miniatura|El Regne del Dahomei cap a 1894, superposat a un mapa de l'actual República de Benín, a l'Àfrica Occidental. Dahomey (ocasionalment escrit també Dahomei) va ser un regne africà en la que avui és la República de Benín. Dahomey va durar des de vers 1600 fins al 1900. El regne de Dahomey es va desenvolupar en l'altiplà d'Abomey a principi dels anys 1600 i va esdevenir un poder regional en els anys 1700 conquerint ciutats clau de la costa Atlàntica. Durant gran part dels segles i el regne de Dahomey va ser un estat regional clau, finalment sent tributari de l'Imperi Oyo i sent un lloc important del comerç d'esclaus atlàntic, possiblement subministrava fins al 20% dels esclaus a Europa i Amèrica. El 1894, aquest regne va esdevenir protectorat francès i poc després integrat en una colònia que es va dir colònia de Dahomey o col·loquialment Dahomey Francès (els límits de la colònia eren diferents als límits del antic regne, ja que també incloïen Porto-Novo, Ouidah, algunes zones occidental i una gran zona al nord del regne de Dahomey); aquesta colònia fou des de 1899 part de l'Àfrica Occidental Francesa. Els francesos governaren fins a 1960 quan el país, després d'una breu autonomia, va esdevenir independent i va prendre el nom de República de Dahomey, que es va canviar a república de Benín el 1975.
A més de l'organització econòmica i política del regne de Dahomey va ser molt notable el nivell de l'artesania, les dones militars conegudes com a "Amazones de Dahomey", i les pràctiques religioses de vudun.
Nom El regne de Dahomey va ser anomenat amb molts diferents noms incloent els de danxome, danhome i fon. El nom de fon es relaciona amb el grup ètnic dominant i el grup d'idiomes, els fons de la família reial i va ser amb aquest nom com primer els van conèixer els europeus. Els noms dahomey, danxome, i danhome tenen tots un origen familiar i responen a una falsa etimologia d'un incident llegendari. Els fons venien del nord i es van establir a la zona d'Abomey al ; eren un poble guerrer i disciplinat, temuts per tots els seus veïns. En les ràtzies feien presoners que s'emportaven junt amb el botí; van aprendre art militar mercès a alguns castellans i portuguesos.
Història El regne de Dahomey va ser fundat cap a 1600 per l'ètnia fon recents establerts a la zona o potser per casaments endogàmics entre els ajes i els locals gedevis.
Primers reis El rei dels fons el 1610 s'anomenava Dan (Do-Aklin)i sota la seva administració el país esdevingué ric i floreixen. Segons la tradició, en aquest temps va morir Koppon, rei d'Allada (Ardres), deixant tres fills; cadascun aspirava a la successió del seu pare i es va originar una guerra sagnant de la que va sortir victoriós el germà mitjà, Meji, que va quedar com a rei únic. El fill gran, Aho Tacodonou, va creuar el Lama per anar a demanar asil al rei fon de Cana, anomenat Dan, que li va permetre instal·lar-se al nord de la seva capital, on va fundar Agbo-mé, que vol dir "dins el recinte", que fou el bressol del regne de Dahomey. Aho va viure amb bona harmonia amb els fons, però progressivament va anar exigint al rei de Cana nous terrenys a mesura que la població d'Agbo-mé augmentava fins que un dia Cana li va rebutjar més cessions; llavors Aho va callar de moment però va fer aliança amb els caps fons que eren hostils al rei i quan va considerar que tots junts tenien prou força, va atacar de manera inesperada a Dan, que fou derrotat i fet presoner. Dan fou portat a Agbo-mé i decapitat i el seu cos tirat als fonaments del nou palau que Aho s'estava fent construir i al que es va donar el nom de Danhome, literalment "victòria sobre Dan" nom que es va estendre progressivament a tot el país sent modificat pels occidentals a Dahomey, mentre la capital Agbo-mé passava a ser Abomey. Aho es va proclamar rei dels fons i fou coronat amb el nom de Dako o Dakodonu (o Tacodomu)
El príncep més jove, Atéagbalin, es va refugiar a l'altre costat del riu Ouémé i va fundar amb els seus seguidors Ajaché, coneguda més generalment com Grand Ardres, després esdevinguda Porto Novo (nom donat pels portuguesos). Se sap que la llegenda almenys en aquesta part és inexacta, ja que el regne d'Ajache Ipo es va fundar bastants anys després però tindria un fons verdader: un príncep d'Allada va establir el regne d'Ajache quan el seu regne fou ocupat per Dahomey i després es va fundar Porto Novo.
Aho, ara rei Dako (Tacodomou), va estar sovint en guerra contra els seus veïns. Els seus guerrers van aprendre tota mena d'enganys per compensar la seva inferioritat numèrica: l'atac nocturn, l'atac per sorpresa, l'incendi per provocar el desordre, i el pillatge per fer botí. Va morir vers 1640 o 1645 i el va succeir el seu fill Ouébadjia (Houegbadja) o Adahounzo (1645-1660) sovint considerat com el rei fundador, ja que va construir els Palaus Reials d'Abomey i començà a conquerir poblacions de l'altiplà d'Abomey. Fou aquest rei qui va instituir els sacrificis humans que van caracteritzar el seu regnat.
El va seguir Aho o Adanzou I (vers 1660-1679) que va seguir la política bel·licista dels seus predecessors i va annexionar el territori de petits reis independents o tributaris del regne d'Ardres (Allada) i de Cana (Calmina), fronterers amb la terra dels fons. El regne de Cana fou finalment conquerit en la segona meitat del (la data tradicional és el 1661, però sembla que fou uns anys després). Els presoners que refusaven unir-se a l'exèrcit vencedor eren executats. A la seva mort el país fons havia triplicat el seu territori que ja limitava directament amb Allada.
Aho fou succeït pel seu fill Akaba o Ouibéga o Vibagée (1679-1708], que no va expandir el territori; era apàtic i indolent i es va limitar a conservar el regne que havia rebut del seu pare. El únic esdeveniment important del seu temps fou l'expedició que va fer el rei de Whydah (Ouidah), aleshores anomenat pels francesos com regne de Juda, que amb l'ajut francès va atacar els popos però aquests van rebutjar als atacants que es van retirar (1705). Akaba va morir enverinat per un dels seus criats i el va succeir Dossou Agadjia (Goudja-Trondo) nebot d'Aho i net d'Houegbadja, més conegut simplement com a Agbaja.
Regnat d'Agbadja (Agbaja) Agbadja (Agbaja) fou un conqueridor, amb el qual el regne va arribar al zenit; per les seves extenses conquestes fou anomenat l'Alexandre Negre; va portar els seus dominis fins a la costa i va començar la guerra contra els nagos. Després de diverses campanyes els fons van envair Allada (Ardres) el 1723; la guerra va durar un cert temps i finalment Dahomey va annexionar el regne (1724). Després es va reorganitzar l'exèrcit durant dos anys; Dahomey havia esdevingut veí del regne de Whydah (aleshores conegut a Europa com Juda) on hi havia diverses factories europees. El 1727 Agbadja va exigir un tribut anual del rei de Whydah i pas lliure fins a la costa. El rei de Whydah va refusar i va retornar a Dahomey el cap tallat de l'emissari. En revenja Agbadja va envair el territori de Juda (Whydah) que va ser assolat; el rei, els principals caps i 4000 habitants foren torturats i executats i les poblacions de Savi (la capital) i Whydah foren saquejades i cremades (1727); les factories europees també van patir el furor del rei, i els europeus es van haver de refugiar als forts de la platja. El petit regne de Jacquin, amenaçat per Dahomey, va intentar sotmetre's a França però abans de fer-ho la ciutat fou cremada i els habitants massacrats (1729). Poc després, quan marxava contra els popos, Agbadja va morir (1729) i el va succeir el poc capacitat Toghouessou o Bossa-Ahadi (1729-1732).
Es diu que tenia la costum de fer tallar el nas dels seus enemics. Només va regnar tres anys i el 1732 el va succeir Mpengla o Kpingoula (1732-1737) que va tenir un regnat poc interessant; va intentar una expedició contra els mahis del nord de Dahomey, però no va reeixir. El va succeir Agonglou o Hadée-Ganglo o Angongoulo dit Anizo-Sédozo o Tegbessou "Avissu" (1737-1774), net d'Agadja.
Regnat d'Angongoulu El nou rei que va governar quasi mig segle, ere mandrós i despreocupat pel que fou conegut com "el Cansat". Va tenir la primera derrota des de la fundació de Dahomey: el 1738 els eyos o oyos (Imperi d'Oyo) van entrar al país sense que ningú els va poder fer front; els dahomeians van presentar una resistència desesperada i per dos vegades van poder refusar als invasors però el nombre d'aquests no parava d'augmentar tot i les pèrdues a les que estaven sotmesos; els dahomeians es retiraven per no deixar presoners en mans de l'enemic i es refugiaven a llocs amagats desconeguts dels oyos. Els invasors van cremar Abomey, Galmina i altres viles, i es van retirar però van retornar al cap d'uns mesos. Finalment el rei va pactar el pagament d'un tribut anual considerable. Després d'això el rei va decidir atacar als mahis i posar el país sota un governador de la seva confiança; però els mahis van resistir i la guerra va durar vint anys; finalment Dahomey va aconseguir la victòria, però sense poder annexionar el país mahi a Dahomey i el 1772 van establir un acord de pau. Durant aquests anys el rei Agonglu va lluitar també contra els habitants del que havia estat el regne de Whydah (Juda) que s'havien revoltat i s'havien aliat als popos; la revolta fou liquidada el 1743 i els presoners van patir cruels represàlies que van assegurar per molt de temps la tranquil·litat del país. Els popos van acordar la pau amb Dahomey el 1882. El rei va morir el 17 de maig de 1774 i el va succeir Adanzou II o Kpengla "Guansuna" (1774-1781)).
Des del moment del seu adveniment va començar a reconstruir l'exèrcit per alliberar-se de pagar el tribut a l'imperi d'Oyo. Després va envair el territori d'aquest imperi i els va agafar per sorpresa, derrotant-los en diversos encontres fins que van demanar un acord; el tribut anual que feia 27 anys que es pagava fou cancel·lat i la pau acordada el 1777. Adanzou II fou succeït per Vinoihou (Agonglo "Sindozan") fins al 1797 i després Ebomi probablement regent fins a 1803 o 1804 al que hauria seguit Adandosan o Adonozan "Madogugu" (1803-1818). Poc se sap d'aquesta època, ja que coincideix amb la revolució francesa i les guerres a Europa que van seguir fins al 1815.
Regnat d'Adandosan Adandosan o Adonozan "Madogugu" fou el primer rei que va assistir personalment a les batalles que lliurava el seu poble. Fou considerat cruel i voluptuós i el seu regnat va estar marcat per milers d'assassinats i vessaments de sangs innecessaris. Els sacrificis humans absorbien tots els captius de la guerra i els negrers no podien comprar esclaus. El 1818 el poble es va revoltar contra el rei i va proclamar al seu lloc al seu germà Ghézo "Dada" (el Bo) que era molt amic d'un multa brasiler i traficant d'esclaus de nom Francisco Félix da Sousa, al que va nomenar conseller. Adandosan o Adonozan va poder marxar exiliat a un país veí amb les seves dones i els seus criats.
Regnat de Ghézo o Gezo Ghézo va regnar de 1818 a 1858 i fou un rei molt popular, coincidint també amb una època de prosperitat. Va encoratjar als traficants estrangers i els va donar facilitats comercials. La rada de Juda (Gléhoué) anomenada també Whydah, era freqüentada per naus de tots els països i va esdevenir un gran centre comercial i segona capital de Dahomey. Molts negres brasilers s'hi van establir i el rei va nomenar virrei (yevogan o cap dels blancs) el seu conseller Francisco Félix da Sousa que governava sobre els estrangers i tenia autoritat sobre els funcionaris indígenes. Fou conegut com a Chacha, nom que va transmetre als seus successors. Mercès al seu poder gairebé il·limitat Francisco Félix da Sousa va fer aviat fortuna. L'amistat amb el rei va durar uns anys però finalment la seva fortuna fou confiscada i el seu paper d'intermediari entre comerciants blancs i natius revocat. El Chacha va tenir un gran disgust del que va morir el 1849 (va córrer el rumor que havia estat enverinat).