El terme llatí characteristica universalis, interpretat habitualment com a característica universal, o caràcter universal, és un llenguatge universal i formal ideat pel filòsof alemany Gottfried Leibniz, capaç d'expressar conceptes matemàtics, científics i metafísics. Leibniz tenia l'esperança de crear un llenguatge que es pogués utilitzar en el marc d'un càlcul lògic universal o càlcul ratiocinator.
La universalis characteristica és un concepte recurrent en els escrits de Gottfried Leibniz. Quan escriu en francès, de vegades utilitza la frase générale spécieuse en el mateix sentit. De vegades, el concepte es combina amb el seu concepte de càlcul ratiocinator i amb els seus plans per a una enciclopèdia com un compendi de tot el coneixement humà.
Llenguatge universal Leibniz va defensar un llenguatge pictogràfic universal com la clau per a totes les ciències.Otto Neurath, Un dels nostres eslogans a Viena va ser, 'Les paraules divideixen: els dibuixos uneixen
Igual que amb el càlcul ratocinator de Leibniz, dues escoles diferents de pensament filosòfic van insistir en dos aspectes diferents que es poden trobar en els escrits de Leibniz. El primer punt de vista posa en relleu la lògica i l'idioma, i està associat amb filosofia analítica i el racionalisme. El segon punt de vista està més en sintonia amb els punts de vista de Couturat, que posen l'accent en la ciència i l'enginyeria, associat amb la filosofia de síntesi i l'empirisme. Leibniz esperava que un o ambdós d'aquests aspectes guiessin el raonament humà com el fil d'Ariadna i, per tant, proposessin solucions a molts dels problemes urgents de la humanitat:
Un llenguatge universal, llenguatge de la comunicació lògica i internacional Molts estudiosos dels escrits de Leibniz semblen coincidir en el fet que entenia la characteristica universalis com una forma d'idioma ideogràfic basant-se en una versió racionalitzada dels principis dels caràcters xinesos, com els europeus els entenien al . Des d'aquesta perspectiva, és comú trobar la characteristica universalis associada a la creació contemporània d'idiomes universals com l'esperanto, llengües auxiliars com la interlingua, i projectes com la lògica formal, com el Begriffsschrift de Gottlob Frege. L'expansió mundial del comerç europeu en el temps de Leibniz per motivacions mercantilistes va portar alguns a trobar un llenguatge universal del comerç per tal que els agents poguessin comunicar-se amb qualsevol llenguatge natural. La motivació mercantil volia informar algunes de les investigacions en caràcters universals, i també ha estat present en l'associació dels projectes de llenguatge universal amb ordinador, metallenguatges com l'XML.Roy i Ramanujan 2000, Yen et al. 2002
D'altres, com Jaenecke, per exemple, han observat que Leibniz també tenia altres intencions per a la characteristica universalis, els aspectes en què es consideri una font de la vaguetat i inconsistència esmentada en les interpretacions modernes. Segons Jaenecke: el projecte de Leibniz no és una qüestió de lògica, sinó més aviat de representació del coneixement, un camp poc explorat en l'epistemologia lògica orientada avui dia a la filosofia de la ciència. És precisament aquesta orientació unilateral d'aquestes disciplines la que s'encarrega de la imatge distorsionada de la tasca de Leibniz en la literatura.Jaenecke 1996
Com va escriure Couturat, Leibniz va criticar els sistemes lingüístics de George Dalgarno i John Wilkins per aquest motiu, ja que es va centrar a utilitzar: ...llengües pràctiques, més que no d'utilitat científica, és a dir, per ser principalment llengües artificials destinades a la comunicació internacional i no llengües filosòfiques que serveixin per a expressar les relacions lògiques dels conceptes. Ell està a favor, i s'oposa a ells, la veritable "característica real", que expressaria la composició dels conceptes mitjançant una combinació de signes que representen els seus elements simples, de manera que la correspondència entre les idees i els seus símbols compostos seria natural i no convencional.Couturat 1901. cap 3
Un llenguatge universal de la ciència Leibniz diu que el seu objectiu era un alfabet del pensament humà, un llenguatge simbòlic universal (caràcter) de ciència, matemàtiques i metafísica. Segons Couturat: "el maig del 1676, una vegada més identificat amb el llenguatge universal de la característica, somiava amb un llenguatge que també seria un càlcul, una mena d'àlgebra del pensament" (1901, cap 3.). Aquesta característica va ser una universalització de les diverses "característiques reals". Couturat va escriure que Leibniz donà jeroglífics egipcis i xinesos i signes químics, com a exemples de característiques reals per escrit:
Això demostra que la característica real era per ell una ideografia, és a dir, un sistema de signes que representen directament les coses (o, més ben dit, les idees) i no paraules, de manera que cada nació pot llegir-los i traduir-los en el seu idioma.Couturat 1901, chpt. 3
En una nota al peu de pàgina, Couturat va afegir: En altres parts, Leibniz fins i tot inclou entre els tipus de signes notes musicals i signes astronòmics (els signes del zodíac i els dels planetes, incloent-hi el sol i la lluna). Cal assenyalar que Leibniz de vegades utilitza signes planetaris en lloc de les lletres en els seus càlculs algebraics.
Per tant, la representació universal del coneixement consisteix a combinar les línies i punts amb "un tipus d'imatges" (pictografies o logogrames) per a ser manipulats per mitjà del seu càlcul ratiocinator.
Metafísica Hartley Rogers va posar en relleu l'aspecte metafísic de la characteristica universalis relacionant-la amb la "teoria elemental de l'ordenació dels nombres reals", definint-la com "un sistema exactament definible per a fer declaracions de ciència" (Rogers, 1963: 934). Un dels projectes lingüístics universals com l'esperanto, i projectes de la lògica formal, com la Begriffsschrift de Frege no es relacionen habitualment amb la síntesi epistèmica de la ciència empírica, les matemàtiques, pictografies i la metafísica en la forma descrita per Leibniz. Per tant, els estudiosos han tingut dificultats a mostrar com els projectes com l'esperanto i el Begriffsschrift encarnen la visió completa que Leibniz tenia per la seva characteristica.
Els escrits d'Alexander Gode van suggerir que la characteristica de Leibniz tenia un biaix metafísic que li va impedir ser un reflex fidel de la realitat. Gode va posar èmfasi en el fet que Leibniz estableix primerament certs objectius o funcions, i després va desenvolupar la characteristica per a complir aquestes funcions.
Gode i els seus companys consideren la interlingua com una realitat preexistent, un format de forces de la natura durant un període de segles. L'objectiu de Gode i IALA, l'associació d'investigació que produeix i estandarditza la interlingua, era reflectir fidelment la realitat, no per construir un nou llenguatge com Leibniz tenia l'esperança de fer. Mentre Gode va veure la interlingua com a resultat del creixement de la ciència i la tecnologia, que creia que era millor descriure-la com un reflex del llenguatge natural, en comptes de la ciència.
Gode i els seus companys descarten el biaix metafísic de Leibniz cap a la definició de les funcions lingüístiques i el lliurament d'aparells estructurals per a dur-les a terme, preferint un sistema que van veure com a modelat per les forces naturals. Per tant, Gode veu la interlingua com a filosòficament diferent de les characteristica universalis i, en certa manera, d'altres idiomes auxiliars, ja que simplement no és la seva intenció complir aquests objectius. <ref>Gode, Alexander, The problem of function and structure in Interlingua . Convention of the Modern Language Association of America: Conference on Interlinguistics, New York City, December 1954.</ref>
Per a L. L. Zamenhof, el desenvolupament del llenguatge és un mitjà cap a un fi pràctic, com la comunicació entre persones amb diferents llengües nacionals. Així, mentre Zamenhoff pot ser vist com un model d'adaptació de Leibniz a la seva pròpia finalitat, Gode conscientment rebutja el model de pla.
Ciència En l'àmbit de la ciència, Leibniz va dirigir la seva characteristica per a formar mapes, diagrames o quadres, que representen qualsevol sistema a qualsevol escala, i són compresos per tothom sense importar l'idioma natiu. Leibniz va escriure:
Els humans, encara que vaig aprendre fa molt de temps que han pensat en algun tipus de llenguatge o característica universal pel qual tots els conceptes i les coses es poden posar en un bon ordre, i amb l'ajuda de les diferents nacions poden comunicar els seus pensaments i cadascú llegeixi en el seu idioma el que un altre ha escrit en el seu, tanmateix però, ningú ha tractat d'una llengua o característica que inclogui al mateix temps les arts de descobriment i de la sentència, és a dir, els signes i els caràcters que tenen el mateix propòsit que els signes aritmètics que serveixen per als nombres i els signes algebraics de les quantitats preses en abstracte. No obstant això, sembla que des que Déu ha concedit aquestes dues ciències a la humanitat, ha tractat que ens comuniquin un secret que s'amaga molt més en el nostre enteniment, dels quals no són sinó les ombres".altra referència, encara que en alemany: Gottfried Wilhelm Leibniz: Zur allgemeine Charakteristik. Hauptschriften zur Philosophie der Grundlegung. Philosophische Werke Band 1. Pàgina 30-31. Traduït per Artur Buchenau. Revisat i amb introducció i notes publicades per Ernst Cassirer. Editorial: Félix Meine. Hamburg. 1966. (A menys que s'indiqui el contrari, totes les cites de Leibniz són de la seva obra Sobre la característica general, segons la traducció de Loemker (1969): 221-25. Aquest passatge és de la p. 222.)
P. P. Weiner planteja un exemple d'una aplicació a gran escala de la characteristica de Leibniz a la ciència climàtica. Un enginy per a predir el clima inventat per Atanasi Kirchner, "Leibniz estava interessat en els seus propis intents d'inventar un llenguatge universal" (1940).
Fearnley-Sander (1986) va anar un pas més enllà, la definició de Leibniz de la characteristica com una combinació de l'àlgebra de la lògica (que Fearnley-Sander defineix com el càlcul ratiocinator) i l'àlgebra de la geometria (definit com a characteristica geometrica). Fearnley-Sander va suggerir que aquesta combinació havia "arribat a esdevenir-se" amb l'augment de l'àlgebra universal. Algunes persones que no siguin Fearnley-Sander que treballen en l'àrea de l'"àlgebra universal" no creuen que l'estudi de les propietats matemàtiques i la lògica de les estructures algebraiques en general, i l'àlgebra universal, tinguin res a veure amb la characteristica.
Leibniz va parlar del seu somni d'un llenguatge científic universal al començament de la seva carrera, de la manera següent: