és un pilot de motociclisme italià que va competir al mundial del MotoGP del al , en què fou sancionat amb quatre anys d'inhabilitació després de donar positiu en un control de dopatge. Des del 2024 competeix al mundial de Superbike.
Carrera esportiva Primers anys El 2004, a 15 anys, va competir al Campionat d'Itàlia (CIV), al Campionat d'Espanya (CEV) i a altres competicions estatals i europees amb una de l'equip Júnior dels Abruços.
125cc El , el seu equip li va oferir de competir per primera vegada en la temporada completa del mundial de 125cc, de nou amb una Aprilia, i va debutar-hi al . Va tancar la seva primera temporada al vintè lloc final. El va córrer amb una Aprilia RS 125 R de l'equip Campetella Racing Junior com a company de Simone Grotzkyj i va acabar el mundial en vint-i-dosè lloc. Després del , però, va ser acomiadat de l'equip i a partir del va córrer per a l'equip WTR Blauer USA. En aquell mateix Gran Premi es va lesionar i va posar fi a la seva temporada.
El continuà a l'equip WTR amb Stefano Bianco de company i va acabar la temporada en vintè lloc. El va fitxar per l'I.C., dirigit per Fiorenzo Caponera, com a company de Michael Ranseder i Takaaki Nakagami. Va guanyar la primera cursa del mundial de la seva carrera al , on va lluitar durant molta estona amb el vigent campió del món Gábor Talmácsi sobre un asfalt relliscós per la pluja, aconseguint arribar a la meta amb 3 segons d'avantatge sobre Mike Di Meglio. Va acabar la temporada en desè lloc, essent el segon italià després de Simone Corsi.
miniatura|esquerra|Iannone amb l'Aprilia 125 al GP de Catalunya del 2009
La temporada del va romandre al mateix equip, el qual va canviar el seu nom a Ongetta I.S.P.A. Els seus companys serien aquella temporada Lorenzo Zanetti, Takaaki Nakagami i Jonas Folger. Iannone va guanyar la primera cursa de la temporada a Qatar, on començà des de la tercera posició a la graella i gràcies a una sortida excel·lent aconseguí posar-se al capdavant. Inusualment per a Qatar va començar a ploure i la cursa es va suspendre, congelant la classificació quatre voltes després de la sortida. Posteriorment, els jutges decidiren de considerar la cursa acabada, donant-li a Iannone la segona victòria de la seva carrera. La tercera va arribar a la següent cursa, al Japó, on va guanyar després de sortir des de la pole position. Al va tornar a guanyar després d'un llarg duel amb Julián Simón, que cometé l'error de començar a celebrar la victòria una volta abans d'hora. Finalment, Iannone va acabar la temporada en setè lloc.
Moto2 miniatura|Iannone amb la Suter de Moto2 al GP de Portugal del 2011
El va passar a Moto2 amb l'Speed Up de Luca Boscoscuro, amb Gábor Talmácsi de company. Va obtenir tres victòries, dos segons llocs i tres de tercers i va acabar la temporada en tercer lloc final. El va pilotar la Suter MMXI de l'equip Speed Master. Va aconseguir tres victòries i un tercer lloc a San Marino i va tornar a acabar la temporada en tercer lloc.
El va romandre al mateix equip pilotant una Speed Up. Va obtenir dues victòries, dos segons llocs i un de tercer i va tornar a acabar la temporada en tercer lloc.
MotoGP Ducati miniatura|esquerra|Iannone amb la Ducati de MotoGP al GP de Gran Bretanya de 2013
El va passar a MotoGP amb la Ducati Desmosedici de l'equip Pramac Racing com a company de Ben Spies. Va acabar la temporada al dotzè lloc després d'haver-se hagut de perdre els Grans Premis d'Alemanya i dels Estats Units a causa d'una luxació de l'espatlla dreta patida en els entrenaments del .
El va romandre al mateix equip, ara amb Yonny Hernández de company. Va obtenir tres cinquenes posicions com a millor resultat i va acabar la temporada en desena posició.
El va passar a l'equip oficial de Ducati com a company d'Andrea Dovizioso. A Qatar va aconseguir un tercer lloc (el seu primer podi a MotoGP), per darrere dels seus compatriotes Valentino Rossi i Andrea Dovizioso. A Mugello va sortir des de la pole position per primera vegada, acabant la cursa en segona posició. A Austràlia tornà al tercer graó del podi després d'un llarg duel amb Jorge Lorenzo, Marc Márquez i, sobretot, amb Valentino Rossi, que acabà en quarta posició després de ser avançat de forma decisiva per Iannone a pocs revolts del final. Iannone va tancar la temporada en la cinquena posició.
miniatura|Dani Pedrosa (26) i Iannone (29) al GP d'Itàlia del 2016 La temporada del començà amb retirada a Qatar per accident mentre lluitava per la primera posició. A l'Argentina va caure a l'última volta mentre lluitava pel podi, arrossegant en la caiguda el seu company d'equip Dovizioso. Aquesta maniobra li costà un punt de llicència i una penalització de tres llocs per a la següent cursa a Austin, on acabà tercer. Tornà al podi a Mugello, marcant la volta ràpida i el rècord de velocitat de MotoGP al circuit amb 354,9 km/h.
A Montmeló va caure per quarta vegada en set curses, arrossegant Jorge Lorenzo mentre lluitava per la cinquena posició; a causa de la seva maniobra es va veure obligat a sortir des de l'última posició a la següent cursa, el . Al aconseguí la seva primera victòria a MotoGP i la primera de Ducati després de sis anys (l'anterior l'havia aconseguit Casey Stoner a Phillip Island el 2010). També establí el rècord de volta ràpida del circuit. Aquella temporada es va veure obligat a perdre's els Grans Premis de San Marino, Aragó, Japó i Austràlia a causa d'una fractura de la tercera vèrtebra dorsal patida en els entrenaments del . El seu lloc a l'equip l'ocupà primer Michele Pirro i, després, Héctor Barberá. Iannone va acabar la temporada en novè lloc.
Suzuki miniatura|Iannone amb la Suzuki a Sachsenring el 2017 El 19 de maig de 2016, Iannone va signar un contracte de dos anys amb Suzuki per a les temporades -. El seu company d'equip era Àlex Rins, procedent de Moto2. L'italià va acabar la temporada del 2017 amb moltes dificultats al tretzè lloc. El 22 d'abril de 2018 va aconseguir el seu primer podi amb Suzuki en acabar tercer al . Es va confirmar en el podi a la següent cursa de Jerez, obtenint novament el tercer lloc. Al setembre va tornar-hi al , on fou tercer. A l'octubre va aconseguir el segon lloc a Austràlia després d'un duel amb les Ducati d'Andrea Dovizioso i Álvaro Bautista. Va acabar la temporada al desè lloc final.
Aprilia El va passar a l'equip Racing Team Gresini pilotant l'Aprilia RS-GP com a company d'Aleix Espargaró. Va acabar la temporada al setzè lloc.
Dopatge El 17 de desembre de 2019, la FIM va anunciar que havia suspès temporalment Andrea Iannone de les competicions perquè va donar positiu en una prova antidopatge (es van trobar rastres d'esteroides anabòlics en una mostra d'orina de l'italià que sembla que datava del del 3 de novembre). El gener del 2020, els resultats de la contraanàlisi van confirmar la presència de la substància prohibida. El 10 de novembre del mateix any, Iannone va ser inhabilitat per un període de quatre anys pel TAS de Lausana i tots els seus resultats obtinguts a partir de l'1 de novembre de 2019 van ser considerats nuls.
Superbike El 2024, després dels quatre anys d'inhabilitació per dopatge, Iannone va participar en el Campionat del Món de Superbike amb la Ducati Panigale V4 del Team Go Eleven. En el seu debut va aconseguir el tercer lloc a la primera cursa d'Austràlia.
Resultats al Mundial de motociclisme Per temporada TemporadaCategoriaMarcaMotoEquipCursesVictòriesPodisPolesFLapsPosició 125cc Aprilia RS 125 Abruzzo Racing Team 16 0 0 0 0 20 20è 125cc Aprilia RS 125 TicinoHosting Campetella Junior Team 11 0 0 0 0 15 22è 125cc Aprilia RS 125 WTR Blauer USA 17 0 0 0 0 26 20è 125cc Aprilia RSV 125 I.C. Team 17 1 1 1 0 106 10è 125cc Aprilia RSA 125 Ongetta Team I.S.P.A 16 3 4 2 1 125.5 7è Moto2 Speed Up FTR Moto M210 Fimco Speed Up 17 3 8 5 6 199 3r Moto2 Suter Suter MMXI Speed Master 17 3 6 0 7 177 3r Moto2 Speed Up Speed Up S12 Speed Master 17 2 5 0 0 194 3r MotoGP Ducati Ducati GP13 Pramac Racing 16 0 0 0 0 57 12è MotoGP Ducati Ducati GP14 Pramac Racing 17 0 0 0 0 102 10è MotoGP Ducati Ducati GP15 Ducati Team 18 0 3 1 1 188 5è MotoGP Ducati Ducati GP16 Ducati Team 14 1 4 1 2 112 9è MotoGP Suzuki Suzuki GSX-RR Team Suzuki Ecstar 18 0 0 0 0 70 13è MotoGP Suzuki Suzuki GSX-RR Team Suzuki Ecstar 18 0 4 0 0 133 10è MotoGP Aprilia RS-GP Aprilla Racing Team Gresini 17 0 0 0 0 43 16è MotoGP Ducati Ducati GP23 Pertamina Enduro VR46 1 0 0 0 0 0 27è Total 247 13 35 10 17 1567,5
Per categoria CategoriaTemporada1a Cursa1r Podi1a VictòriaCursesVictòriesPodisPolesFLapsTítols 125cc 2005–2009 77 4 5 3 1 292.5 0 Moto2 2010–2012 51 8 19 5 13 570 0 MotoGP 2013–2019, 2024 119 1 11 2 3 705 0 Total 2005–2019, 2024 247 13 35 10 17 1567,5 0
Curses per any
Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 125cc 20è 20 125cc 22è 15 125cc 20è 26 125cc 10è 106 125cc 7è 125.5 Moto2 Speed Up 3r 199 Moto2 Suter 3r 177 Moto2 Speed Up 3r 194 MotoGP Ducati 12è 57 MotoGP Ducati 10è 102 MotoGP Ducati 5è 188 MotoGP Ducati 9è 112 MotoGP Suzuki 13è 70MotoGP Suzuki 10è 133 MotoGP 16è 43 MotoGP Ducati 27è 0
Resultats al Mundial de Superbike
Any Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 C1 CS C2 Ducati AUS AUS AUS BAR BAR BAR NED NED NED MIS MIS MIS GBR GBR GBR CZE CZE CZE POR POR POR FRA FRA FRA ITA ITA ITA ARA ARA ARA EST EST EST SPA SPA SPA 8è 231
Referències
Enllaços externs
Categoria:Guanyadors italians de Grans Premis de velocitat Categoria:Pilots de MotoGP Categoria:Pilots de Moto2 Categoria:Pilots d'Aprilia Categoria:Persones de la província de Chieti Categoria:Pilots del mundial de Superbike Categoria:Esportistes dels Abruços Categoria:Pilots de 125cc Categoria:Nascuts el 1989