miniatura|Senyal de trànsit bilingüe gal·lès-anglès a Hay-on-Wye (Gal·les). La senyalització bilingüe o plurilingüe és la representació en senyals de trànsits d'inscripcions en més d'una llengua. La seva ocupació es restringeix a situacions específiques en les quals està vigent el bilingüisme administratiu (regions bilingües o frontereres) o hi ha un notable flux turístic o comercial (aeroports, estacions, ports, passos fronterers, ciutats turístiques, itineraris internacionals, seus d'autoritats internacionals). miniatura|Senyalització bilingüe anglès-xinès a Hong Kong. miniatura|Senyalització bilingüe francès-bretó a Quimper (Bretanya). En un sentit més extens, inclou, en les regions on les llengües tenen alfabets diferents al llatí, la transliteració dels topònims i l'eventual traducció dels texts complementaris (generalment a l'anglès o al francès). No obstant això, la tendència general sol ser la de substituir les informacions que haurien d'aparèixer en més d'una llengua (àdhuc en detriment de la llegibilitat del mateix senyal) per símbols i pictogrames estandarditzats internacionalment, representatius del contingut de la informació. L'ocupació de la senyalització bilingüe és potser el principal instrument simbòlic de percepció i institucionalització de la realitat bilingüe d'un territori.
Problemes lligats a l'ús de la senyalització bilingüe miniatura|Senyal de benvinguda a Newry (Irlanda del Nord) en gaèlic i anglès. L'ús de la senyalització bilingüe (o plurilingüe) en un territori requereix un notable esforç organitzatiu i de coordinació per les autoritats locals i presenta alhora avantatges i inconvenients. Entre els avantatges més destacats hi ha: Es presenta molt útil a les regions frontereres, ja que determina una continuïtat comunicativa entre els països limítrofs; Reforça la percepció de la identitat i l'especificitat d'un lloc, ja que la senyalització bilingüe és el principal vehicle visual que reflecteix l'aprovació de l'oficialitat d'una llengua regional o minoritària en un territori; Obliga a una major ocupació de pictogrames de fàcil comprensió, i a un estudi més cuidat del disseny dels panells, a fi de contenir dintre de límits acceptables les informacions que han de transmetre's en més llengües i, al mateix temps, garantir una comprensió immediata; Incentiva la normalització ortogràfica dels topònims i les variants lingüístiques locals.
Entre els majors inconvenients que comporta la senyalització bilingüe podem destacar: La duplicació dels textos, que pot engendrar problemes a la seguretat, doncs la percepció és més dificultosa, especialment si el disseny del senyal és pobre; La repetició dels textos complementaris, en el cas de les llengües regionals, d'informacions ja presents en la versió en l'idioma estatal i ja comprensible als usuaris; Problemàtiques diverses relatives a l'adequació de l'estàndard nacional a la situació bilingüe, a la coordinació de la oficialización dels topònims minoritaris i la normalització lingüística; Previsibles majors despeses amb relació a les majors dimensions dels panells de senyalització bilingüe.
Un estudi realitzat el 2000 per l'Institute for Transport Studies de la universitat de Leeds -per encàrrec de l'Assemblea Nacional de Gal·les- sobre si la senyalització bilingüe podia comprometre la seguretat viària (amb relació a l'augment de la quantitat de text) ha demostrat que en presència d'un correcte disseny gràfic no hi ha diferència cap significativa en el temps emprat pels conductors per a percebre les informacions d'un panell bilingüe.Bilingual signs 'no danger' a BBC News, 5 de desembre de 2000
Senyalització viària bilingüe a Europa Catalunya A Catalunya, atès que la gran majoria dels topònims oficials es troben en català (Girona, Lleida, etc.), és habitual trobar els senyals només en català.
País Valencià Al País Valencià, on gairebé tots els topònims oficials estan en valencià o no tenen denominació oficial, els senyals es troben en el segon cas, en el qual es mostra el topònim en ambdós idiomes, ja sigui primer valencià i després castellà o a l'inrevés.
Espanya A Espanya, són oficialment bilingües les comunitats autònomes de parla catalana (Catalunya, País Valencià i Illes Balears), basca (Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra) i gallega (Galícia). Segons la norma 8.1-IC http://www.boe.es/boe/dias/2000/01/29/pdfs/A04049-04106.pdf de senyalització vertical (editada per la Direcció General de Carreteres), els noms propis de poblacions, províncies, punts característics, etc. seran sempre escrits en el topònim oficial.
En el cas que no hi hagi topònim oficial, s'escriu primer el topònim en la llengua autonòmica seguit d'una barra (/) i el topònim en castellà. Si es troben en dues línies, se situarà primer el nom en la llengua local, sota una línia horitzontal i, finalment, el topònim en castellà. No es fa distinció de tipografia entre ambdós idiomes. En el cas que el topònim oficial difereixi molt de la seva versió en castellà i en el Mapa Oficial de Carreteres figuri aquest últim, s'escriuen ambdós. Els noms comuns es pertoquen a la mateixa norma del cas en el qual no hi hagi topònims oficials, si bé han de ser substituïts per pictogrames.
miniatura|Senyal bilingüe (castellà i català) a València. miniatura|Senyals bilingües (basc-castellà) habituals al País Basc i Navarra.
Qualsevol altre text indicatiu (només bus, desviament provisional, àrea de serveis, etc.) apareix sempre en castellà, segons el Reglament General de Circulació. http://www.boe.es/boe/dias/2003/12/23/pdfs/A45684-45772.pdf
Galícia A Galícia, la toponímia oficial és la gallega des de 1983 (A Coruña, Ourense, etc.). Les indicacions de direcció no són per tant bilingües, sinó unilingües.
Astúries miniatura|esquerra|Senyalització bilingüe a Gijón. Al Principat d'Astúries, tot i que l'asturià no té rangle d'oficialitat, s'està procedint a l'oficialització de la toponímia en l'idioma vernacle restant únicament bilingües aquells topònims amb gran difusió en castellà com Gijón/Xixón o Oviedo/Uviéu. Actualment hi ha una gran disparitat dintre de la comunitat autònoma, la senyalització bilingüe és comuna a la majoria de les carreteres de la xarxa autonòmica i a algunes localitats com Mieres o Sama es fa servir únicament l'asturià.
Aragó miniatura|Cartell bilingüe castellà/aragonès a Artieda. A Aragó, on tampoc són oficials aragonès i català s'està procedint a la senyalització bilingüe d'algunes carreteres als respectius dominis lingüístics, principalment a les comarques de la Foia d'Osca, Somontano de Barbastre i la Franja. Els cartells indicant topònims estan en castellà i aragonès o català (El Grado/Lo Grau, Almudévar/Almudébar, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp).BOA DECRETO 206/2003, de 22 de juliol, del Govern d'Aragó, pel que s'aprova el Reglament General de la Llei 8/1998, de 17 de desembre, de Carreteres d'Aragó.
Senyalització en àrab En alguns trajectes força transitats pels passatgers del "Pas de l'Estret", com l'A-4, l'A-7 o l'A-2, es poden trobar senyals bilingües en àrab i espanyol, per a indicar les zones de descans i camins a prendre per a arribar a les zones portuàries amb destinació al Magrib, com Almeria i Algesires.
País Basc del Sud Al País Basc del Sud (Hego Euskal Herria / Hegoalde) administrativament Navarra i Euskadi es poden trobar cartells en basc i castellà:
Euskadi A Euskadi, la senyalització es presenta heterogènia, cada vegada menys però amb certa presència encara d'antics senyals direccionals únicament en castellà (més rarament en castellà i basc) i nous cartells bilingües en basc i castellà, instal·lats per les autoritats locals amb resultats gràfics molt diferents. Amb el temps, els municipis han convertit la seva senyalització només en eusquera (especialment a Biscaia i Guipúscoa), mentre que ciutats com Vitòria o Sant Sebastià -donada la difícil comprensibilitat dels topònims bascos per als no bascoparlants- l'han mantingut bilingüe (amb doble denominació oficial en les dues llengües).
En els últims anys, el Govern Basc ha engegat iniciatives per a garantir una major uniformitat gràfica en els senyals bilingües: l'ocupació de la lletra majúscula per als noms propis de regions, comarques i municipis, l'ocupació de la minúscula per a noms comuns i serveis, la generalització del text bilingüe en basc (dalt) i castellà (baix) amb equivalència gràfica entre les dues denominacions i l'ocupació de símbols o pictogrames de fàcil comprensió en el cas que la indicació estigui representada només en basc.
Navarra Només són cooficials els topònims en basc a la zones bascòfona i mixta, definides per la Llei Foral del Basc de 1986. L'obligatorietat de la senyalització bilingüe en la zona mixta (en la qual viu la major part de la població) ha variat al llarg dels anys depenent del desenvolupament reglamentari d'aquesta llei, sent en qualsevol cas obligatòria a la zona bascòfona (terç septentrional).
Itàlia A Itàlia, sobre la base de l'art. 125 del Regolamento di Attuazione del Codice della Strada (DPR n. 495 del 16 de desembre de 1992) es preveu la possibilitat de senyalitzar en més d'una llengua a les zones oficialment bilingües, però per a garantir la llegibilitat, precisa que cap senyal pot contenir inscripcions en més de dues llengües. Els topònims tradicionals i d'ús local poden afegir-se als topònims oficials expressats en italià.
El 2003 va ser integrat el Codice della Strada (DLgs n. 285/1992) a l'art. 37.2 amb la introducció de la facultat dels ens locals per a utilitzar, en els senyals d'entrada i sortida de poblat, topònims en llengües regionals o idiomes locals presents en la zona de referència, a més de la seva denominació en llengua italiana.
Tirol del Sud miniatura|Senyalització bilingüe italià-alemany al Tirol del Sur. miniatura|Senyals bilingües a Glurns. Al Tirol del Sud (Província Autònoma de Bozen), on hi regeix un bilingüisme perfecte, els senyals són totalment bilingües, en italià i alemany. L'Estatut Especial de la Regió (que és Llei Constitucional) preveu a més en l'art. 11 coma 2 "(...) l'obligació del bilingüisme en el territori de la província de Bozen" i que entre les dues indicacions no hagi diferències d'importància (és a dir, que ambdues inscripcions estiguin amb el mateix tipus i grandària de lletra).
S'informa de la doble versió oficial dels topònims en els cartells d'indicació i localització i de tots els altres textos complementaris als senyals de tràfic. Habitualment, es fa servir l'ordre italià/alemany a les autopistes i en la ciutat de Bozen (per la seva majoria de parlants d'italià), mentre que en el territori restant (per la seva majoria de parlants d'alemany) la senyalització segueix l'ordre invers alemany/italià, incloses les carreteres estatals, en l'actualitat administrades per l'administració provincial (l'ordre era italià/alemany sota l'anterior gestió d'ANAS). Als senyals sud-tirolesos, d'un disseny particularment cuidat, es proporcionen informacions no redundants i es fa un ampli ús dels pictogrames, fent generalment uns senyals clars i homogeneïtzats segons les regles del Codice della Strada italià i les convencions internacionals. miniatura|esquerra|Senyal bilingüe a Bozen.
Als municipis de parla ladina del Tirol del Sud, la senyalització és trilingüe: ladí/alemany/italià (malgrat les indicacions contingudes en el Codice della Strada, esmentades anteriorment) per a les indicacions toponímiques, de localització i direcció, mentre que només és bilingüe en alemany i italià per als textos complementaris, i segueix els esquemes i tipologies utilitzades a la resta de la província. Als municipis ladins de la província de Trento, la senyalització és de costum bilingüe en italià i ladí, però està limitada a la toponímia en els cartells de localització i als de destinació a carreteres locals únicament. Els textos complementaris només solen aparèixer en italià.
Vall d'Aosta