Esdeveniments 9 de març, Mobile, Florida espanyola: els espanyols derroten als britànics en la batalla de Fort Charlotte durant la Guerra d'independència dels Estats Units. 19 de maig, Nova Anglaterra, Estats Units: degut a la combinació del fum d'un incendi forestal, una boira i un dia ennuvolat, es viu a Nova Anglaterra el dia fosc de Nova Anglaterra. 7 d'agost, Oceà Atlàntic: els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola. 7 d'octubre, Blacksburg, Carolina del Sud: victòria americana en la batalla de Kings Mountain, en el marc de la Guerra de la Independència dels Estats Units. 25 de desembre, Aranjuez: Espanya signa amb el Marroc el Tractat d'Aranjuez en el que, a canvi de la cessió de territoris al nord d'Àfrica del primer al segon, el Marroc reconeix la titularitat de Melilla a Espanya. Gran huracà de 1780, el cicló tropical atlàntic més mortífer de tots els temps. Goya pinta el Crist crucificat carnestoltes: s'estrenen al Teatro Valle de Roma Caio Mario, Le donne rivali, i al Teatro dei Fiorentini de Nàpols I finti nobili, L'avviso ai maritati i Il falegname, òperes compostes per Domenico Cimarosa. Primera edició del Diccionario de la lengua española.
Naixements Països Catalans 10 d'agost, Sabadell: Fèlix Amat de Palou i Pont, escriptor, filòsof afrancesat, lexicògraf i teòleg jansenista català de la Il·lustració, oncle de Fèlix Torres i Amat de Palou. Barcelona: Josep Robrenyo i Tort, escriptor i actor català. València: Josep Català i Codina, pedagog uruguaià d'origen valencià. Sant Feliu de Guíxols: Josep Preses i Marull, polític i escriptor català. València: Miquel Parra i Abril, pintor valencià. Barcelona: Joan Balle i Milans del Bosch, advocat i polític
Resta del Món 13 de gener, Rennes: Pierre Jean Robiquet, químic francès. 28 de gener, Macerata: Giovanni Battista Velluti, castrat. 11 de febrer, Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya. 7 de març: Alexandre Deschapelles, soldat i jugador d'escacs francès. 22 d'abril, Kirchheimbolanden: Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del príncep Carles Cristià, duc de Nassau-Weilburg i de Carolina d'Orange-Nassau. 29 d'abril, Besançon, França: Charles Nodier, escriptor francès (m. 1844). 10 de maig, Senigallia, Itàlia: Angelica Catalani, cèlebre soprano italiana (m. 1849). 20 de maig, Buenos Aires: Bernardino Rivadavia, polític de les Províncies Unides del Riu de la Plata i primer President de l'Argentina (1826 - 1827). 1 de juliol: Karl von Clausewitz, soldat prussià, historiador militar i teòric militar, conegut per la seva obra Vom Kriege. 27 de juliol, Jiquilpan, Michoacán: Anastasio Bustamante y Oseguera, president de Mèxic en tres ocasions (1830 - 1832, 1837 - 1839 i 1839 - 1841). 29 d'agost, Montalban, Tarn i Garona: Jean Auguste Dominique Ingres, pintor francès d'estètica neoclàssica, famós pels retrats (m. 1867). 17 d'octubre, París, França: Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, pensador i sociòleg francès (m. 1825). 20 d'octubre, Ajaccio, Còrsega: Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó (m. 1825). 20 de desembre: Lauritz Schebye Vedel Simonsen, historiador danès precursor de la moderna arqueologia. 26 de desembre, Jedburgh: Mary Somerville, matemàtica i astrònoma escocesa pionera (m. 1872). Potsdam Augusta de Prússia, electriu de Hessen-Kassel, Princesa de Prússia que es casà amb l'elector Guillem II de Hessen-Kassel. Plòvdiv: Eugeni II de Constantinoble, Patriarca de Constantinoble (1821 - 1822). Estrasburg: Johann-Georg-Daniel Arnold, dramaturg alsacià. Departament de Paraguarí: Fulgencio Yegros Quyquyhó, primer Cònsol del Paraguai i un dels artífexs de la independència del país.
Necrològiques Països Catalans 9 de desembre, Valènciaː Antonia Gómez de Orga, impressora valenciana (n. 1715). València: Manuel Just, compositor i mestre de capella valencià.
Resta del món 13 de gener, Berlín: Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, filla del duc Ferran Albert II i d'Antonieta Amàlia de Brunswick-Blankenburg. 23 d'abril, Dresden: Maria Antònia de Baviera, compositora i mecenes alemanya (n. 1724). 29 d'agost, París: Jacques-Germain Soufflot, arquitecte francès. 23 de setembre, París: Marie-Anne de Vichy-Chamrond, marquesa du Deffand, escriptora i tertuliana francesa (n. 1697). Seidingstadt: Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen, fill del duc Ernest Frederic II i de Carolina d'Erbach-Furstenau. Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria que fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi. Trillo, província d'Osca: Salvador Reixac, compositor i violinista barceloní. Varsòvia: Bernardo Bellotto, també anomenat Canaletto el jove, pintor vedutista. Étienne Bonnot de Condillac, filòsof francès fundador del sensisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions. Madrid, Luis Egidio Meléndez, pintor espanyol d'origen napolità. Varese, Regne de Sardenya-Piemont: Francesc III d'Este i III de Mòdena , membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena (1737 - 1780). Fou succeït per Hèrcules III d'Este. Torí: Salvatore Lanzetti, músic italià. Madeleine-Céleste Durancy, cantant dramàtica francesa
Referències