Armand Mattelart (Jodoigne, Bèlgica, 8 de gener de 1936 - París, França, 31 d'octubre de 2025) va ser un sociòleg belga de la comunicació i les indústries culturals.
Entre altres aspectes, la seva obra destaca per l'estudi de la dependència cultural, els vincles entre globalització i els processos de comunicació, la tendència cap als grans monopolis i els efectes de la desregulació a la comunicació de masses.
Biografia De molt jove, va viure al poble de Jodoigne, que quan feiat quatra anys va ser ocupat pels alemanys. Com que no hi ha un institut a prop, els pares el van inscriure a un pensionat catòlic a Soignies. Després de la guerra es va afiliar al moviment d'escoltisme d'acció catòlica.
El 1956, es va afiliar a una fraternitat obrera inspirat per Charles de Foucauld, un barri obrer de Couillet, prop de Charleroi, una regió abans coneguda per les fàbriques d'acer i mines de carbó. Va començar els estudis a la Universitat Jesuïtica de Namur i acaba els estudis de dret a la Universitat de Lovaina el 1960. A poc a poc va evolucionar vers una concepció més profana del compromís social. Va continuar els estudis a l'Institut de demografia de l'Université de París (Panthéon-Sorbonne). A la Llar Catòlica hi va conèixer Michèle Henry amb qui es va casar el 1963. Henry l'inicia en les valors laïcistes i republicanes franceses. Entre altres oportunitats, el 1962 accepta una oferta de feina del jesuïta flamenc Roger Vekemans (1921-2007) que crea a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile una escola de sociologia i li manca un demògraf.
A Xile Va ser professor de Sociologia de la Universitat Catòlica de Xile, i va contribuir com a expert del Vaticà en temes de població. Xile vit aleshores una explosió demogràfica que no va de la mà del desenvolupament econòmic. Hi ha una divisió entre la política de desenvolupament americana de control de la població i la moralitat catòlica que s'hi oposa. Mattelart es va oposar-se a la política de planificació familiar que impulsaven les fundacions nord-americanes Ford i Rockefeller, i també va treballar com a expert de les Nacions Unides en desenvolupament social. Els seus conceptes humanistes es troben entre el rigorisme extrem de la jerarquia catòlica i el mercantilisme materialista nord-americà. Hi estudia la relació entre dependència material i dependència ideològica com a obstacle a la llibertat d'expressió individual. Amb això, a poc a poc va evolucionar de la demografia a l'estudi de la comunicació. A Xile va participar en la fundació del Centro de Estudios de la Realidad Nacional, una institució influïda per l'estructuralisme, dirigida per Chonchol Jacques, futur ministre d'Agricultura del govern de Salvador Allende, pel qual va treballar en el desenvolupament de polítiques de comunicació.
A França Després del cop d'estat del general Augusto Pinochet, va anar a França, on va dirigir el documental L'Espiral, presentat el 1976 a Canes. Hi ha el 1982 i 1983 en dues comissions ministerials en l'avaluació de les investigacions sobre comunicació i noves tecnologies. De 2003 va ser president de L'Observatori Nacional de Mitjans de França, fins que aquesta va ser dissolta el 2006. Després d'uns anys de donar classes com a professor convidat a la Universitat de París VII, va patir un rebuig per motius ideològics, que es van acabar quan François Mitterrand va arribar al poder, ja que aleshores va aconseguir una plaça fixa a la Universitat. De 1997 a 2005 va ser catedràtic de Ciències de la Informació i de la comunicació a la Universitat de París VIII.
Obres Entre les obres d'Armand Mattelart destaquen els llibres Multinationales et systèmes de communication, Anthropos, Paris, 1976; Historia de les teories de la comunicació, escrita conjuntament amb la seva esposa Michèle; La mundialitzacio de la comunicació; Histoire de la société de l'information; "La découverte", París.
En l'obra Para leer al Pato Donald (‘Per llegir l'Ànec Donald’) escrit el 1973 conjuntament amb el novel·lista Ariel Dorfman, descriu l'Ànec Donald, com un impostor que explica l'imperialisme als nens. Els dos autors «hi desmantellen «el mecanisme de la propaganda –ho voldria dir, de la persuasió clandestina– amb un rigor implacable». Segons Mattelart «Llegir Disney és empassar-se i assimilar la pròpia condició d'explotació». Va ser traduït en divuit llengües i se'n van vendre milions de còpies, un exemple rar de com la crítica de còmics va arribar a un públic més ampli.
Referències
Bibliografia
Categoria:Persones del Brabant Való Categoria:Sociòlegs europeus Categoria:Assagistes belgues en francès Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Valladolid Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Màlaga Categoria:Alumnes de la Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968) Categoria:Professors de la Universitat París Diderot Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de l'Havana Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Córdoba (Argentina) Categoria:Assagistes belgues del segle XX Categoria:Escriptors belgues del segle XXI Categoria:Assagistes del segle XXI Categoria:Escriptors valons Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors belgues nascuts al segle XX