El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 200 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1323 - Càller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya. 1391 - València: El Consell de la ciutat emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers. 1808 - el Bruc (l'Anoia): el sometent català guanya la segona batalla del Bruc a la guerra del Francès contra l'exèrcit napoleònic. 1925 - Barcelona: El públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir. 1991 - Barcelona: 21.104 espectadors omplen el Palau Sant Jordi en un concert de rock català, amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. 2014 - Barcelona: Som Escola organitza la mobilització per l'escola catalana i el dret a decidir el model educatiu.
Resta del món 1658 - La batalla de les Dunes o de Dunkerque, va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé. 1752 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): el Regne d'Espanya signa el Tractat d'Aranjuez amb el Sacre Imperi i el Regne de Sardenya-Piemont amb el qual es comprometen a ajut mutu i que es respectaran els respectius territoris a la Península Itàlica. 1775 - Estats Units: Es funda l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. 1800 - Marengo (Alessandria, Piemont, Itàlia): Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Marengo contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic durant la guerra de la Segona Coalició. 1807 - Friedland (Prússia, actualment a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva contra l'exèrcit rus en la batalla de Friedland en la que aquest últim té entre 30.000 i 40.000 pèrdues. Això significarà el final de la guerra de la Quarta Coalició. 1900 - Xina: Inici del setge a les ambaixades estrangeres a Pekin durant la Rebel·lió Boxer. 1940 - París: Els alemanys entren a la ciutat durant la batalla de França. 1982 - Illes Malvines: Les tropes argentines de Port Stanley es rendeixen, i acaba la guerra de les Malvines. 1985 - Grècia-Líban-Algèria: El vol 847 de la TWA és segrestat per l'organització armada Hezbollah.
Naixements Països Catalans 1811 - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català (m. 1877). 1819 - Ciutadella de Menorca: Josep Maria Quadrado Nieto, apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí (m. 1896). 1879 - Reus: Maria Ballvé Aguiló, professora i erudita reusenca. 1881 - Barcelona: Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (m. 1926). 1883 - Barcelona: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (m. 1947) 1909 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català. 1911 - Arbeca, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'Estat espanyol (m. 2001). 1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català (m. 2003). 1941 - Barcelona: Òscar Tusquets Blanca, arquitecte català. 1958 - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014). 1973 - El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.
Resta del món 1769, Rennes: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor. 1811, Litchfield, Connecticut Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (m. 1896). 1814, Oosterhout: Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895). 1844, París: Léontine Lippmann, salonnière francesa, model literari de Proust i Anatole France (m. 1910).Archives en ligne de Paris, état civil reconstitué, vue 1/41 1868, Viena, Imperi Austrohongarès: Karl Landsteiner, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1930 (m. 1943). 1877, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970). 1878, Semarang, illa de Java, Indonèsia: Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (m. 1969). 1899, Osaka, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1968 (m. 1972). 1908, Ilford, Anglaterra: Kathleen Raine, poetessa i crítica literària anglesa (m. 2003). 1909, Hunt, Illinois, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc. 1912, Marosvásárhely (Transsilvània)ː Magda László, soprano especialista en òperes del (m. 2002). 1914, París: Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (m. 2017). 1916, Omaha, Nebraska: Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (m. 2001). 1921, Màntua: Uber Gradella futbolista italià que jugava en la posició de porter. 1924, Uddingston,(Escòcia): James Whyte Black, farmacòleg escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010). 1928, Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967). 1929 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (m. 2004). 1933, Mula (Múrcia): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina (m. 2010). 1935, Nova York: Vivian Gornick, crítica, periodista, assagista, biògrafa i activista feminista nord-americana. 1942, Villaviciosa de Odón, Espanya: Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC (m. 2008). 1946, Nova York: Donald Trump, empresari nord-americà, personalitat televisiva i 45è president dels Estats Units. 1954, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès. 1956, Siena: Gianna Nannini, cantant italiana de música rock. 1966, São Paulo: Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz. 1969, Mannheim: Steffi Graf, tennista alemanya, de les millors jugadores de la història. 1974, Rouyn-Noranda, Quebec: Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real des del 2017. 1981, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.
Necrològiques Països Catalans 1701 - Vallbona de les Monges: Maria de Llúria i de Magarola, abadessa de Vallbona de les Monges i escriptora. 1921 - Cervera, la Segarra: Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848). 1968 - Santiago de Xile: Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc. 1997 - Barcelona: Mercè Muntanyola i Garriga, historiadora i professora universitària (n. 1912). 2019 - Barcelona: Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940). 2023 - Barcelona: Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936). 2026 - Josep Maria Sans i Travé, historiador i arxiver català, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya (1992-2015) (n. 1947).
Resta del món 1548, Avinyó: Elzéar Genet, músic 1642, Amsterdam: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (n. 1612). 1830, Detmold: Anton Heinrich Pustkuchen, compositor alemany del Barroc. 1837, Nàpols: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (n. 1798). 1920 Roma (Itàlia): Anna Maria Mozzoni, periodista milanesa, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia (n. 1837). Múnic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864). 1926, Le Mesnil-Théribus, Illa de França,ː Mary Cassatt, pintora americana del període impressionista, establerta a París (n. 1844). 1928, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (n. 1858). 1960, Bucarest: Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893). 1961, Budapest: Ella Némethy, mezzosoprano hongaresa (n. 1895). 1968, Amalfi, Itàlia: Salvatore Quasimodo, periodista i poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901). 1973, Derry, Irlanda del Nord: Muriel Robertson, protozoòloga i bacteriòloga a l'Institut Lister de Londres. 1979, Túnel de Salang (Afganistan)ː Ahmad Zahir, cantant. Va revolucionar la música afganesa barrejant la guitarra elèctrica i la bateria amb els instruments tradicionals. Mor assassinat el dia del seu 33è aniversari. 1986, Ginebra, Suïssa: Jorge Luis Borges, escriptor argentí (86 anys). 1994, Los Angeles, Califòrnia: Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924). 1995, Tallinn: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (n. 1917).Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020. 1999, Màlaga: Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc i de copla andalusa (n. 1908). 2007, La Plata: Marta Alconada, integrant de Mares de Plaza de Mayo. 2009, Bethesda, Maryland: Edith Ronne, exploradora estatunidenca de l'Antàrtida. 2012, Arcadia, Califòrnia: Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (n. 1920). 2014, la Corunya, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega. 2025 - San José: Violeta Chamorro, política i periodista nicaragüenca, que fou presidenta de Nicaragua (n. 1929).
Festes i commemoracions Dia Mundial del Donant de Sang Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011):Santi, beati e testimoni. Sant Eliseu, profeta; Sant Protus, màrtir d'Aquileia (s. I); Sants Valeri i Rufí, màrtirs de Soissons (304); Sant Fortunat de Nàpols, bisbe (s. IV); Sant Eteri de Viena del Delfinat, bisbe (s. VII); Sant Metodi I de Constantinoble, bisbe (847); Anastasi, Fèlix i Digna de Còrdova, màrtirs (853). Sant Salomó d'Israel, rei; Sant Teopista de Roma, màrtir; Sant Marcià de Sírac, màrtir (255); Sant Marc de Lucera, bisbe (328); Sant Dogmael de Gal·les, monjo (s. VI); Sant Cebrià d'Antigny, màrtir; Sant Gerold de Fontenelle, bisbe (806); Ciaran) de Bellach-Duin, abat (870); Sant Burcard de Meissen, bisbe (970); Epó de Lenzen, màrtir (1066); Elgar de Bardsey, eremita (1100); translació de les restes d'Anià d'Orleans, Rigobert de Reims i de Mansuet de Toul. Beat Nennus d'Arran, abat (s. VII); Beat Hartwig de Salzburg, bisbe (1023); Beat Quincià de Rodés, bisbe; Beat Ricard de Saint-Vanne, abat (1046). Venerable Constança de Castro, terciària franciscana (beata); Venerable Castora Gabrielli, vídua terciària (1391); Venerable Maria Güell i Puig, fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria; Venerable Meinrad Eugster, germà llec (1925). beat Pedro de Bustamante, bisbe d'Aghadoe, venerat a l'Orde de la Mercè: beat Gerard de Claravall (12 de juny), venerat a l'Orde Cistercenc:
Església Copta 7 Paoni: martiri de Sant Isquirió el Soldat, o Abixkiron.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 27 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen a l'1 de juny del calendari julià litúrgic: Sant Justí el Filòsof, màrtir; Sants Caritó, Carita, Evelpist, Hièrax, Peó, Valerià i Just, màrtirs; Sant Justí de Roma, màrtir en 166; Sant Dionís de Gluixetsk, abat (1437); Sant Agapit de les Coves de Kíev, metge (1095); Sant Metri el Granger; Sant Neó, màrtir; Sant Pirrus, hieromàrtir; Sant Firm de Magus, Sant Tespesi, màrtir de Capadòcia.
Església d'Anglaterra Richard Baxter, purità (1691).
Església Episcopal dels Estats Units Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea (379).
Església Evangèlica Luterana d'Amèrica Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea; Sant Gregori de Nazianz, bisbe; Sant Gregori de Nissa; Santa Macrina la Major, teòloga; Sant Eliseu, profeta;