La psicologia dels grups és la branca de la psicologia que estudia els processos psicosocials bàsics en funció de les relacions que fan els éssers humans els uns amb els altres de manera que el nostre comportament està influenciat pel comportament dels altres.Psicologia i sociologia de grup xtec.cat
El grup social Definició La psicologia social defineix el grup com dues o més persones que comparteixen metes comuns, vinculades per pautes d'interacció social relativament estables i que perceben que, en realitat, formen part del grup dins un context social determinat. El grup és una totalitat en la qual els seus components interaccionen entre si permanentment: és un sistema i un procés al mateix temps.Society for the Psychological Study of Social Issues (SPSSI) División 9 de la American Psychological Association
Agrupació d'individus miniatura|El judaisme és un grup en què la seva frontera obeeix a un criteri religiós Hi ha diferents motius que porten l'ésser humà a agrupar-se i formar part d'un determinat grup:
Satisfer les necessitats psicològiques i socials Assolir objectius molt difícils per a un individu Proporcionar coneixements i informacions que són difícils d'obtenir individualment Resoldre les necessitats de seguretat davant enemics o amenaces comunes Perquè dona identitat social
Característiques del grup social Consciència d'unicitat: la condició més important per a establir l'existència d'un grup és el sentiment d'unitat que dona Cohesió social interna al grup. Aquesta consciència grupal permet veure les diferències entre l'endogrup i l'exogrup marcant les similituds amb el primer i marcant distància social i negant-los la seva individualitat amb l'exogrup.
Fronteres del grup: els grups tenen fronteres molt definides, que els diferencien entre si i que són conegudes tant pels seus integrants com pels que no en són, i determinen quin tipus d'activitats són apropiades o no dins dels seus límits. El tipus de fronteres pot obeir a diversos criteris, de creences, ideològics, etc. Les diferents fronteres poden ser més o menys permeables, i determinen grups oberts (com els laborals, polítics, etc., ja que pertànyer-hi està determinat pels mèrits individuals o la seva adhesió: es tracta d'estatus adquirit) o grups tancats (com els grups racials, ètnics, etc., en què és molt difícil accedir-hi).LA DINÀMICA DE GRUPS I LA FACILITACIÓ DEL CREIXEMENT I L'EFICÀCIA GRUPAL
Estructura del grup L'estructura del grup està constituïda pel conjunt de regularitats que emmarquen els seus processos; són elements explícits la mida del grup, el lloc on se situa, la distribució al territori dels seus membres, etc.
Classes de grup Tradicionalment, es distingeixen el grup primari del grup secundari:
GRUP PRIMARI GRUP SECUNDARI Nombre d'integrants reduït Nombre d'integrants ampli Refereix l'individu en la seva totalitat (intimitat) Refereix únicament determinats aspectes de la conducta Personal Impersonal Interacció contínua Interacció esporàdica Duració llarga Duració curta Expectatives informals Prescripcions formals Restriccions imposades de manera informal Restriccions imposades de manera formal Vincles expressius Vincles instrumentals
La família, els grups d'amics i els grups de jocs, per exemple, serien grups primaris, mentre que els sindicats, els partits polítics, la facultat, els organismes oficials, etc., serien grups secundaris.
Exemples Família Partit polític Grup d'amics Facultat
En el context organitzacional, i a partir dels grups secundaris, s'han diferenciat altres tipus de grups: Segons el nombre de persones que els integren: microgrups i macrogrups. Segons la forma en què s'origina el vincle grupal: voluntaris i artificials. Segons el nivell de formalitat: formals i informals. Segons la dimensió temporal: permanents i temporals. Segons la finalitat: de treball i socioemocionals.
Grup de referència i grup de pertinença miniatura|La persona que creu o vol pertànyer al moviment hippy adoptarà un estil de vestir, de comportament, de pensament semblants al de la persona de la fotografia Grup de referència: es parla de la unitat social amb la qual s'identifica un individu, que li serveix per a definir la seva conducta i avaluar-la, en funció dels criteris de grup. Els grups de referència compleixen dues funcions bàsiques: Funció normativa: quan algú creu o vol pertànyer a un grup, adopta les seves característiques, des de creences, opinions i regles, fins a les pràctiques i la forma de vestir o pentinar-se: el comportament de l'individu depèn del comportament del grup. Funció de comparació o valorativa: serveix com a criteri amb el qual jutjar-nos i avaluar-nos en qualsevol aspecte, i té una gran repercussió en la formació de l'autoconcepte. Grup de pertinença: és la unitat social a la qual realment pertany l'individu.
En el cas que el grup de referència no sigui el de pertinença, es pot experimentar un sentiment de privació relativa, o sigui, insatisfacció derivada de la discrepància establerta entre el que es té i el que es creu que s'hauria de tenir. La privació relativa pot fomentar el descontentament social i empènyer cap a activitats revolucionàries. El cas contrari és la gratificació relativa, que fa sentir satisfacció cap al sistema. Existeix també el grup de referència contrari, que serveix per establir-hi comparacions.
Normes i rols Les normes miniatura|En el món de l'esport, les conductes de fair-play serien normes implícites i descriptives Les normes ens permeten establir el que coneixem com a ordre social, que permet experimentar el món com a predicible, i que adquirim mitjançant les expectatives que compartim amb altres membres de la societat. Tenim un comportament social que ens és prescrit en termes de demandes que ens indiquen què hem de fer i què no hem de fer. Aquests requeriments socials són normes, patrons de conducta compartits pels membres d'un grup social i als quals ens hem d'ajustar. Hi ha normes explícites, que són precises, detallades i es regulen mitjançant lleis i regles escrites, senyals, etc. Orienten cap a les accions més apropiades per a cada situació i es mantenen segons sancions positives o negatives. D'altres són normes implícites o tàcites, no estan escrites ni hi ha lleis que les estableixin, però tothom les segueix com si fossin explícites.¿Qué son las normas implícitas? ¿Y las formales?
Hi ha altres tipus de normes: Normes descriptives: són les que indiquen el que fa la majoria de la gent en una determinada situació, i indiquen així quina és la conducta més efectiva o adaptativa per a la situació. Normes imposades: especifiquen el que s'hauria de fer, quin és el comportament adequat i quin l'inadequat en una situació donada. En les situacions en què hi ha probabilitat d'un comportament antisocial, tenen més efecte les normes imposades.
Rols Els rols són les exigències que s'apliquen a la conducta d'una categoria específica de persones en determinats contexts socials. Indiquen qui ha de fer, quan i com una determina acció. Els rols suposen un procés de categorització, mitjançant el qual s'estructura el món social en categories d'individus amb qui es pot interaccionar. Actuen com a etiquetes que permeten als individus presentar-se als altres, i que els serveixen per a concebre's, avaluar-se i jutjar les seves pròpies accions; però també permeten fer-ho en relació amb les persones amb qui es relacionen socialment. Els rols afecten un conjunt de normes que defineixen quines són les nostres obligacions, les accions que altres persones poden demanar-nos fer legítimament basant-se en el rol; i també defineixen les nostres expectatives.
Classes de rols Rol social: el model de conducta queda definit pel consens dels membres del grup, i la posició s'identifica en aquest cas amb l'estatus. Aquest tipus de rol facilita l'eficàcia del grup, ja que delimita clarament les feines a fer per assolir l'objectiu del grup. Rol personal: l'individu mateix determina la seva posició com a model de comportament. Rol imposat o rol prescrit: el model de conducta està imposat des de fora de l'individu, mitjançant una sèrie de prescripcions concretes. Rol realitzat: correspon a la conducta que realitza concretament un membre del grup, que no necessàriament ha de ser el model de la resta de membres. Rol ideal: coincideix amb el model de conducta que cada membre del grup es proposa realitzar com a objectiu, al marge de tota la pressió social. Sol coincidir amb el rol personal.
Assumpció del rol
L'assumpció del rol és un procés en curs que inventa el comportament propi en funció de les interaccions que s'estableixin; per tant, les interaccions mateixes són temptatives. L'assumpció del rol implica interioritzar la perspectiva de l'altre en una situació particular i, alhora, observar la pròpia conducta des del punt de vista d'aquesta persona. Els rols fan la funció de marc des d'on reprendre en qualsevol moment la interacció social interrompuda, recorrent a significats preestablerts de manera que podem saber què s'espera de nosaltres i què podem esperar dels altres.
Elaboració del rol La representació del rol suposa la creació contínua de l'acció, inventar constantment actuacions amb les quals acomodar la conducta a la dels altres. Per tant, elaborar un rol suposa també redefinir-lo, com ha passat en les darreres dècades amb el rol de la dona (Vegeu rol de gènere). En certs casos, arriba a produir-se una adhesió al rol, una fusió del rol amb la persona, que arriba a afectar la seva personalitat i el seu autoconcepte. És habitual que es produeixin els anomenats rols mestres o nuclears, com per exemple el jutge que manté un caire autoritari en altres facetes de la seva vida.
Tensió de rol miniatura|L'adolescència és un moment vital en què habitualment es viu tensió i ambigüitat de rol El fet d'exercir un determinat rol pot suposar també l'aparició de determinats problemes. Quan un individu ha d'afrontar aquestes exigències pot experimentar l'anomenada tensió de rol:
Ambigüitat de rol: quan sorgeix un nou rol, sovint, les expectatives no són clares i el canvi social és molt ràpid i exigeix una definició de rols gairebé permanent. En aquests casos, els individus poden experimentar certa tensió perquè no saben com comportar-se. L'exemple típic són els adolescents, als quals se'ls demana que es comportin com a adults sense tenir-ne els drets.
Conflictes de rol: quan sorgeix un nou rol i es tenen diferents expectatives respecte al comportament de l'altre, si es discrepa just en allò que legítimament s'espera de l'altra persona. Per exemple, l'obrer que ascendeix a capatàs i que té davant un amic i un subordinat.
Un mecanisme típic per fer front a la tensió de rol és la compartimentació, o sigui, dividir la vida en compartiments i entendre que actuem de manera diferent com a mares o pares que com a membres d'un partit polític. Altres accions que es poden prendre per evitar la tensió de rol, serien: Que cada estatuts tingui el rol que li correspon. Que els continguts del rol siguin explícits. Que els diferents rols se circumscriguin a àrees concretes, sense zones ambigües. Que un mateix rol no impliqui exigències contradictòries. Que el grup limiti l'accés de les persones a estatus compatibles. Que els rols tinguin certa continuïtat en el temps.
Rols i grups socials En tot grup social es reparteixen els rols entre els diferents membres que el formen, a vegades de manera formal i d'altres d'informal. Els rols ajuden a establir responsabilitats i treure obligacions dels integrants d'un grup, i es constitueixen com un mitjà amb el qual els membres del grup comparteixen opinions, pensaments i conductes. Per contra, els rols poden generar conflictes, tant dins com fora del grup.
Principals processos d'influència social Suggestió miniatura|La persuasió sol ser una arma usada pel món polític