luxemburg és un petit país, com Andorra, i França considerava les ràdios de Mònaco o Luxemburg com a perifèriques. Però malgrat que França no els volgués reconèixer com a països, ciutadans francesos que sabien que sí eren països, van traslladar-se al Luxemburg, Mònaco i Andorra per instal·lar-hi ràdios que emetessin des d'allà. França no hi podia fer gran cosa, i així el seu negoci estava protegit.
El govern francès va intentar prohibir la creació de Ràdio Andorra, sense gaire èxit. El projecte de Ràdio Andorra comença cap al 1935 quan el Sr. Bonaventura Vila Ribes rep la concessió pel Consell General de les Valls d'Andorra per construir una ràdio al país. L'objectiu del Consell General era el mateix que les carreteres, FHASA o els balnearis-casinos, o sigui, trobar un atractiu per fer venir turistes i fer revifar l'economia andorrana. Bonaventura tenia molt bones relacions amb Estanislau Puiggròs, propietari de Ràdio Barcelona. Va ser aquesta amistat la que el va acostar al món de la radiodifusió i, per tant, el va dur a proposar al Consell General el projecte d'una ràdio per al país. Bonaventura en seria el prestanoms, fet que volia dir que calia buscar-ne un director. La manera com Jacques Trémoulet, acusat per França de col·laboracionista nazi, va arribar a dirigir Ràdio Andorra és confusa. Hi ha dues versions al respecte però no se sap si són verídiques. La primera sosté que Bonaventura ja tenia contactes a Barcelona, però va ser el veguer francès qui li va presentar a Jacques Trémoulet que el 1935 buscava la manera de crear una ràdio al Luxemburg. La segona versió sosté que Paul Laffont, advocat, diputat i secretari d'estat de les PTT durant el govern del socialista d'en Raymond Poincaré, va parlar a Trémoulet sobre Andorra i el va animar a crear la ràdio que volia al país. Jacques Trémoulet, nascut a França, era el propietari del grup Radiophonie du Midi, que posseïa Ràdio Tolosa i unes 5 ràdios més a França. El fet que el govern francès volgués nacionalitzar totes les ràdios per controlar-les el va empènyer a cercar alternatives per poder explotar ràdios que emetessin en territori francès. Així es va adreçar al Luxemburg. Però com que el projecte havia fracassat, Trémoulet va decantar-se per Mònaco. És en aquest context que, en un moment donat, l'una de les dues versions fa que Trémoulet contempli, endemés de Mònaco, Andorra com a escenari.
L'any 1936, Bonaventura mor i tant la cerca del director com la continuïtat del projecte segueixen en mans de Puiggròs. Un any més tard, el Consell General decideix ampliar el termini de la concessió per uns 60 anys més. És evident, així doncs, que el parlament tenia ganes que es construís. Mentrestant, Trémoulet aconsegueix ser elegit com a President de la Federació de Ràdios Privades, amb la qual controla 6 ràdios belgues. L'any 1939, entra en contacte amb Andorra i és a partir de la invasió alemanya de França que veu el país com la millor opció perquè ningú li tanqui les seves ràdios (les ràdios belgues ja estan sota control nazi). Precisament, tenint ja muntada Radio Monte-Carlo (RMC), els alemanys li exigeixen que utilitzi Ràdio Andorra com un radiofar per les maniobres nazis a la Mediterrània. Conscient que si ho fa perilla el seu projecte de crear ràdios fora de França que puguin retransmetre's al país gal, decideix convèncer-los que RMC era més idoni pels seus plans. Però la història que relaciona Trémoulet amb els nazis no es va acabar aquí. L'aparició de Trémoulet a Andorra inquietava el veguer mateix perquè, pel fet que França li bloquejava tots els projectes, tenia por que creés una ràdio antifrancesa. El Consell General mateix va advertir literalment que Ràdio Andorra hauria de mantenir-se “sempre al marge de tota tendència política i social, fidels sempre a les indicacions que siguin fetes per les autoritats andorranes”, afegint que “les autoritats andorranes podran en qualsevol moment controlar les emissions”. miniatura|Entrada a les instal·lacions de Ràdio Andorra. Però el cert és que ja l'any 1936, el periòdic francès Mon Programme Illustré assegurava els nazis tenien en cap el projecte propagandístic de Ràdio Andorra. Encara que el diari no cités noms, els americans durant la guerra permetran confirmar aquestes sospites. L'Oficina de Serveis Estratègics del govern dels EUA elaborava diversos informes en què es podia llegir, per exemple, que un cop oberta la ràdio el grup editorial nazi Deutscher Verlag de Berlín es mostrava interessat en les tarifes publicitàries i horàries de Ràdio Andorra en vista d'emetre-hi informació bilingüe. Un informe americà enviat a l'ambaixada parisenca dona extensos detalls sobre Trémoulet i l'estructura de Ràdio Andorra, dient que Trémoulet va aconseguir el Govern de Vichy com a client principal, cosa que es va traduir en la difusió de butlletins informatius. De fet, s'hi explica també que el mateix Trémoulet havia ofert les seves ràdios als alemanys nazis. Existeix un correu alemany enviat a l'ambaixada de Madrid on els nazis van pagar unes 200 000 pessetes suposadament a Ràdio Andorra. No obstant això, com que el destinatari no està ben especificat el correu mai serà autentificat pels tribunals després de la guerra tot i que serviran per acusar Trémoulet de col·laboracionista. En acabar-se la guerra, efectivament, la Cort de Justícia de Tolosa el va condemnar a mort en rebel·lia i a la confiscació de tots els seus béns a França. De seguida, va fugir cap a l'Espanya franquista. Allà va entrar en contacte amb el cercle familiar del dictador Franco, mitjançant el qual aconseguirà conservar Ràdio Andorra. Això indica clarament que els contactes de Trémoulet anaven ben orientats cap al feixisme. Els informes americans sobre Ràdio Andorra indiquen, per exemple, que França considerava Ràdio Andorra una ràdio a tendència francofalangista i als informes mateixos s'aconsella no utilitzar l'emissora per evitar que els francesos es pensin que els EUA estaven del bàndol nazi o franquista. I, en efecte, el 1946 tot el personal profrancès va ser acomiadat i substituït per personal profranquista. Ràdio Andorra se sentia a tot el sud de França, i és per això que es té tanta informació. En un principi, la ràdio emetia en català, castellà i francès, però el seu apropament amb Franco va fer que el català quedés prohibit. Molts dels documents administratius de la mateixa ràdio es redactaven en francès i el cèlebre eslògan de la ràdio el pronunciava en castellà una dona: “¡Aquí Radio Andorra!”.
Amb l'alliberament de França, el govern del país gal també va declarar Trémoulet enemic de França i traïdor, ordenant-ne l'arrest. Laffont, el diputat que suposadament va empènyer Trémoulet a interessar-se per una ràdio al país, també va ser acusat de col·laboracionista, concretament d'espia. La recerca va demostrar que, efectivament, filtraven informació als alemanys per Ràdio Andorra a través d'enregistraments radiofònics. Durant la guerra, Ràdio Andorra interferia en les freqüències britàniques, sueques i italianes, fet que provocà queixes per part anglesa i italiana. En aquest context, també es té constància que un grup britànic tenia intencions de comprar espais publicitaris a Trémoulet i que el govern francès va informar immediatament el govern britànic que si això passava, serien considerats automàticament com a enemics i traïdors de “la France”. La premsa francesa, precisament, va ser la que va destapar l'escàndol al final de la guerra, acusant no només Trémoulet, sinó també Puiggròs, que va ser inserit en el contracte de concessió després que morís Bonaventura. Els articles apuntaven que Trémoulet havia rebut fins i tot caps nazis a casa seva. La justícia francesa es va encarregar de detenir automàticament dos residents d'Encamp que passaven en contraban carnets de Trémoulet cap a França. Antoni Picart, conseller del parlament andorrà, es va indignar per totes aquestes acusacions fent-li part del disgust al veguer, a qui demanà que la justícia alliberés els dos veïns d'Encamp. No acceptava que Andorra fos tacada d'aquesta manera. El cas, però, és que fins i tot la BBC considerava Ràdio Andorra pronazi. Però totes les acusacions que es van fer a Ràdio Andorra, segons un dels seus treballadors, Gualbert Osorio, mai han estat demostrades, i insisteix en el paper neutral que va tenir Andorra durant el conflicte. També insisteix en la neutralitat de les emissions de la ràdio andorrana i en la renúncia per part de Trémoulet i les autoritats del país a signar contractes amb els nazis. Afirma, això sí, que la ràdio era cobejada per molts països, ja que la seva ona de freqüència arribava pràcticament a tot Europa.
La guerra de les ones