miniatura|Cel·la unitària de l'alúmina que es presenta en el ciment aluminós. Aluminosi és una patologia del formigó provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcció d'edificis aproximadament entre 1950 i 1970. Aquest ciment anomenat ciment aluminós (CAC-R), amb una gran quantitat d'alúmina que prenia més de presa, es feia servir en la fabricació de certes bigues dels edificis. Amb el pas del temps el formigó es feia menys resistent i més porós i posa en perill l'estabilitat de l'edifici.
Context Mentre el ciment portland s'obté de la polvorització del clínquer de portland i l'addició de guix, el ciment aluminós es fabrica mitjançant la barreja i posterior molat de pedra calcària i bauxita. El preu també era diferent, el formigó amb ciment Portland tenia un preu més ajustat, en canvi l'aluminós era molt més car, perquè presentava complicacions en la seva fabricació, pels forns especials amb altes temperatures.
En canvi, en la posada en obra i execució, els dos formigons eren molt similars, ambdós necessitaven semblant quantitat d'aigua per la hidratació, barreges d'agregats i una maquinària similar, no obstant això el ciment aluminós va ser molt elgit pels següents motius:
Assoleix una elevada resistència amb un temps molt reduït. A les 24 hores de la seva execució adquireix valors similars al ciment portland als 28 dies. S'executa amb facilitat a baixes temperatures. Resisteix altes temperatures. Si aquest ciment és barrejat amb agregats, forma formigons refractaris, capaços de suportar temperatures superiors als 1.900°C. Resisteix els àcids, sulfats i aigua marina. Els formigons amb ciment aluminós es veuen afectats també per ambients àcids, però a diferència dels formigons convencionals, els que contenen ciment aluminós poden resistir la corrosió provocada per àcids de pH menors que els formigons convencionals.
El ciment aluminós presentava nombrosos avantatges, que compensaven el seu alt cost, introduintse paulatinament en els sistemes constructius del nostre parc edificatori dels periode de desarrollisme franquista anys 50 i 70. Però aquest material no només gaudia de grans qualitats, el pas del temps li anava en contra.
L'Estadi Vicente Calderón va ser un cas d'aluminosi que va ser restaurat. A Barcelona per l'alta humitat marítima alguns edificis amb aluminosi van haver de ser derruïts.
Patologia Mentre el formigó portland conté un ciment amb la presencia de calç (Ca(OH)2), el ciment aluminós té hidròxid d'alumini (Al (OH)3). Aquests ciments és recomanable que no estiguin sotmesos a temperatures superiors a 30º, ja que a partir d'aquesta temperatura el ciment té més probabilitats de reacció. Una prova d'això és la diferència de patologies sorgides a França i Espanya, on ambdós països van utilitzar habitualment aquest formigó. Hi ha estudis que indiquen que la quantitat d'aigua en la seva execució també intervé en aquesta transformació. En aquests casos, la reacció d'hidratació canvia i s'obté la formació de cristalls cúbics i una major producció d'Al (OH)3, provocant una reducció del seu volum i per tant un augment de porositat; així com una disminució de la seva resistència. La producció de carbonats càlcics i hidròxids d'alumini origina al mateix temps una reducció del seu pH, que facilita la corrosió de l'acer, i genera òxids expansius que poden ocasionar fissures en el recobriment de les biguetes de formigó armat.
Aquesta pèrdua de resistència transcorre però, durant els primers 10 anys de vida, passats aquests, la resistència ja no minva més, això sí, el problema de la porositat i la reducció del pH hi persisteix. No obstant, aquesta problemàtica vinculada a la humitat la pateixen molts altres materials estructurals, com l'acer i la fusta, així com el formigó amb ciment portland que a més a més, també presenta problemes de carbonatació, que comporta igual que en el ciment aluminós, una baixada de pH i una possible corrosió de l'armat.
Avaluació Per a determinar la presència de ciment aluminós en una estructura cal analitzar una mostra del formigó. Des de l'any 1991, el Col.legi de l'Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) disposa d'un servei, anomenat Test Aluminós. Aquest Test Aluminós, és un mètode ràpid i fiable. Només cal extreure’n una o diverses mostres de diferents parts de l'edifici (aproximadament de la mida d'un encenedor), fer-la arribar al Col·legi i omplir una fitxa Test Aluminós per a cada mostra. Les mostres són enviades al laboratori, on es determinarà el tipus de conglomerat utilitzat mitjançant la prova de l'oxina del BRE. Segons el tipus de precipitat de la mostra s'obtenen tres possibles resultats: Ciment aluminós No és ciment aluminós No ha estat possible definir-lo: cal determinar-lo amb altres tècniques experimentals.
Diagnosi Davant la presència de ciment aluminós cal que un expert realitzi una diagnosi de l'edifici. El primer que ha d'inspeccionar és la possible localització de fallida per resistència, a través d'observació de fissures per flexió i tallant. Aquesta patologia però, és poc habitual, obtenint així la màxima problemàtica en la corrosió de l'armat de les biguetes. És aquí on actualment recau la màxima incertesa de la estabilitat de les biguetes.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Construcció