La passiva pronominal és una construcció sintàctica que es forma amb la partícula «es» i el verb conjugat en veu activa i tercera persona, sigui del singular o del plural, com per exemple en la frase «Es lloguen pisos a bon preu».
Aquesta construcció té un caràcter proper a la impersonalitat (especialment en singular), ja que sovint desapareix o se sobreentén l'agent que efectua l'acció, que queda diluït dins una expressió general. Tanmateix no és una construcció impersonal perquè hi ha un subjecte que concorda amb el verb. A diferència de l'ús reflexiu (ex. jo em queixo; ell es queixa), aquí el pronom es no es pot substituir per cap altre de primera o segona persona. En català i en castellà (pasiva refleja) és una construcció més freqüent que la passiva ordinària o perifràstica, formada pel verb ser i un participi passat (ex. fou publicat), en contrast amb altres llengües.
Complement agent En aquestes construccions no és possible que hi hagi un complement agent com en les passives perifràstiques:
(Incorrecte) S'han emès vots particulars pels membres del jurat.
Tanmateix, en el llenguatge administratiu o dels mitjans de comunicació a vegades s'explicita l'agent amb la locució per part de. Aquesta construcció és considerada abusiva per alguns llibres d'estil.
(Dubtós) S'han emès vots particulars per part dels membres del jurat.
Referències
Categoria:Sintaxi