El Moviment de Resistència Islàmic (), més conegut per l'acrònim Hamàs (), és una organització social, política i militar palestina. D'ideologia nacionalista palestina i també islamista sunnita, és classificada com a organització terrorista pel Canadà, la Unió Europea, Israel, el Japó, els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda.
L'organització rebutja la solució de dos estats, afirmant que el conflicte amb Israel només es pot resoldre «mitjançant la gihad» i està acusada de cometre crims contra la humanitat pels seus atemptats suïcides. Fou creada el 1987 com a branca dels Germans Musulmans amb l'objectiu d'establir un estat islàmic a la regió històrica de Palestina que, segons la seva visió, comprén els territoris actuals d'Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza, i que tindria la capital a Jerusalem.
Té una estructura semisecreta per a conciliar la seva activitat operacional; se'n coneixen diverses vessants, incloses les de serveis socials i atenció mèdica, Dawa, i la branca militar, les brigades Izz ad-Din al-Qassam, entre d'altres.
Hamàs va guanyar les eleccions legislatives palestines del 2006 i es va convertir en l'autoritat de govern de facto de la Franja de Gaza després de la batalla de Gaza del 2007, que va provocar el bloqueig de la Franja de Gaza d'Israel amb el suport egipci i de múltiples guerres amb Israel, incloent-hi els anys 2008-09, 2012, 2014 i 2021. Després que en els atacs del 7 d'octubre a Israel matés uns 1.200 israelians (civils i militars) i en segrestés uns 200 més, enduent-se'ls cap a Gaza, Israel va començar l'Operació Espases de Ferro amb la invasió terrestre de Gaza. Amb aquesta operació, el govern de Benjamin Netanyahu pretenia liquidar les instal·lacions de Hamàs en aquest territori.
Després de la mort de Yahya Sinwar a Rafah, el 16 d'octubre de 2024, està governat pel Comitè Interí de Hamas. A principis d'octubre de 2025 es pacta un alto el foc entre Israel i Hamàs, promogut pel president dels Estats Units, Donald Trump, que preveu un govern provisional d'"un comitè palestí tècnic i apolític, responsable del funcionament quotidià dels serveis públics i municipals (...) sota la supervisió d'un nou organisme internacional de transició, el Consell per la Pau, presidit per Donald J. Trump". A més, "Hamàs i les altres faccions acorden de no tenir cap paper en el govern de Gaza, ni directament ni indirectament ni de cap manera".
Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van endegar una campanya de represàlia a gran escala amb l'objectiu de localitzar i eliminar tots i cadascun dels terroristes que van participar en els atacs del 7 d'octubre, que va continuar malgrat l'alto el foc, a partir d'una llista de tots els gazians identificats per la unitat Nili del Xin Bet a partir dels vídeos i fotografies de l'atac, publicades pels mateixos terroristes durant i després dels fets, processades amb programari de reconeixement facial, i a tots els líders de Hamàs que van participar en l'organització de la massacre. En juliol de 2026 les FDI havien confirmat la mort de més de 2.700 dels aproximadament 5.000 terroristes que van participar en l'atac o van ajudar a retenir ostatges, incloent-hi 1.200 abatuts durant l'ofensiva inicial i els eliminats durant la guerra. Uns 300 presumptes autors han estat capturats per Israel i estan pendents de ser jutjats per tribunals militars especials, que encara no s'han constituït.
Etimologia Hamàs és un acrònim de la frase àrab o, transcrit en alfabet llatí, Ḥarakat al-Muqāwama al-Islāmiyya, que significa ‘Moviment de Resistència Islàmica'. Aquest acrònim, HMS en anglès, va ser escollit en la seva Carta Fundacional pel seu símil amb la paraula àrab hamas () que significa ‘zel', ‘força', ‘valentia'.Herzog 2006, p. 84. En hebreu, hi ha una paraula que sona de manera similar, ḥāmās (חמס) que connota ‘violència' i s'ha suggerit que la semblança fonètica entre els dos termes pot haver afavorit les males relacions entre Israel i aquest moviment palestí.Ahmed 2007, p. 170.
Història Fundació i primeres accions A finals dels anys 70, Àhmad Yassín va retornar a Gaza des d'El Caire, i va organitzar organitzacions benèfiques islàmiques. El desembre de 1987, Àhmad Yassín va fundar Hamàs, originalment fou anomenada Ala Palestina dels Germans Musulmans com a escissió dels Germans Musulmans d'Egipte, i n'esdevingué el seu líder espiritual. Inicialment, el seu àmbit d'influència fou la Franja de Gaza i Cisjordània, i la seva tasca principalment religiosa, reclutant nous membres a través de la pregària i les obres de caritat, esdevenint un poderós factor polític, desafiant la influència de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).
miniatura|Banderes amb la Xahada, portada pels seguidors de Hamàs L'OAP denuncia que Israel va veure en aquell moment en Hamàs una oportunitat de debilitar l'OAP, i va decidir ajudar econòmicament l'organització, tant de forma directa com indirecta. L'ajuda d'Israel no s'hauria limitat exclusivament a donar fons per a l'organització, sinó que també va fer ús del Mossad, l'Institut d'Intel·ligència i Tasques Especials d'Israel, per aconseguir dotar de major influència al grup, i reforçar la seva presència a les zones ocupades.Olmert accuses Netanyahu of creating Hamas Aquesta versió és negada des del bàndol israelià, que sosté que la creació de Hamàs per part del Mossad és un mite, tot i que es reconeix una certa ajuda passiva pel fet de no interferir en la implantació de Hamàs, i la dotació de fons als seus agents del Mossad per infiltrar-se a l'organització.Jewish Virtual Library Myth:Israel created Hamas, per Mitchell G. Bard
A principis de 1988 en converses amb Ximon Peres oferí el reconeixement de l'estat d'Israel a canvi del retorn a les fronteres de 1967, però aviat va descartar les negociacions a favor de la resistència armada, per demarcar clarament la diferència entre la seva posició i la de l'OAP. Com que els líders de Majd, el servei de seguretat interna de Hamàs, Salah Shehade i Yahya Sinwar, van ser detinguts i empresonats, Hamàs va crear una nova estructura, anomenada Unitat 101, encapçalada per Mahmoud al-Mabhouh, la funció de la qual era segrestar soldats israelians, i la seva primera acció va ser l'asassinat dels soldats Avi Sasportas i Ilan Saadon.
La Carta Fundacional de Hamàs va ser publicada el 18 d'agost de 1988 a la qual Hamàs va delinear la identitat del moviment, els seus objectius i les seves finalitats.
Contra els acords d'Oslo En 1989 Yassín fou detingut per les autoritats israelianes i condemnat a 40 anys de presó per un tribunal israelià per ordenar matar palestins que, segons ell, havien col·laborat amb les Forces de Defensa d'Israel (FDI). També va ser declarat culpable d'ordenar el segrest i assassinat dels soldats Avi Sasportas i Ilan Saadon.
Les Brigades Izz ad-Din al-Qassam van ser creades el 1992 sota la direcció de Yahya Ayyash amb l'objectiu de crear una estructura militar que ajudés a assolir els objectius de l'organització islamista, i evitar la consecució dels Acords d'Oslo.
Els mesos previs a les eleccions legislatives israelianes de 1996 es van veure marcats per una sèrie d'atacs terroristes de Hamàs a Israel. Després que el Shin Bet assassinés el líder militar de Hamàs, Yahya Ayyash, el 5 de gener de 1996, Mohammed Deif, ara comandant de les brigades Izz ad-Din al-Qassam, va organitzar una campanya de bombardejos dins d'Israel com a represàlia, incloent-hi els atemptats suïcides del Centre Dizengoff i els atemptats amb bomba a l'autobús de la carretera de Jaffa, i la incapacitat del govern laborista per aturar-los va impulsar la victòria de Binyamín Netanyahu del Likkud, que aturà el procés de pau.
Mohammed Deif es va convertir en el cap de les Brigades al-Qassam el 2002, i des de llavors ha desenvolupat les capacitats del grup, transformant-lo d'un grup de cèl·lules amateurs a unitats militars organitzades.
Mort d'Àhmad Yassín i Abdel Aziz al-Rantissi Com a represàlia israeliana contra els atemptats suïcides de Hamàs, el 22 de març de 2004 Sheikh Àhmad Yassín, l'ancià líder espiritual de Hamàs en cadira de rodes, un dels set cofundadors de Hamàs durant la Primera Intifada, i el 17 d'abril el seu successor Abdel Aziz al-Rantissi també va ser assassinat per l'exèrcit israelià en un assassinat dirigit, minvant les capacitats operatives de Hamàs i va crear un buit de poder temporal al moviment, i Khaled Mashal es va erigir com a líder de l'organització. Hamàs va anar expandint la seva influència als sindicats, universitats i organitzacions professionals, fins que el desembre del 2004 va aconseguir entrar al govern local.
Israel es va retirar de la Franja de Gaza el 2005 i Hamàs va obtenir-ne el control després de les eleccions legislatives palestines de 2006 i de la guerra civil entre Hamàs i Fatah el 2007. La Franja de Gaza està sota un bloqueig israelià des del 2007.
Després d'aconseguir el control de Gaza, les milícies afiliades a Hamàs i altres milícies van llançar atacs amb coets contra Israel, que Hamàs va aturar el juny de 2008 després d'un alto el foc negociat per Egipte i que es va trencar a finals de 2008, amb acusacions mútures de responsabilitat.
A finals de desembre de 2008, Israel va atacar Gaza amb l'Operació Plom Fos, en la que va morir Ahmed Jabari, el cap operatiu de Hamàs, retirant les seves forces a mitjans de gener de 2009. Des del 2009, Hamàs s'ha enfrontat a múltiples enfrontaments militars amb Israel, destacant les operacions de 2012 (Operació Columna de Núvol) i 2014 (Operació Marge Protector), que han provocat moltes víctimes importants. Hamàs ha mantingut el control sobre Gaza, sovint enfrontant-se amb l'Autoritat Palestina liderada per Fatah. Els esforços de reconciliació entre Hamàs i Fatah no han tingut èxit. Hamàs va continuar enfrontant-se a l'aïllament i els bloquejos internacionals, mentre participava en atacs esporàdics amb coets i activitats de construcció de túnels contra Israel.
Hamàs ha segrestat, torturat i assassinat desenes de palestins acusats de col·laborar amb Israel i membres i partidaris de Fatah, la seva principal organització política rival a Gaza.
Trasllat de la branca política a Qatar Hamàs va obrir la seva oficina política a Qatar en 2012, després que els líders entre ells Khaled Mashal, abandonessin Síria un any després que comencés la guerra Civil siriana després de la sol·licitud dels Estats Units perquè els acollís. Ismail Haniyeh va deixar Gaza per convertir-se en líder polític quan va succeir Meshaal en 2017. Altres líders establerts a Qatar inclouen Khalil al-Hayya, membre del consell de lideratge de Hamàs, i Mousa Abu Marzouk.
Liderat d'Ismail Haniyeh En agost de 2017, Ismail Haniyeh va ser escollit líder de Hamàs les eleccions secretes al Consell Shura de l'organització, en substitució de Khaled Mashal, que no podia optar a la reelecció. Haniyeh va ser el primer ministre de la Franja de Gaza des de les eleccions de 2006 fins que el 14 de juny de 2007 el president palestí Mahmoud Abbas el va destituir, però Hamàs va ignorar la decisió d'Abbas i Haniyeh va continuar actuant de facto com a líder polític de Gaza. El conficte patí una forta crisi quan Ismail Haniyeh, anuncià el 7 de desembre de 2017 una tercera intifada com a resposta al reconeixement pel President dels Estats Units, Donald Trump, de Jerusalem com a capital d'Israel el dia anterior. Fins al 25 de desembre de 2017, els militants palestins a Gaza havien disparat gairebé 30 coets cap a Israel infligint danys materials menors a Israel, prop d'Ashkelon i Sderot, però Hamàs va arrestar els autors per impedir una resposta militar israeliana.
El desembre de 2018, tot i el vot majoritari de l'Assemblea General de les Nacions Unides a una resolució dels Estats Units que condemnava Hamàs com a organització terrorista, no es va aprovar en requerir-se una majoria qualificada de dos terços a petició de les nacions àrabs, en lloc de la majoria simple instada pel proponent.