miniatura|Senyals de trànsit de l'any 1933 del Reglament general de circulació urbana de l'Ajuntament de Barcelona Els senyals de trànsit o senyals de circulació són els símbols usats en rètols o pintats a terra situats al costat de camins per a donar la informació, generalment per un sistema codificat, relativa a prohibicions, obligacions o consells adreçats als usuaris que transiten per un camí o carretera, especialment per als conductors de vehicles.
Com que les diferències d'idioma poden crear barreres, els senyals internacionals fan servir símbols en comptes de paraules i generalment es basen en protocols internacionals.
Història L'ús de senyals de trànsit a Europa ve d'antic. El motiu va ser que els senyals fossin comprensibles per als conductors de qualsevol país, ja que no contenien text. D'aquesta manera els automobilistes europeus que viatgen a un altre país on es parla una llengua diferent no tenen dificultat a interpretar les indicacions en les vies de circulació.
El cas, per exemple, dels Estats Units és diferent. Allà s'han fet servir un nombre més reduït de senyals de trànsit. La majoria de les indicacions es fan mitjançant cartells en què apareix un text. Per exemple, la prohibició de gir cap a l'esquerra s'indica amb un cartell amb el text "NO LEFT TURN". En aquest país tots els seus habitants parlen l'anglès i els turistes generalment també. D'aquesta manera un senyal de trànsit mitjançant text no crea cap problema als conductors. Això sí, apareixen cada vegada més senyals sense text i amb gràfics, ja que es reconeix cada vegada més que no tothom parla anglès.
Classificació S'han desenvolupat principalment a Europa i s'han adoptat en la majoria dels països. L'annex 1r de la convenció de Viena sobre senyals de trànsit i senyals del 8 novembre 1968 defineix vuit categories de senyals: A. Senyals de perill B. Senyals de prioritat C. Senyals de prohibició o restricció D. Senyals d'obligació E. Senyals amb instruccions especials F. Senyals de servei d'informació d'instal·lacions G. Senyals indicatius de situació, direccions, etc.. H. Panells addicionals
Nogensmenys, els països i les àrees categoritzen els senyals del trànsit de diverses maneres. Als Estats Units, el tipus, la col·locació i els estàndards gràfics dels senyals de trànsit i de les marques del paviment es regulen legalment. Altres països, com la resta de països del continent americà i Austràlia, solen seguir el sistema estàndard nord-americà, que és diferent de l'europeu (que generalment és seguit per la major part de països africans i d'Orient Mitjà).
Senyals de trànsit verticals miniatura|Un dels senyals de trànsit més inusuals del Regne Unit, en el Magic Roundabout de Swindon miniatura|Un senyal de "confirmació de ruta" de la carretera de Warrego (Queensland, Austràlia), que informa els conductors de la distància (en quilòmetres) dels llocs esmentats Els senyals de trànsit verticals a Espanya es basen en la normativa de la Unió Europea perquè siguin iguals en tots els països de la Unió (Convenció de Viena), i es divideixen en els següents grups: Senyals de reglamentació: Senyals de prioritat Senyals de prohibició d'entrada Senyals de restricció de pas Altres senyals de prohibició o restricció de pas Senyals d'obligació Senyals de fi de prohibició o restricció Senyals d'advertència de perill Senyals d'indicació: Senyals d'indicacions generals Senyals de carrils Senyals de servei Senyals d'orientació: Senyals de presenyalització Senyals de direcció Senyals d'identificació de carreteres Senyals de localització Senyals de confirmació Senyals d'ús específic en poblat Panells complementaris Altres senyals Senyals d'obres : Senyals de perill Senyals de limitació de velocitat Senyals de final de prohibició o restricció
Forma i color Segons el grup, els senyals tenen formes i colors diferents, per tal que puguin reconèixer amb facilitat des de lluny: Els senyals de prioritat de pas, per la seva importància, tenen formes diferents a tots els altres. Lestop té forma octogonal i és de color vermell. El senyal de prioritat de pas general, o "Cediu el pas", té forma de triangle invertit i és de color blanc amb la vora vermella. Els senyals d'advertiment tenen forma de triangle i són blanques amb la vora vermella. Els senyals de circulació tenen forma rodona o quadrada, i són blaus. Els rodons indiquen obligatorietat i els quadrats són informatius. Els senyals d'estacionament són rodons de color blau amb la vora vermella i una o dues línies vermelles en diagonal, o bé quadrats o rectangulars de color blau. Els rodons indiquen prohibició i els quadrats o rectangulars són informatius. Els senyals informatius tenen forma rectangular i són blaus. Els senyals de final de prohibició tenen forma rodona i són blancs amb tres línies negres en diagonal. Els senyals de prohibició tenen forma rodona i són blancs amb la vora vermella. miniatura|center|500px|<center>Senyals de prohibició
Tipografia A Espanya, segons la norma 8.1-IC, fins a l'any 2014 s'havien d'utilitzar dos tipus de lletra que s'adjunten dimensionades amb la norma. Per a la senyalització en autopistes, autovies i vies per a automòbils, s'utilitzarà l'alfabet anomenat Autopista;Apartat 2.6.1.1 de la Norma 8.1-IC de senyalització vertical. mentre que per a les carreteres convencionals, l'entorn urbà i la resta de vies es farà servir l'alfabet Carretera Convencional. Des del 2014 l'alfabet Carretera Convencional s'utilitza tan en autopistes com en la resta de vies. L'alfabet Carretera Convencional també s'empra a Cuba i a Guinea Equatorial.
Existeixen versions comercials de les dues fonts. La versió de l'alfabet Autopista és la font Highway Gothic (fins al 2014), i del Carretera Convencional és Traffic Type Spain.
Tanmateix, en certes vies com l'autopista de pagament AP-7 s'ha utilitzat la tipografia Helvetica en diversos trams dins de Catalunya. De fet, la tipografia Helvetica la podem trobar àmpliament en els cartells de direccions urbanes de Catalunya, ja que és la tipografia que s'ha anat utilitzant en els Manuals de Senyalització Urbana d'Orientació, publicats per la Generalitat de Catalunya, des de 1983, amb la publicació dImatge gràfica de la senyalització exterior, en la qual es proposava la tipografia Helvetica. En el Manual de 2005 s'hi utilitzaven dues versions de la família tipogràfica Helvetica: Helvetica 85 Heavy i Helvetica 65 Medium, i a les dues versions s'hi aplicaren una condensació del 20%, per tal de millorar-ne la llegibilitat. La primera es feia servir per als pols interurbans (poblacions i recursos territorials i temàtics senyalitzables), mentre que la segona es feia servir per als pols urbans, és a dir, carrers, places, serveis, instal·lacions culturals i esportives, etc. Però en el Manual vigent, de l'any 2014, es deixen d'utilitzar aquestes dues versions per utilitzar-ne només una: Helvetica Neue 75 Bold.
Però en altres països s'utilitzen altres tipus de lletres:
Andorra: Swiss 721 Black Condensed BT (encara que també hi podem trobar senyals amb tipografies utilitzades a França i a Espanya) França, Senegal, Costa d'Ivori, Principat de Mònaco: Caractères L1, L2, L4 i L5. Caractères L1 i L2 són dos tipografies només amb caràcters en majúscules (excepte les lletres h, k, m, t), i s'utilitzen en general per indicar poblacions. Caractères L1 és la versió gruixuda utilitzada per fons clars (blanc i groc) i Caractères L2 és la versió prima utilitzada per fons foscos (vermell, blau i verd). Les tipografies Caractères L1 i L2 són la versió moderna de les tipografies que s'utilitzaven en els senyals fabricats per Michelin a mitjans del , i que es van implementar a Espanya l'any 1962. Aquests senyals Michelin utilitzaven una tipografia en cursiva de tipus serif semblant a la Traffic Type Luxembourg, també utilitzada a Espanya i a Luxemburg. Caractères L4 és una tipografia que sí inclou caràcters en minúscula i que s'utilitza per indicar punts d'interès i serveis. Finalment, s'utilitza una altra tipografia, la Caractères L5, que s'assembla a la Frutiger i que s'utilitza per indicar rutes turístiques, punts d'interès turístic i cultural, així com en els cartells d'entrada als departaments i a les regions. Al departament dels Pirineus Orientals, la tipografia Caractères L5 s'utilitza també en els cartells d'entrada de les comarques. Existeixen les versions comercials de les tipografies Caractères L1, L2 i L4 amb els noms Signal No 1, No 2 i No 4, respectivament. Àustria i Eslovàquia: TERN (Trans European Road Network). Fins al 2010 a Àustria s'utilitzaven les tipografies Mittleschrift Austria i Engschrift Austria. A Eslovàquia fins al 2014 s'utilitzà la tipografia Universal Grotesk. TERN és una família de tipografies dissenyada per millorar la llegibilitat dels senyals de trànsit en condicions meteorològiques adverses i a distàncies llargues. La família TERN forma part d'un projecte europeu que pretén unificar la senyalització dels diferents països europeus. A data de gener de 2017 només l'han adoptat Àustria i Eslovàquia, i els Països Baixos s'ha adoptat la versió TERN VMS, la versió dissenyada pels cartells d'elèctrics de missatge variable (en anglès VMS, Variable Message Signage, Senyalització de missatge variable). Grècia, Alemanya, Letònia, Txèquia, Vietnam, Sud-àfrica, Namíbia, Lesotho, Moçambic, Regne d'eSwatini i altres països membres de la Comunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC en anglès): DIN 1451 Mittelschrift i DIN 1451 Engschrift Països Baixos i Surinam: Diferents fonts de la família ANWB Noruega: Trafikkalfabetet (dissenyada l'any 1965) Suècia: Tratex. Versió comercial de la tipografia: Traffic Type Sweden Estònia: Arial Dinamarca: Vejtavleskrift (dissenyada a la dècada de 1970 inspirant-se en la tipografia britànica "Transport"). Polònia: Drogowskaz Xile: Ruta CL Japó: Pels textos en anglès s'utilitza una tipografia semblant a l'Helvetica, i també es pot trobar la tipografia Vialog (la tipografia Vialog també s'utilitza en els cartells de rodalies de RENFE) Suïssa i Liechtenstein: Frutiger 57 Condensed (fins al 2003 feia servir SNV. SNV: Schweizerische Normen-Vereinigung, "Associació Suïssa d'Estandardització") Luxemburg: SNV, Caractères L1,L2 i L4, Helvetica Bèlgica, Romania, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina: SNV Regne Unit, Portugal i Maurici: Transport Heavy i Transport Medium. Les dues versions de la tipografia Transport es van dissenyar entre 1957 i 1963, amb l'objectiu de millorar la llegibilitat dels senyals de trànsit amb l'augment del transport per carretera al Regne Unit. Els seus dissenyadors van ser Jock Kinneir (1917-1994) i Margaret Calvert (1936). Des de principis de la dècada de 1990 aquestes dues tipografies s'utilitzen en els senyals de Portugal. Pels fons clars i caràcters foscos, es fa servir la Transport Heavy (Transport Bold en la versió comercial), i pels fons foscos i caràcters clars es fa servir la Transport Medium. Aquestes dues tipografies s'utilitzen per les indicacions en anglès a Qatar, Emirats Àrabs Units, Egipte i Kuwait. Irlanda, Islàndia i Itàlia: Transport Heavy. (En el cas d'Irlanda es fa servir una versió de la Transport Heavy en els textos en irlandès. A Itàlia s'utilitza, juntament amb la Transport Heavy, una tipografia més estreta, anomenada Alfabeto Stretto. I a Islàndia es fa servir la Transport Heavy afegint alguns caràcters islandesos com Ð, ð, Æ, æ, Þ, þ) Equador, Indonèsia, Filipines, alguns estats dels Estats Units i algunes províncies canadenques: Clearview Marroc: ASV Codar (textos en àrab), Tifinaghe-Izuren IRCAM (textos en amazig), Caractères (textos en francès) Israel: Tamrurim (textos en hebreu); Medina (textos en àrab); Triumvirat, Helvetica o Clearview (textos en anglès) Corea del Sud: Panno