miniatura|Petit seqüenciador digital Yamaha QY10 Un seqüenciador és un dispositiu electrònic o una aplicació informàtica que permet programar i reproduir música de forma seqüencial. Utilitza una interfície de control física i/o lògica connectada a un o més instruments musicals electrònics. La interfície de control més estesa és l'estàndard MIDI.
El seqüenciador és l'eina principal de composició, programació i control sobre els equips d'instrumentació electrònica musical (sintetitzadors, samplers, caixes de ritmes, processadors de senyal, etc.).
Visió general Orígens miniatura|esquerra|Mecanisme d'una capsa de música Malgrat que l'origen del seqüenciador és eminentment electrònic, un dels seqüenciadors més bàsics i antics és la capsa de música. A partir de les petites dents que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una sèrie de llengüetes metàl·liques afinades segons l'escala musical. La seqüència, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment és una transcripció de la partitura en forma de dades (cada dent correspondria a un esdeveniment). Anàlogament al funcionament de la capsa de música és la pianola, sòls que en aquest cas la seqüència es troba al cartró perforat.
Els primers seqüenciadors electrònics van aparèixer als anys 70 i eren analògics, igual que els primers sintetitzadors. La interfície que feien servir era l'anomenat CV/Gate o control per voltatge i consistia a enviar impulsos de corrent continu, amb un nivell de tensió en funció de l'altura de nota. Eren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un o dos aparells a la vegada i tenien pocs compassos disponibles. miniatura|Seqüenciador analògic Korg model SQ10. A sota es pot veure la primera renglera de controls d'un sintetitzador Korg MS20. L'aparició del sistema MIDI el 1983 i l'avanç de la tecnologia digital en matèria musical va suposar una veritable revolució. Fou en aquest punt quan van començar a comercialitzar-se els primers seqüenciadors digitals (físics) i programes seqüenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.
Funcionament (programari) miniatura|esquerra|Secció principal El funcionament bàsic d'un seqüenciador en forma d'aplicació informàtica passa per una secció principal on es visualitzen totes les pistes. Aquí cada pista correspon a un so o a una font sonora i els paràmetres que les afecten de forma global com el volum, l'entonació, el panorama, o el canal MIDI, així com els controls de reproducció (play, stop, loop, tempo, etc.) i les funcions bàsiques de copiar i enganxar, mute (silenciar), moure part, fusionar parts, etc. Pel que fa a l'edició, es troba diverses seccions, essent les més rellevants el rodet de piano, la partitura i la llista d'esdeveniments.
Rodet de piano – la forma d'edició més estesa. Consisteix en un teclat virtual adjunt a una quadrícula on es representen els compassos, que alhora estan subdividits en una quantització preestablerta (blanques, negres, corxeres, semicorxeres, etc.). La forma de compondre és dibuixant literalment les notes, variant l'altura i la duració sobre la quadrícula. Com s'aprecía el funcionament és molt semblant al d'una pianola.
Partitura – més estesa entre usuaris de formació clàssica i acadèmica. Com el nom indica la seva forma d'edició és sobre un pentagrama amb la simbologia pròpia del solfeig. Cal dir que tal com es va component, independentment de la forma d'edició, el programa crea automàticament la partitura corresponent.
Llista d'esdeveniments – el mateix codi font de programació. És útil a l'hora de modificar puntualment algun tipus d'esdeveniment en concret, sobretot els que no afecten a l'altura o a la duració de la nota (aftertouch, modulació, portamento, nivells d'efecte, etc.)
Seqüenciadors moderns L'aparició de la interfície digital per a instruments musicals (MIDI) a la dècada del 1980 va donar als programadors l'oportunitat de dissenyar programari que pogués enregistrar i reproduir més fàcilment seqüències de notes tocades o programades per un músic. A mesura que la tecnologia madurava, els seqüenciadors van adquirir més funcions, com ara la capacitat de gravar àudio multipista. Els seqüenciadors utilitzats per a l'enregistrament d'àudio s'anomenen estacions de treball d'àudio digital (DAW).
Molts seqüenciadors moderns es poden utilitzar per controlar instruments virtuals implementats com a complements de programari. Això permet als músics substituir els sintetitzadors autònoms cars i feixucs pels seus equivalents de programari.
Avui dia, el terme seqüenciador s'utilitza sovint per descriure programari. No obstant això, els seqüenciadors de maquinari encara existeixen. Els teclats d'estació de treball tenen els seus propis seqüenciadors MIDI integrats. Les caixes de ritmes i alguns sintetitzadors més antics tenen el seu propi seqüenciador de passos integrat. La demanda del mercat de seqüenciadors MIDI de maquinari autònoms ha disminuït considerablement a causa del major conjunt de funcions dels seus homòlegs de programari.
Tipus de seqüenciador musical Els seqüenciadors musicals es poden classificar segons el seu tipus de dades, com ara:
Dades MIDI per a seqüenciadors MIDI Dades CV/Gate per a seqüenciadors analògics Dades d'automatització per a l'automatització de mescles en DAW, i complements d'efectes o instruments de programari per a DAW amb funcions de seqüenciació. Dades d'àudio en seqüenciadors d'àudio, (sub-section title contains the expression Audio Sequencer) incloent-hi DAW, programari musical basat en bucles, etc.; o mostrejadors de frases, incloent-hi grooveboxes, etc.
A més, un seqüenciador musical es pot classificar per la seva construcció i els modes compatibles.
Seqüenciador analògic miniatura| Un seqüenciador analògic Els seqüenciadors analògics s'implementen normalment amb electrònica analògica i reprodueixen les notes musicals designades per una sèrie de botons o controls lliscants per ajustar la nota corresponent a cada pas de la seqüència. Està dissenyat tant per a la composició com per a les actuacions en directe ; els usuaris poden canviar les notes musicals en qualsevol moment independentment del mode d'enregistrament. L'interval de temps entre cada nota musical (durada de cada pas) es pot ajustar independentment. Normalment, els seqüenciadors analògics s'utilitzen per generar frases minimalistes repetides que poden recordar Tangerine Dream, Giorgio Moroder o la música trance.
Seqüenciador de passos (mode d'enregistrament per passos) En els seqüenciadors de passos, les notes musicals s'arrodoneixen en intervals de la mateixa durada, del mateix temps, i els usuaris poden introduir cada nota musical sense un temps exacte; en canvi, el temps i la durada de cada interval es poden designar de diverses maneres:
A les caixes de ritmes: es selecciona un temps de disparador d'una fila de botons de pas . A les màquines de baix: es selecciona una nota de pas (o silenci) des d'un teclat cromàtic i, a continuació, es selecciona una durada de pas (o lligadura) d'un grup de botons de longitud, seqüencialment. En diversos teclats domèstics: a més del seqüenciador en temps real, es proporciona un parell de botons de disparador per passos ; utilitzant-los, les notes de la seqüència pregravada es poden activar en temps arbitraris per a les gravacions o actuacions dedicades al temps.
En general, el mode pas a pas, juntament amb el mode semi-temps real aproximadament quantitzat, sovint és compatible amb les caixes de ritme, les caixes de baixos i diverses caixes de groove.
Seqüenciador en temps real (mode d'enregistrament en temps real) miniatura| Un seqüenciador en temps real al sintetitzador Els seqüenciadors en temps real graven les notes musicals en temps real com en les gravadores d'àudio, i reprodueixen notes musicals amb un tempo, quantitzacions i to designats. Per a l'edició, sovint es proporcionen funcions de punx d'entrada/sortida originades en fluxos de treball d'enregistrament en cinta . Aquest mode és àmpliament compatible amb seqüenciadors de programari, DAW i seqüenciadors de maquinari integrats.
Seqüenciador de programari Un seqüenciador de programari és un programari que proporciona la funcionalitat d'un seqüenciador musical i sovint es proporciona com una característica del DAW o dels entorns integrats de creació musical. L'usuari pot controlar el seqüenciador de programari mitjançant les interfícies gràfiques d'usuari o mitjançant dispositius d'entrada especialitzats, com ara un controlador MIDI .+Característiques típiques dels seqüenciadors de programari 99x99pxEditor numèric en un rastrejador musical 110x110pxCompositor de partitures 112x112pxEditor de rodets de pianola amb gràfic de bandes 118x118pxPistes d'àudio i MIDI en DAW 135x135pxEntorn d'estudi de programari automatitzat que inclou instruments i processadors d'efectes 97x97pxSeqüenciador de bucles 111x111pxEditor de mostres amb tallador de ritme 111x111pxEditor vocal per a to i temps97x97px Nota manipulació en àudio pistes
Seqüenciador d'àudio Subconjunts alternatius de seqüenciadors d'àudio inclouen:
esquerra|120px|Un DAW típic (Ardour)esquerra|120px|Un programari musical típic basat en bucles (Cubase 6 LoopMash 2)esquerra|120px|Un programari típic de seguiment (MilkyTracker)esquerra|120px|Un típic groovebox (Akai MPC60) que proporciona mostrejador i seqüenciadoresquerra|120px|Un tallador de ritme típic (Cubase 6.0 Sample Editor)
Galeria
Eix cronològic visual dels seqüenciadors
76px (Instruments musicals) mecànics (abans del segle XX)30px37px Rhythmicon (1930)30px57px Caixa de ritmes (1959–)30px122px Caixa de ritmes basada en transistors (1964–)30px100px Caixa de ritmes step (1972–)30px137px Caixa de ritmes digital (1980–)30px100px Màquina de grooves (1981–)30px116px "Page R" en Fairlight (1982)30px98px Tracker (1987–)30px Beat slicer (1990s–)114px Seqüenciador de bucle (1998–)30px112px Manipulació de notes en pistes d'àudio (2009–)
Notes
Referències
Bibliografia Ben Milstead, Home Recording, Apogeo 2003 Martin Russ, Sound Synthesis and Sampling, Focal Press, 2008, Thomas Görne: Tontechnik. Fachbuchverlag Leipzig im Carl Hanser Verlag, München 2006, Jesse Russell e Ronald Cohn, Music sequencer, Book On Demand Ltd, 2013 Hubert Henle, Das Tonstudio Handbuch. Praktische Einführung in die professionelle Aufnahmetechnik. Carstensen, München 2001, Waugh Ian e Ian Waugh, Sequencer Secrets, PC Publishing 1996 Enrico Paita, Computer e musica, manuale completo, Jackson Libri, 1997 Pier Calderan, Fare musica con il PC, Apogeo, 2009
Vegeu també MIDI Caixa de ritmes Arpegiador
Enllaços externs
Categoria:Instruments electrònics Categoria:Programari musical